Entre totes les divisions que es poden fer, a les dones dels polítics sé les pot classificar de dons “florero” i les que no ho són.
Entre la primera espècie s’hi podria incloure a la dona del president Pujol, la Marta Ferrusola (de Pujol, on recordeu?) i no precisament perquè es dediqués a les plantes ornamentals, sinó perquè acompanyava el seu marit allí on calgués i sortia lluint modelet (sempre al costat de Pujol) a qualsevol mena de celebració.
Però cada cop és menys freqüent trobar, afortunadament, les que no ho són. Algunes perquè, senzillament, pensen que la política és per als polítics i no per a les seves dones i en altres casos, com en el de Anna Hernández (esposa del president Montilla) perquè ja es val pel seu compte i també es dedica a la política. Com d’altres moltes dones que, tot aprofitant la llei electoral i les quotes establertes per a les dones, es dediquen a la política.
I a què ve tot això? El que em segui habitualment (entre els qui ha un grapat d’ampostins) ja ho haureu endevinat: sobre la llista de càrrecs de la dona del president Montilla, Anna Hernández, que ha circulat per Internet i que a les Terres de l’Ebre ha tingut un seguiment especial gràcies a la difusió que s’ha fet per Blocsebrencs.
Sense saber-ne amb seguretat quin va ser el seu origen, es podria fer una aposta amb seguretat d’encertar: de CDC! Potser per això Felip Puig (Fuig) l’altre dia va “recitar-la” con si fos la llista de les preposicions pròpies. En total Anna Hernández ostenta 14 càrrecs públics, però avui sabem pel Periódico de Catalunya que Felip “Fuig” en va ocupar de forma simultània, just el número de la Hernández a l’inrevés: 41! Entre els que destaquen el de Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i el de president de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (l’IDECE) Un organisme depenent d’aquest departament i que s’encarrega, com el seu nom indica del “desenvolupament de les nostres comarques”. Precisament, mentre ocupava aquest càrrec fa protagonitzar la gran fugida del Consejo Nacional del Agua per evitar votar. Així no quedava malament del tot amb el PP d’Aznar, però tampoc va defensar les Terres de l’Ebre. L’excusa va ser una indisposició i des d’aquest territori sé li va recomanar que s’hagués pogut prendre una mica d’aigua amb frígola.
L’Anna Hernández és una persona que surt molt poc. De fet per aquestes contrades, només li recordo que fes de pregonera l’any passat a les festes del Perelló, convidada per la seva alcaldesa Genoveva Margalef que és, precisament, la directora de l’IDECE.
Felip “Fuig” és una mala herba. D’aquelles que caldria exterminar de la política ja que aporta més mal que bé. Algú podria pensar que és normal que li tingui antipatia, ja que sóc d’un altre partit, però és que ni dintre de la seva pròpia federació desperta cap mena d’entusiasme. L’altre partit, la UDC, van discrepar de les seves declaracions i, fins i tot, en el seu propi partir “no van despertar cap mena d’entusiasme”, tal com també informa avui el Periódico de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada