NO SURTO A LA REVISTA AMPOSTA

No sé si recordareu que el Jueves tenia sempre diverses portades, però de portada només en pot haver una per número. Això mateix passa amb els meus comentaris. De vegades tinc més d’un títol, com és el ca d’avui. L’altre títol que tenia pensat era “Previsió previsible”. I és que el contingut la revista Amposta de la primera quinzena de març, estava “cantat” des de feia temps.

Els que em segui des de fa més temps, els més incondicionals, segurament us en recordareu que el passat 3 de març s’inaugurava el Carrefour d’Amposta. El dia 4, Diari de l’Ebre (Diari de Tarragona) portava la notícia de la inauguració amb una foto central on, entre d’altres, m’hi veia jo. Aquell dia vaig escriure el següent: “Permeteu-me que gaudeixi de “l’instant”! No és corrent que surti als diaris i menys en portada, però com deia avui als meus amics, prefereixo que em publiquin un escrit o em facin una entrevista, per petita que sigui. Però com us he dit, permeteu-me gaudir-ne. Quan la inauguració surti a la Revista Amposta, no sortiré. Com sempre es veurà l’alcalde amb el president del Grup Carrefour i, segurament, cap membre de l’oposició (n’hi havia el menys 5) sortirà a cap foto. És la pluralitat informativa que aplica el govern de la nostra ciutat...”.

I efectivament. Quan em va arribar el darrer número de la revista Amposta, a veure si sabeu qui sortia a la portada? Ah! Què no ho sabeu. El nostre alcalde tallant la cinta juntament amb el president del grup Carrefour Espanya Rafael Arias Salgado i d’altres persones a les que no aconsegueixo identificar. Però és que encara n’hi ha més. Només volar la pàgina s’hi poden veure dues fotos on hi torna a sortir el nostre alcalde. Mira que hi va anar gent1 Qui ho diria! Veient la Revista Amposta pareix que a la inauguració només hi va anar ell uns pocs més...

Però si algú es pensa que ja no torna a sortir, li he de dir que està en un error, tornes a voltar la fulla i el veus assegut en una reunió amb el conseller de Salut Boi Ruiz. Però com la revista no es podia acabar sense tornar-lo a veure, a la darrera fulla, a la part de davant de la contraportada, hi tornen a haver 3 fotos més d’ell amb diferents representants d’entitats locals. Es veu que li agrada força sortir a les fotos...

Però el poc rigor informatiu de la Revista Amposta no acaba aquí. A la pàgina 4, allí on surt l’alcalde assegut 8ja ho sabeu) s’hi pot veure una foto d’Adam Tomàs el dia que va presentar la seva candidatura a l’alcaldia d’Amposta per ERC amb una crònica prou extensa. I a sota de tot i petit, petit, s’hi pot llegir: “Dinar homenatge del PSC als seus veterans”, amb quatre línies on no esmenta per a res al candidat del PSC Antoni Espanya. Evidentment tampoc hi ha cap foto. Per cert, la foto que es va fer al final del dinar va sortir a diferents diaris i revistes com per exemple el Punt o la revista comercial l’Estel.

La Revista Amposta ens té vetats? Voldria pensar que no. Però només ho voldria pensar...      

LES CRÍTIQUES A CIU

I per extensió al govern de la Generalitat...

Crec no descobrir res de nou quan dic que a CiU no li agraden gens ni mica les crítiques. És més, no les tolera... El seu egocentrisme, qualitat o defecte (segons qui ho miri) que porten molt arrelat als seus “gens”, els fa perfectes o al menys això és el que pensen ells. Per tant, quan algú gosa discutir-los alguna cosa, immediatament se’ls hi activa el mecanisme d’autodefensa.

Els qui com jo em format part del consistori ampostí, sabem molt bé de que parlem. ¿Quantes vegades hem hagut de patir sortides de to per part de l’alcalde de torn quan algun dels portaveus dels grups de l’oposició ha criticat algun aspecte puntual de la seva gestió? Al final acabes per perdre el compte i contemplar atònit el lamentable espectacle.

Però estic del tot segur que no tots aquells que llegireu aquest escrit d’avui hi estareu d’acord. Però com es diu vulgarment, com a mostra un botó (o dos) No de l’actitud del govern municipal però si del govern de la Generalitat que, com aquell que diu, només fa uns dies que exerceix com a tal.

Encara que ho van reflectir d’altres mitjans, he triat el que deia el diari Público del passat diumenge a les pàgines en català que anomena “Públic”: “El balanç de la trobada econòmica dispara la tensió. Mas afirma que l’oposició el vol ‘enderrocar’”. Potser ja no recorda l’avui President de la Generalitat les crítiques al govern d’Entesa quan exercia de cap de l’oposició. O allò que és lícit que facin uns, s’acaba tornant intolerable quan és a l’inrevés? Com no he pogut trobar l’enllaç al que us feia referència us poso el del Singular Digital.  

Però a la mateixa pàgina de Públic, al final de tot, encara qui ha un altre titular més surrealista (permeteu-me que usi aquest qualificatiu): “Bozal i Cleries anul·len cites amb l’alcalde. Els consellers fan el buit a Hereu per les seves crítiques”. El mateix m'ha passat en aquest cas i també us enllaço al Diari de Girona. 

¿Quantes vegades hauré notat jo (i imagino que també d’altres membres de l’oposició) el “buit” per part dels membres de l’equip de govern d’Amposta? Evidentment no infinites, perquè seria una xifra molt gran i imaginària, però si un bon grapat. Pràcticament sempre que acudeixes a alguns dels actes que organitza l’ajuntament, siguin de la mena que siguin. Tant hi és.

Per acabar i retornant a la política municipal, algú em va dir un dia que a Amposta, si critiques CiU és com si critiquessis al govern municipal; i si ho fas al govern municipal és com si critiquessis a la pròpia Amposta. Una mena de fórmula matemàtica A = B = C. Només així s’entén la intolerància que demostren certs elements (segurament no tots) de la federació que ens governa avui a Catalunya, Amposta i a molts d’altres pobles i ciutats arreu de Catalunya.                

             

QUAN VA COSTAR LA FESTA DELS XIRIBECS?

El ple de l’Ajuntament d’Amposta d’ahir va ser un ple ensopit, sense temes de gaire interès a debatre. De fet aquesta ha estat la tònica general d’una legislatura que ja s’acaba.

Potser el “millor moment” d’un ple extraordinàriament curt (una mitja hora, quan se’n han fet de més de dues hores) va ser quan el portaveu i candidat del PSC li va preguntar a l’alcalde, dintre de l’apartat de precs i preguntes, “quan havia costat la festa dels Xiribecs”.

Festa o míting per a fer-se autobombo? Jo crec que els dues coses. Per una part una gran festa on hi van intervenir tota una sèrie de gent, des de músics i actors, fins els qui van escriure la música i el guió, els qui ho van dirigir tot plegat, etc. i, per suposat, el públic que hi va assistir i que, també, formava part de l’espectacle.

L’alcalde, evidentment, no podia deixar passar l’ocasió per a fer publicitat dels seus 4 anys de mandat. Una legislatura “d’èxits” on a Amposta s’han fet moltes coses gràcies a l’anterior govern de la Generalitat i als diferents “plans Zapatero”. La qual cosa, evidentment, no les va saber reconèixer...

Però quan va costar tota aquella gran festa?

A correcuita, la regidora de Cultura i festes va convocar-nos divendres pel matí amb l’únic propòsit d’explicar-nos com seria la festa dels Xiribecs. Però quan varem sortir la sensació que ens va quedar és que, el principal objectiu havia estat “rebaixar” la xifra que s’estava donant per Internet.

Segons la responsable de Cultura i Festes, mentre per la xarxa es deia que l’esdeveniment costava uns 35.000 euros, ella “es pensava que costava uns 12.000... Potser una mica més”.

Qui li va manar que digués aquesta xifra? Evidentment el màxim responsable de l’Ajuntament, o sigui, l’alcalde.

Però resulta ser que a la Comissió Informativa d’Hisenda, lloc on entre altres coses, “passen” les factures que s’han de pagar d’un import superior als 1.500 euros, la suma dels imports de les factures relacionades amb la festa dels Xiribecs, pujaven a uns 29.000 euros, una xifra molt més propera als 35.000 que “corria” per la xarxa que als “12.000 o una mica més” que ens anunciava la regidora de Cultura. Segurament si als 29.000 euros sé li sumen les factures d’imports inferiors o, fins i tot, de coses pendents de facturar, estarem molt prop als 35.000 euros que s’havien anunciat.   

Però tornem al ple d’ahir. Quina va ser la resposta de l’alcalde? Com es sol dir en aquests casos, l’alcalde se’n va sortir per la tangent i no va respondre d’una manera clara i contundent.

La resposta de l’alcalde va ser que “Amposta es mereixia una festa com aquesta”. “Que després de l’època que estem vivint on no hi ha gaires motius per a les alegries –va continuar dient- per una vegada el poble d’Amposta va sortir al carrer i va gaudir de la festa”. La qual cosa ningú posa en dubte. També va dir que “els restaurants de la ciutat s’havien omplert com feia temps que no passava”. La qual cosa també és certa.

Però totes aquestes veritats, amagaven la gran mentida, es a dir, el cost real d’una festa feta per enaltir la seva figura i fer un míting electoralista davant d’unes 5.000 persones. Un aforament que sap que ja no tindrà més d’aquí al 22 de maig.

     

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ELS CANDIDATS PEL DAVANT I PEL DARRERA

Aquest marí, a instàncies de Roser Royo del diari el Punt s'han reunit a les escales de la casa consistorial d'Amposta els candidats dels 5 principals partits que concorreran a les properes eleccions municipals del 22 de maig a la nostra ciutat.

Encara que, oficialment, el PP i ICV-EUA, no s’han presentat (al menys a mi no em consta), amb la foto d’avui queda més que evident qui seran els que encapçalaran la llista.

En definitiva, per CiU, l’actual alcalde i candidat a la reelecció, Manel Ferré, pel PSC , Antoni Espanya, per ERC-EA, Adam Tomàs, pel PP, Guillermo Martínez i, finalment, per ICV-EUA, Salvador Queral.

Segurament d’aquí al 22 de maig encara hi ha temps per a que es perfilen altres candidatures. Imagino que PxC acabarà conformant una candidatura, encara que l’hagin d’acabar d’omplir gent de fora. Recordo que fa 4 anys també ho va fer el PACMA, el partit antitaurí. Amposta va ser l’única ciutat o poble de les comarques de l’Ebre on es va presentar i la llista estava integrada totalment per gent de fora de la nostra ciutat.  

(A la foto, i d'esquerra a dreta: Guillermo Martínez (PP), Antoni Espanya (PSC), Manel Ferré (CiU), Adam Tomàs (ERC-EA) i Salvador Queral (ICV-EUA) 

 

LA FAULA DE L’ASE EXTRAORDINARI

Dos amics pagesos, el Manel i l’Antoni, es troben un matí pel camí que portava cap a les respectives finques després d’una llarga temporada de no coincidir. L’un portava un burro que cridava l’atenció en veure’l: gras, de pelatge brillant, net i polit i amb els estris propis d’aquests animals que relluïen amb el sol.

Antoni.- “Bon dia Manel! Quin burro més bonic que portes. No te’l havia vist mai”.
Manel.- “Hola Antoni, bon dia. És que fa molts pocs dies que el tinc. Aquí on el veus, és un burro ‘extraordinari’. No només fa totes les feines del camp, sinó que, quan arriba a casa, em fa el menjar, em renta la roba, planxa, fa els llits i totes les feines que puguis imaginar!”.
A.- “Això és insòlit! Un burro com aquest és el que jo necessito. On en puc comprar un?
M.- “Mira, de burros així no n’hi ha gaires. De fet, allí on el vaig comprar, no en tenien cap més. Això sí, els meus bons diners em va costar!”.
A.-“I tu no me’l vendries. Et pagaria bé!”
M.- “Tu estàs boig o què? Ni per tots els diners del món jo et vendria el meu burro”.
A.- “Quant et va costar? Jo te’n podria donar el doble. Faries un bon negoci. Fa 6.000 euros?
M.- “T’he dit que no te’l venc! El burro no té preu! Ni que me'n donessis tres vegades més del que em dius seria teu.
A.-“18.000 euros? Si encara et sembla poc, per un burro tant ‘extraordinari’, jo podria arribar fins a 25.000 euros! Després del bé que m’has parlat d’ell, considero que seria un preu just. No trobes?
M.- “No sé, no sé... Deixa’m que m’ho rumiï una mica... La veritat és que per a mi no suposa tant de negoci, ja que el burro em va costar molt car... Però com tu ets un bon amic... Mira, ja t’ho he dit, el burro no està en venda., no té preu... Però si arribes als 30.000 euros, mira, te’l venc!
A.- “Què no se’n parli més. Et dono per ell els 30.000 euros que em demanes. Tracte fet! Quan me'l pots donar?
M.- “Tracte fet! Acabes de fer un gran negoci! No te’n penediràs, ja ho veuràs! Quan vulguis, passa per casa a dur-me els diners, et donaré tots els arreus i ja te’l podràs emportar. I fes-ho ràpid, que encara puc fer-me’n enrere... Si pots anar al banc aquest mateix matí millor que demà...”
A.- “Ara hi vaig. Ves-m’ho preparant tot”.

Al cap d’una estona ja estava allí l’Antoni amb els 30.000 euros i disposat a emportar-se el pollí cap a casa.

-“Em costa molt desprendre’m d’ell, saps?. Ara caldrà que em casi o em busqui una dona de fer feines. I un altre burro... En necessito un per a poder fer les tasques del camp... Ja ho saps: llaurar, entaular, portar les olives al molí, etc... Tu en canvi, a partir d’ara ja no cal que facis res... El burro t’ho farà tot!”.

L’Antoni se’n va anar cap a casa més content que un gínjol. El seu burro causava admiració per allí on passava. Totes els pagesos se’l miraven amb cara mescla d’enveja i resignació i, sense coneixen les “virtuts” del burro, tots ells desitjaven tenir-ne un d’igual.
En arribar a casa, el burro es va gitar al terra i d’allí no el movia ningú, per molt que l’Antoni s’esforcés en posar-lo en peus. Quan ja se’n va donar per vençut, va agafar el telèfon i li va trucar al seu amic Manel.

A.- “Manel! No sé que li passa a aquest tros de ruc que només en arribar a casa s’ha gitat i no hi ha manera de moure’l.
M.- Com això? No t’ha preparat el sopar? Ni t’ha fregat el terra? No m’ho puc creure!
A.- (Visiblement empipat) “Res del que em dius m’ha fet. Tantes meravelles que m’havies contat d’ell i a l’hora de la veritat, res de res! Aquest és el burro ‘extraordinari’?...
M.- “Para Antoni, ja està bé! Tu creus que parlant així de l’animal podràs recuperar els 30.000 euros que em vas pagar per ell? No siguis tan beneit!

Una cosa semblant els hi va passar l’altre dia al govern de la Generalitat de Catalunya. L’anterior govern d’Entesa, només fa uns mesos i, per fer front al dèficit de que arrossegaven, va emetre deute públic que van “col·locar” en molts pocs dies. Mentre, l’actual govern, després d’anunciar i reiterar “el malament que van trobar els comptes públics, han hagut d’emetre més deute i s’han trobat en grans dificultats a l’hora de trobar inversors que l’acabin per subscriure.

(Titular de portada del Periódico de Catalunya de divendres 18 de març: “El catastrofisme del Govern català dificulta col·locar el nou deute”)      

LA INAUGURACIÓ DEL PARC DELS XIRIBECS

(Article dedicat a mon fill Oriol, que em va reptar a escriure'l aquesta mateixa nit i a Laura Túnez Bosch, una noia de Tortosa que ha tocat el violí juntament amb els seus companys del Conservatori de Música de la Diputació de Tortosa) 

Aquesta tarda s’ha inaugurat el parc dels Xiribecs. Les més de 4.000 persones que hi ha assistit, han pogut veure i gaudir d’un extraordinari espectacle de música, teatre, llum i color. Feia temps que a Amposta no es veia res igual. Segurament que, fins i tot, ha superat l’espectacle d’inici de quan Amposta va ser Capital de la Cultura Catalana l’any 2006.

Cal felicitar a tothom que hi ha participat. Tant els que el van idear (Santi Valldepérez i Jaume Vidal), com el qui va composar la música (Edgar de Ramon), com qui han dirigit l’orquestra (Tomàs Simón), així com també a Pedro Navarro i Joan Guijarro. 

Però aquest no han estat més que els qui han posat la idea hi s’han encarregat de que tot funcionés com calia. A apart d’ells, altres  persones no menys importants (sense els músics i els actors no hauria estat possible l’espectacle) han fet tot el possible per a que el públic pogués passar una nit espectacular, d’aquelles que es recordaran. Per una vegada s’han reunit músics de les dues bandes d’Amposta, la Lira i la Fila, però també un grup de músics del conservatori de la Diputació de Tortosa i de l’orquestra Moma (Montsià-Maestrat)

Com a cloenda uns focs artificials dignes de la clausura de la festa major i com a colofó, la posada en marxa del guèiser que surt del mig del llac central del parc.

Abans que res però, el discurs de l’alcalde. Un discurs que, tal i com ens té acostumats, només ha agradat a la seva gent. Un discurs d’exaltació de la seva obra i de voler posar a Amposta per sobre de tot. Tal i com ja he dit avui, una demostració de “a veure qui la té més gran”. Evidentment el detall no ha passat desapercebut pels pocs foraster que estaven present a la inauguració. 

Des de la regidoria de Cultura se’ns v dir que als regidors se’ls hi reservaven uns seients al bell mig de la graderia. Però, apart dels regidors de l’oposició i els seus acompanyants, els seients reservats s’han omplert de familiars, amics, col·legues i coneguts dels edils municipals i d’altres càrrecs de CiU que també han acudit a l’acte, tal i com marquen les bones costums convergents.

FEBRE INAUGURADORA

No és res nou que, de sobte, als equips de govern se’ls hi desperti la “febre inauguradora” quan s’apropen les eleccions.

El nostre govern municipal tampoc n’és aliè a aquest fenomen i aquest cap de setmana ens en dona unes bones mostres.

Mentre a l’agenda cultural del mes de març, per ahir divendres 25, estava prevista la presentació i recital poemari de Rafel Haro “Els crisantems”, a la biblioteca Sebastià Juan i Arbó, a les 8 del vespre, així com també la inauguració de l’exposició “El cos de les pàgines (memòria de bitàcola)” de l’Antonia P. Ripoll al Centre d’Arts Visuals, també a les 8, el nostre equip de govern, “contraprograma”, tal i com ho fan algunes televisions, a la mateixa hora, la inauguració d l’Hotel d’Entitat, al carrer Verge del Carme, allí on fa uns anys s’ubicava l’anomenada Central d’Aigües.

L’alcalde i els seus equips (a hores d’ara n’hi ha al menys dos: els que surt i el que entra) estaven molt interessats en escenificar un apropament a les entitats associatives del municipi amb l’entrega simbòlica de les claus dels diferents despatxos que s’hi han construït. Un apropament més fictici que real, ja que, si els governs de CiU han fet una política de cedir locals a les diferents entitats del poble, ha estat més per la pressió de l’oposició que així ho venia reclamant des de fa diverses legislatures, que no per iniciativa pròpia.

En arribar-hi, em va sorprendre la presència de dos cotxes patrulla de la policia local. Al primer agent que vaig trobar li vaig preguntar si és que s’esperava l’arribada d’alguna persona important, ja que no s’havia anunciat res. Em va dir que “no li constava”. Per tant, cal pensar que la policia local (recordo 2 COTXES i 4 POLICIES) devien d’estar per protegir a l’alcalde i al senador espanyol, ja que no crec que hi estiguessin per protegir-me a mi o a la diputada Lluïsa Lizárraga, que també hi era present a l’acte...

Per cert, quan l’equip de campanya del senyor alcalde va “contraprogramar” l’acte de la inauguració de l’Hotel d’Entitats, algú, amb una mica de seny, els hi va fer veure que a la mateixa hora hi havia programades més inauguracions. Pel que sembla, el responsable de la campanya, un vell dirigent local, va dir: “És igual, com que natros en som més, podrem estar presents en tos els actes, els altres no”. “Els altres” també ens varem repartir...

Aquest matí, al passeig fluvial s’inaugurava el “Centre de Rem Olímpic-Club Nàutic d’Amposta”. Pel que sembla encara li queda bastant per acabar, però com que el temps va en la seva contra, ja que dintre de poc ja no es podrà inaugurar “legalment” res, ara cal “fer-se la foto” a totes les obres, tant les que estan acabades com les que no. Com així va passar ahir pel matí amb l’aparcament del mercat on només van acudir membres del govern municipal sense cap comunicació a la resta dels grups.

Però aquesta nit arriba l’acte dels actes: La inauguració després de més de 10 anys (3 legislatures) del parc dels Xiribecs.

En una demostració de “a veure qui la té més grossa”, ahir l’alcalde va repetir per enèsima vegada de que es tracta del parc “més gran de les Terres de l’Ebre”.

S’hi faran diversos espectacles: teatral, piromusical, etc. De moment el que hi ha és un ball de xifres. Mentre per Internet es diu que el cost total de l’espectacle és de 35.000 euros, la regidora de Cultura en va reunir ahir per a dir-nos que “no costaria molt més de 12.000”. Però també va dir que “no n’estava del tot segura”...

L’acte és a les 8:30 del vespre i tal i com va passar ahir, també hi ha hagut una “contraprogramació”, ja que a les 8, a l’auditori de la Lira, actuen el conjunt de metalls i percussió de l’Escola Superior de Música de Catalunya, dintre de la 10à edició d’Amposta de banda a banda.

Algú s’ha queixat oficialment? Molt parlar pel darrera, però a l’hora de la veritat encara hi ha por a possibles represàlies. O no?         

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. CANDIDATURA DEL PSC

Anit es va reunir l’executiva de l’agrupació local del PSC d’Amposta amb l’únic objectiu de fer pública la candidatura a les properes municipals per part del primer secretari de l’agrupació i candidat a l’alcaldia Antoni Espanya.

Encara que no es trobava tancada al 100 %, si que es pot dir que, d’haver-les, hi hauran molt poques novetats respecte als 24 noms i llocs que va anunciar ahir Antoni Espanya.

Ei!!! Si algú es pensava que avui publicaria la llista del PSC, està equivocat/da. Vaig agafar un compromís amb el candidat de no rebel·lar-la fins al menys després d’aquesta mateixa nit que s’aprovarà en assemblea general de militants i simpatitzants de l’agrupació.

Vaig donar-li un ultimàtum a l’Antoni Espanya i li vaig dir que si no la publicava al seu blog, ho faria jo al meu. Em va dir: “Espera’t”.

Que us puc avançar de la candidatura? Primer que res que jo vaig de 13 (sempre he dit que val més 13 que 12!) Segon que hi ha moltes cares noves. Entre els 6 primers hi ha 4 que fins ara no havien anat mai en cap candidatura socialista. Entre els 5 primers hi ha tres dones i una d’elles té 23 anys. Amb tota probabilitat, la llista la tancarà simbòlicament Pep Simó, l’única alcalde socialista que hem tingut. Per tant, aire nou, il·lusió i esperança per a l’ajuntament d’Amposta!    

Companys i companyes que aneu als denominats “llocs de sortida”, felicitats i mota sort!

S’HA MORT LO TEIXIDOR

Josep Guarch, més conegut com lo Teixidor, possiblement el darrer dels cantadors clàssics de la jota de l’Ebre, ha passat a “millor vida”. L’enterrament es farà aquesta tarda a les 6 a l’església arxiprestal d’Amposta.

Lo Teixidor forma part d’una llarga llista de cantadors: Perot, Carrinya, Boca de Bou, etc. i, més recentment, Pepe Garcia, lo Canalero, el primer que va cantar en català.

¿Qui no recorda al Teixidor i la seva rondalla amenitzant les festes de la sembra i la sega que organitza cada any Lluís Garcia al costat del seu restaurant, l’Encanyissada?

El 10 de juliol de 2009, el poble d’Amposta va retre a lo Teixidor l’homenatge que tant justament s’havia guanyat. Va ser tota una prova d’estima de cara la seva figura.

Aquell dia van actuar per a ell la nova generació de cantadors: Guardet, Candret i també altres persones com la tortosina Esther Bages o l’ampostina Dolors Espelta.

Què en pau reposi. 

    

ELS ASSESSORS D’EN MAS

Ahir va veure la llum el primer informe emès pel grup d’experts que assessoren a Mas.
Abans de donar la meva modesta opinió sobre l’informe vull reflectir les opinions que sobre ell van donar dos dels grups del Parlament de Catalunya. Per una part, el PPC, va dir que “hi veia reflectides moltes de les seves propostes”. Per l’altre costat, ICV-EUA el va qualificar de “neoliberal”. Evidentment les dues opinions són totalment compatibles.
Els grups de l’oposició es van queixar que l’informe els havia arribat només dos dies abans del dia en que s’havia de debatre (demà) Això m’ha recordat molt la manera d’actuar de l’Ajuntament d’Amposta que també acostuma a entregar als grups de l’oposició la documentació amb molts pocs dies de termini per a poder ser estudiada en deteniment per a poder donar una opinió molt més acurada.
Després del que ha sortit en premsa, he de dir que el grup d’experts, a la meva manera d’entendre, ha actuat més amb criteris empresarials que no polítics.
Potser una de les mesures recomanades que més ha transcendit és el copagament sanitari. En una conjuntura de crisi econòmica, a qui li estranya que es recomani prendre una mesura com aquesta? A mi no! Després d’haver-ne parlat en diverses ocasions, estava cantat que seria una de les propostes que s’acabaria fent.
Quan el ciutadà fa ús d’un servei públic (sanitat, ensenyament, etc.) i té que pagar per “ajudar a mantenir-lo”, és el mateix que si pagués més impostos. L’actual govern de CiU no està per pujar els impostos (recomanació que els hi va fer la titular d’Hisenda del govern espanyol Elena Salgado) però et volen fer pagar (encara que sigui quasi que de forma simbòlica) pel servei que t’estan oferint.
I qui noi pugui pagar per ser atès? No tothom té la mateixa situació econòmica. Les classes altes, normalment, per mig de les mútues que estan pagant, acudeixen als millors hospitals i clíniques. I les classes baixes? Imagino que s’haurà d’instaurar la gratuïtat per a determinats casos. Els ingressos hospitalaris (de curta o llarga durada) i les intervencions quirúrgiques haurien de pagar proporcionalment al cost real del servei?
De totes les mesures recomanades n’hi ha que no són de competència autonòmica, com ara la recaptació de tots els impostos dintre del territori català. Per a poder ser així caldrà que primer s’aprovi el concert econòmic i ara per ara pareix totalment inviable. Potser si l’any que ve el PP guanya però no per majoria absoluta i, com ha passat d’altres vegades els precisa el suport de CiU, llavors (i només llavors) aconseguiran competències que ara no es tenen (encara que sigui a contracor)

No m’estendré gaire més. Només comentar que es vol abaixar el cost de l’acomiadament salarial. D’això com se’n diu: contrareforma? Si no fa gaire el govern de l’Estat va fer una reforma laboral que, de moment no ha donat els fruit esperats (ni molt menys!) i, on una de les mesures era l’abaratir els costos d’acomiadament... Potser el que volen fer és posar l’acomiadament lliure i gratuït, no?

A mi em sembla que el que volen fer és retallar-nos cada vegada més l’estat del benestar. I potser per mi i els de la meva generació no hi cal patir (tret que ens jubilarem més tard del previst i cobrarem una mica menys de pensió) Però i als nostres fills?

Des experts conec personalment al “casero” Germà Bel. Si ell està d’acord amb aquestes mesures, no me’n puc avenir? Viure per veure!!!    

D’ESQUERRA AMPOSTINA A ESQUERRA REPUBLICANA

Ahir, al blog del candidat a l’alcaldia d’Amposta Adam Tomàs, s’anunciava la renovació del pacte electoral entre ERC i EA (Esquerra d’Amposta)
EA va néixer com Esquerra Ampostina i era un partit d’àmbit local integrat per persones amb ideologia comunista que havien abandonat el PSUC. A Catalunya, a principis dels anys 80, els dissidents havien format el Partit dels Comunistes de Catalunya encapçalats per Pere Ardiaca.
La dirigent històrica d’ERC d’Amposta, Marta Cid, va convèncer EA per a formar una coalició electoral per a presentar-se a les municipals, ja que, des de la restauració de la democràcia, ERC no havia obtingut cap regidor al consistori Amposta. Això va donar peu a que militants i simpatitzants d’ERC entressin a formar part de EA que, com he dit, va canviar de nom i va passar a dir-se Esquerra d’Amposta.
Al principi, els llocs principals de la candidatura el tenien els antics comunistes, però poc a poc aquesta tendència ha anat canviant i, en les darreres eleccions, dels 4 regidors del grup, 3 són de ERC i el quart, el que podem considerar d’EA, té doble militància. Per tant es pot afirmar que avui en dia, EA és residual dintre de la coalició.
Fa un any aproximadament (manifestació contra el MTC de Móra d’Ebre) vaig anunciar que per a les eleccions del 2011 no es renovaria el pacte electoral. I si ho vaig dir és perquè un destacat membre d’EA així m’ho va dir. Aquest destacat membre, que forma part del grup dels comunistes, ara és un dels promotors de la candidatura que sota les sigles de ICA-EUA, segurament, s’acabaran presentant als comicis municipals.
De totes formes, i acceptant el meu error de donar per mort i enterrat el pacte amb EA, he de dir que penso que en aquesta precampanya ERC ha fet un ús inadequat de les seves sigles, ja que les ha usat, per exemple, en l’acte de presentació del candidat fa unes setmanes quan el pacte encara no s’havia formalitzat oficialment.
És evident que per a poder signar el pacte s’ha de comptar amb la majoria dels militants de EA, la qual cosa, pel que sembla, no ha estat gaire complicat, perquè el partit, també de forma majoritària, està format per militants i simpatitzants d’ERC. Fins i tot, com ja he dit més amunt, alguns integrants dels sector comunista, avui, estan més propers a ERC que no a EUA.
Recordo que quan hi va haver l’aproximació d’ERC cap a EA, la meva dona, a una militant (o simpatitzant) d’aquella formació, li va dir: “Aneu en compte amb Marta que quan menys us en donareu, s’haurà fet l’ama del partit”. L’amiga li va respondre que “la tenien controlada”. El pas del temps ha donat la raó a la meva dona.
Dit això, penso que Marta Cid va tenir la visió política necessària per a impulsar el seu partit fins els èxits electorals que ha obtingut a Amposta. Malgrat tot, èxits incomplets, ja que no va poder assolit l’alcaldia l’any 2007.

En definitiva, cada vegada queda menys d’EA i molt més d’ERC.  

LA POLÍTICA DE L’INTERMITENT

Li diu un a un altre: “Mira si va l’intermitent”. I l’altre li contesta: “Ara sí, ara no, ara sí, ara no”.
El que havia de ser el “govern dels millors”, resulta que a l’hora de la veritat encara governa amb molta més incertesa que el govern d’Entesa. La qual cosa no s’acaba d’entendre, oi? Si és el dels millors...
Quan el govern de la Generalitat el conformaven PSC, ERC i ICV-EUA, es podia entendre que, entre els 4 partits (ICV i EUA, de fet són 2) hi podien sortir discrepàncies, ja que en alguns aspectes, els punts de vista podien arribar a ser força divergents.
Però a CiU, per molt que la formin dos partits diferents, ideològicament parlant, són força semblants, per la qual cosa, no hi haurien d’haver tantes indecisions com les que hi hagut fins ara.
Possiblement, on hi ha hagut més contradiccions ha estat amb l’Impost de Successions i Donacions. L’anterior govern d’Entesa ja va suprimir la tributació de la majoria dels casos i només va deixar com no exempts de tributació els patrimonis molt elevats.
En campanya electoral CiU va adquirir el compromís de suprimir-lo totalment (TOTALMENT!) Els antics dirigents del govern d’Entesa li van demanar a Mas que s’ho repensés, ja que l’actual conjuntura econòmica no podia permetre’s deixar d’ingressar un “bon grapar d’euros”. Mas els va replicar que era un compromís electoral que s’havia de complir. Però a l’hora de la veritat no es suprimirà totalment tal i com es va anunciar, sinó que encara estarà vigent en determinats casos (les herències d’oncles a nebots) Ahir mateix Mas deia que s’agafaran com exemples les comunitats de València i Madrid i, si s’escau, millorar-ne les condicions.
Tampoc la consellera d’Ensenyament Irene Rigau s’ha mostrat molt coherent a l’hora d’anunciar els canvis. Primer havia de suprimir els ordinadors escolars. Després no, només no s’implantarien a les escoles que encara no s’havia fet. Per tant, hi hauria una discriminació manifesta. En el tema de la setmana blanca (que es porta a terme a molts de països) Rigau va anunciar que aquest any seria el primer i el últim en fer-se, però les solucions que ha donat fins ara tampoc és que siguin massa coherents. Fins ara ha parlat de fer les “festes locals” dels diferents pobles i d’avançar les vacances. Personalment em sembla que és igual pel davant, que pel darrere com pel mig, mentre els dies lectius siguin els mateixos. Es tracta de suprimir la setmana blanca per a no donar la raó a l’anterior conseller d’Educació Ernest Maragall. Molts experts en aquests temes, no els pareixia malament la setmana blanca. La “penúltima” de la consellera és treure la prova de nivell que es feia a 4t d’ESO i argumenta que és per a suprimir despeses. Els experts tampoc s’hi acaben de mostrar conformes amb la mesura que es vol prendre.
I que dir de la consellera de Justícia Pilar Fernández Bozal? Si com a advocada de l’Estat es va oposar a les consultes sobiranistes, sobre tot a la primera que es va portar a terme, la d'Arenys de Munt, ara com a consellera, no descarta participar a la de Barcelona, això sí, de forma discreta. Sense comentaris.

I menys mal que Duran Lleida no és conseller, encara que hi actuï “de facto”, perquè després del que va donar entendre López Tena d’ells, n’hi ha per presentar la dimissió i anar-se’n cap a casa.

ELECCIONS MUNICIPALS A AMPOSTA. SEGONA SORPRESA?

Divendres passat em van filtrar que CiU havia fitxat per a la llista a l’actual president del Club Nàutic Paco Paz i que aniria de número 7.

Com he fet fins ara, aquesta informació, tot i que la font és força fiable, la poso una mica en “conserva” esperant que s’acabi confirmant o no.

De totes formes, de ser certa la informació, això voldria dir que l’actual equip de govern trontolla per algun lloc. No és normal que amb 4 anys de “nou” govern, l’alcalde vulgui fer canvis al seu equip. Si les coses han anat bé, si tothom ha complit amb la feina que li pertocava fer, al menys els 9 primer de la llista, el que són actualment regidors, haurien de continuar. Exceptuant al senyor Pere Vidal que com he vingut fent jo mateix al llarg d’aquesta legislatura, ja havia anunciat que no continuaria. Però la resta sí... És del tot evident que el relleu natural del senyor Vidal hauria de ser la senyora Anabel Marco, gerent durant molts d’anys a la GURSAM i, per tant, experta en temes urbanístics. Recordo que el senyor Vidal ha estat el regidor d’Urbanisme i també de Personal.

Ja fa temps que vaig anunciar més canvis a la llista de CiU. No ho tornaré a repetir ara. Vaig pronosticar que de l’actual equip de govern 3 no repetirien. Però el fitxatge del senyor Paz no entrava dintre de les meves previsions. També és veritat que, amb tota tranquil·litat CiU pot aspirar a treure un desè regidor, ja que l’increment del nombre de regidors de 17 a 21, fa que sigui factible aconseguir-ne al menys un altre, la qual cosa posaria a CiU molt propera a revalidar la majoria absoluta a l’ajuntament d’Amposta.       

ACUDITS GRÀFICS SOBRE L'ENRGIA NUCLEAR

De LEONARD BEARD. El Periódico de Catalunya (20-03-2011)

 

De VERGARA. El Plural (20-03-2011)

De FERRERES. El Periódico de Catalunya (20-03-2011)

KARMELE MARCHANTE LLUEIX “TORTOSINITAT”

Karmele Marchate, popular contertuliana de la premsa del cor, és protagonista avui de “Telemonegal” un espai que té el popular comentarista de televisió Ferran Monegal al Periódico de Catalunya.

Sota el títol “Les condecoracions...¡eren pins1”, Monegal explica que l’altre dia, a Tele 5, pel que pareix, la Karmele presumia de ser filla predilecta de Tortosa, a més de tenir una medalla d’or de la Generalitat de Catalunya. La qual cosa va es va acabant per desmentir en rebre dues trucades, una de l’ajuntament de la capital del Baix Ebre i l’altra de la pròpia Generalitat de Catalunya.

A la foto que il·lustra l’article de Monegal s’hi veu a la Karmele amb un pin, certament, de l’ordre de l’Atxa de Tortosa, una condecoració que es remunta a l’època de Ramon Berenguer IV i on es reconeixia la valentia de la “dona tortosina” que va sortir a defensar la ciutat quan els seus homes eren a la guerra.

Certament l’atxa que lluïa la Karmele es pot considerar una condecoració, però no és menys cert que es pot adquirir a botigues especialitzades de Tortosa.     

LES ELECCIONS MUNICIPALS. NOUS PARTITS

Constituir partits diferenciats del partits clàssics és una tasca difícil. Ja no només per la complexitat que té la formació en si, sinó per que s’ha de tenir prou base, es a dir, militants i simpatitzants per a que el projecte pugui tenir unes mínimes garanties d’èxit.

Fa unes setmanes es va constituir a Deltebre (encara que a ells no els agradi, avui per avui és el nom oficial del poble), un partit secessionista que defensa la separació del nucli de la Cava i per tant, la divisió del poble tal i com estava a finals dels anys 80 quan la Cava i Jesús i Maria eren barris de Tortosa. Es tracta de "Unió pel Poble de la Cava". 

Certament, els habitants de la Cava (possiblement més que Jesús i Maria) sempre han tingut un sentiment de que són “un poble” i per això han mantingut l’equip de futbol i han fet unes festes paral·leles a les oficials del municipi. Jo conec molts caveros i caveres que quan els preguntes d’on són et diuen que de la Cava, obviant completament la unió un tant artificial de Jesús i Maria. Jo crec que si tenen un cap de llista una mica amb cara i ulls, poden obtenir uns bons resultats electorals. No sé exactament la tendència o ideologia de la nova formació, a part de ser segregacionistes, però a priori, penso que poden pescar vots de totes les formacions polítiques més clàssiques.

On també s’acaba de formar una nova formació política és a Ulldecona. Els promotors del nou partit han buscat un nom un tant original, però força usat com eslògan polític, amb diverses variants. El nou partit polític es diu “+ Ulldecona” i no em consta que s’hagin presentat en públic.

Divendres, durant la inauguració de l’exposició que sobre la simbologia franquista es va fer a Ulldecona, li vaig preguntar al regidor d’ERC Josep Rodrigo sobre la nova formació polítics. La meva sorpresa va ser quan ell em va dir que n’era un dels promotors. Em va dir que després dels anys que portava a ERC, “ja n’estava una mica fart i que van decidir fer un nou partit local per atreure molta gent que seria impensable que s’haguessin apropat en altres circumstàncies”. Jo li vaig dir que d’acord, però aquesta mena de coses tenen els seus pros i els seus contres i si el pro era l’apropament de gent nova, el contra era no comptar amb el suport d’un gran partit. Em va donar la raó.

Però des d’Amposta em van donar una nova versió dels fets. Segons em va explicar un destacat dirigent de la formació republicana, el projecte de “+ Ulldecona” no aniria més enllà de buscar una nova denominació d’ERC a la població del Montsià i que, darrera del nom, s’incorporarien les sigles “AM”, que com la majoria dels lectors saben significa “Acord Municipal” i que és la “marca blanca” de la formació republicana a diversos pobles, com per exemple Freginals i que, a l’hora de constituir els consells comarcals, els regidors obtinguts acaben integrats amb els d’ERC.

Així, tot indica, que l’objectiu final de “+ Ulldecona” es esgarrapar cap a la nova formació uns vots, sobre tot del sector més jove de la població i que ara votaven a d’altres formacions o simplement optaven per abstenir-se al no veure’s identificats en cap de les formacions concurrents als comicis.              

EXPOSICIÓ SOBRE ELS SÍMBOLS FRANQUISTES A ULLDECONA

Ahir al capvespre, a la sala de plens de l’Ajuntament d’Ulldecona, es presentava en públic la “Plataforma per la retirada dels símbols franquistes a Ulldecona”.

Entre el públic hi eren presents, a part de l’alcaldessa d’Ulldecona Núria Ventura i els regidors Josep Rodrigo, Neus Borràs i Demetrio Querol, el senador i regidor de l’Ajuntament de Tortosa Joan Sabaté i el també regidor de la capital del Baix Ebre Ricard Lleixà.

El primer en prendre la paraula va ser el seu portaveu Toni Manel Muñoz, un jove estudiant de periodisme i col·laborador com jo de Vinaròs News.

Després d’explicar el motiu de la creació de la plataforma, va donar la paraula a Antoni Vidal, el responsable de Momorial Democràtic a les comarques de la demarcació de Tarragona. Entre altres coses va dir que tenien censats a tota Catalunya un total de 7.700 símbols franquistes que encara no han estat retirats. Això sí, va matissar, la majoria dels quals plaques d’habitatges oficials de l’època (on hi figuren el jou i les fletxes)

Posteriorment va parlar Vicenç González, un dels responsables de la "Comissió per la retirada dels símbols franquistes a Tortosa" que va explicar les dificultats que troben a l’hora de buscar complicitats per a retirar el monument franquista que commemora els “25 anys de la pau de Franco”  i que hi ha al mig del riu al costat del pont de l’Estat, així com altres símbols com una gran creu als “Caidos por Dios y por España” que hi ha al barri de Santa Clara.

Aquestes dificultats s’han fet palesa quan han buscat un local per fer-hi l’exposició que tot just ahir va inaugurar-se a Ulldecona. Al no trobar-hi cap emplaçament (els motius per no deixar-los cal local han estat diversos) s’ha hagut d’acudir a la veïna localitat de Roquetes que albergarà l’exposició el proper mes d’abril.

Acte seguit, i quasi en comitiva, ens varem desplaçar fins la sala d’exposicions de Catalunya Caixa (abans Caixa Tarragona), al costat de la plaça de l’església.

Sobre l’exposició cal dir primer que res que impressiona. Crec que a cap dels visitats el va deixar indiferent. Diversos cops em van preguntar si m’agradava i la meva resposta va ser contundent: “No. A mi tot això em produeix repelús1”. També s’hi projectava un vídeo on diversos personatges donaven la seva opinió del tema.  

Però com penso que unes imatges valen molt més que mil paraules, podeu opinar vosaltres mateixos mirant les fotos que il·lustren aquest comentari.    

    
L'exposició romandrà oberta des del 18 (ahir) al 31 de març i l'horari serà de dimarts a dissabtes de 16:00 a 20:00 i diumenges d'11:00 a 14:00. 

LES MUNICIPALS A LA COMARCA DEL MONTSIÀ. PACTES

És un tant insòlit que partits polítics dels considerats “grans” estableixin pactes electorals abans de celebrar-se les eleccions.

Si fa unes setmanes és fa formalitzar un pacte entre el PSC i ERC al municipi de Santa Bàrbara, ara tot apunta que a la Galera es pot repetir el mateix pacte.

A Santa Bàrbara, el PSC, que durant moltes legislatures ha encapçalat Fernando Romeu, formarà tàndem de sortida amb ERC, on, aquest cop, el cap visible és el “campredonenc” Marc March en lloc de Maria Josep Cid, esposa del biòleg Carles Ibàñez.

Segons em van explicar aquesta setmana i com ja he dit abans, a la Galera es formalitzarà un pacte semblant. Però hi haurà una diferència. Pareix que a Santa Bàrbara serà Fernando Llomabart qui encapçali la llista i, en canvi a la Galera, seria l’actual alcaldessa Ester Martí.

Per aconseguir un pacte com aquest s’havien de superar diferents obstacles. El primer, m’imagino, que estiguessin d’acord les direccions de tots dos partits. Però un dels esculls més importants era com es feia a l’hora de computar els vots per al Consell Comarcal del Montsià.

Per aconseguir això tots dos partits renunciarien a les seves pròpies sigles i es presentarien amb les dues “marques blanques”, a saber Progrés Municipal (PM) per part del PSC i Acord Municipal (AM) per part d’ERC.

En els cas de Santa Bàrbara els dos primers anys els regidors “comptarien” per al PSC i els altres dos per a ERC. I a la Galera passaria al revés.

Sobre la Galera també se’m va informar que l’actual número dos Claudi Valmaña, no repetirà per motius laborals, ja que està o haurà de treballar a Barcelona. No obstant això, els dos primers de la llista serien d’ERC i el tercer del PSC, una mica com és ara la correlació de forces polítiques al municipi ja que, mentre ERC té dos regidors (recordo que governa conjuntament amb el PP que també en té dos), el PSC, en la darrera legislatura no en va treure cap.

La darrera cosa que se’m va dir és que hi ha certa incertesa sobre la llista del PP. Qui va ser el número 2 les passades eleccions Ernesto Bel, allunyat del partit des de fa temps, no continuaria.       

MON PARE NO ES CREU AL TRIAS. PER QUÈ?

Aquest any la “batalla” per Barcelona es presenta interessant i competida. L’Hereu, després de les primàries amb la Montserrat Tura n’ha sortit reforçat i ha guanyat part de la credibilitat perduda al llarg del seu mandat. No obstant, sóc dels qui penso que l’alcaldia de Barcelona canviarà de mans.
ERC va presentar ahir el seu fitxatge estrella. Jan Laporta, després d’abandonar el grup de Solidaritat Catalana per a la Independència del Parlament de Catalunya, serà el número dos de Jordi Portabella a la llista per als propers comicis municipals. Cal recordat que a la candidatura també aniran membres de Reagrupament, la facció de Joan Carretero escindida d’ERC. En definitiva, una bona part de l’independentisme català aniran plegats a Barcelona en espera d’assolir els millors resultats possibles.
Ahir, en una roda de premsa al costat de Portabella, Jan Laporta ja va dir que “no descarta un pacte amb el Trias” (Si guanya les eleccions). Independentistes, sí. De dretes, també.
Trias, per la seva part, sap que “el tren” li està passant per darrera vegada. És un ara o mai després d’haver-se presentat ja dos cops com a cap de cartell de CiU.
I ell ho sap i així ho recordava en unes declaracions que va fer ahir (les que va veure mon pare) Venia a dir Trias que després de dues derrotes, aquest cop tot apunta que assoliran l’alcaldia de Barcelona, però que ha diferència de l’Hereu, “ell governarà comptant amb tothom”.
Mon pare ja és una persona d’edat. De jove va viure els anys més difícils de la postguerra i el franquisme. A les primeres eleccions generals volia votar al PSUC i a darrera hora va decantar-se pel PSC. Des de llavors, el grau de fidelitat al socialistes ha estat més elevat que el meu. Sempre ha tingut les idees molt clares, i encara avui, amb 82 anys i després de patir una greu malaltia, encara discuteix de política amb els seus companys de banc, amb qui passa les hores i els dies.
Mon pare és dels qui se’n adona del que passa a Amposta. No cal que jo li expliqui. Veu com els diferents equips de govern imposen la seva “majoria absoluta” i només governen per als qui els hi donen suport electoral. A la resta no ens tenen en compte per a quasi res (o sense el quasi)
Per això mon pare, que coneix bé la política ampostina no es creu que el Trias (del mateix partit polític que els darrers alcaldes d’Amposta) acabi aplicant a Barcelona la política que promet ara.
Segurament perquè l’experiència li diu que una cosa són les campanyes electorals i d’altres ben diferents quan ja s’està al govern. I a sobre si comptes amb majoria absoluta!

Com passa a Amposta...      

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. PRIMER DEBAT

Crec que avui fa una setmana, a la seu de la Cadena SER de Tortosa va tenir lloc el primer debat de candidats a l’Ajuntament d’Amposta. Estaven convidats els candidats de CiU, del PSC i d’ERC, els tres grups que ara tenen representació al consistori ampostí.
El motiu de trigar tant en explicar alguna cosa d’aquell debat és que esperava que m’expliquessin de primera ma com havia anat i, sobre tot, si era possible, contrastar opinions, ja que el debat no el vaig poder escoltar per motius laborals. Li vaig demanar a Antoni Espanya si estava “penjat” a Internet, em va dir que segurament que sí, però no m’ha facilitat cap enllaç. De totes formes a la pàgina de la Cadena SER no el vaig trobar.
El mateix dia del debat, en arribar a casa, casualment vaig poder parlar amb el candidat d’ERC i em va dir que el candidat de CiU i alcalde d’Amposta estava molt nerviós i que Antoni Espanya mirava de calmar-lo constantment.
Dijous en arribar a treballar em va dir un company que en passar per la plaça d’Alfonso (oficialment Alfons XII), on està la seu territorial de la SER, va adonar-se’n que estava l’alcalde d’Amposta i va preguntar-se que feia allí. Després, en reconèixer als altres dos, ja s’ho va pensar. També en va dir que a l’alcalde se’l veia força nerviós i que no parava de gesticular i fer gestos amb les mans.
Només entrar en directe, la moderadora va demanar que debatessin sobre la paràlisi que ha sofert l’Institut d’Educació Física de Catalunya (INEFC), que ha de compartir seu amb Cambrils. Precisament el dia abans, la secció d’ERC d’Amposta havia fet una roda de premsa on s’havia criticat la ineficàcia de l’alcalde d’Amposta. Pareix que això el va irritar i era el motiu del seu estat de neguit. Evidentment, l’alcalde, no va desaprofitar l’ocasió per atacar el candidat d’ERC davant els ulls atònits del candidat socialista que, com ja he dit, li demanava calma.
A una persona propera a mi que va poder escoltar fragments del debat, també li va causar la mateixa impressió. “A Roig això no li passava. Sabia mantenir les formes”, em va dir. “Sí –li vaig respondre- Quan anava a la ràdio o a la televisió volia aparentar això, però als plens més de dues vegades també va perdre els papers... Potser per això no va voler mai que es retransmetessin els plens en directe” –li vaig continuar dient-.
Segons sembla també es va parlar de les dues escoles de música (de la Lira y de la Fila) i de tot l’enrenou que es va formar al no poder cobrar una quantiosa subvenció del departament d’Ensenyament de la Generalitat per part de la Lira, ja que la condició que se’ls exigia era que havien de municipalitzar-se y la Fila no ho va voler en detriment de l’altra entitat local.
Ja sé sap que quan hi ha un debat, el temps mana i, sovint, no es poden tocar tots els temes.
Antoni Espanya hauria volgut parlar del forat que van deixar els antics concessionaris de l’escorxador municipal i que, amb tota probabilitat li tocarà pagar a l’Ajuntament d’Amposta, es a dir, a tots els seus ciutadans. També de l’estat des obres a diversos carrers del centre de la ciutat i que han creat durant molts de mesos, molèsties a veïns i comerciats i, per últim, el centre comercial on l’estrella és el Carrefour i tots els problemes que han sorgit a l’hora de posar-se en funcionament (encara avui les botigues de les galeries tenen llum gràcies als generadors), el deute del promotor amb els constructors i la reclamació d’un dels antics propietaris a qui encara se li deuen un bon grapat d’euros.    
 

INUTILITAT MANIFESTA

El passat dijous 10 de març, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar una moció presentada pel grup Solidaritat Catalana “avalant el dret a l’autodeterminació”.
Tot i reconèixer que el dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret reconegut per les lleis internacionals, a la pràctica, és del tot inútil.
Potser lectors d’aquest bloc s’estranyaran de l’afirmació que he fet, però prova evident del que dic és que, el Parlament català era la quarta vegada que aprovava una moció similar. Els anys 1989, 1998 i, finalment el 2010, ja s’havien debatut i aprovat mocions amb el mateix sentit.
Cal presentar mocions semblants tantes vegades? Crec que no. Que es pot fer? Evidentment que es pot fer i a la pràctica s’ha fet, però, per a què serveix? Potser de recordatori. Reafirmar que Catalunya vol convertir-se en un estat independent dintre del marc de la Unió Europea. Però per a poca cosa més.
Des d’Arenys de Munt, per tot el territori català, s’han fet consultes populars sobre la independència de Catalunya. Amb més o menys participació, fins ara, el resultat de les enquestes és totalment favorable a la independència.
Dintre de pocs dies, el proper 10 d’abril, la consulta es farà al cap i casal de Catalunya, es a dir, a Barcelona. No cal ni dir-ho, allí estan posades les il·lusions de l’independentisme català. Però encara que la participació fos massiva i els resultats excepcionalment bons, quines conseqüències tindria? La resposta és tan dura com a contundent: Cap!
Ho he dit més d’un cop i ho repeteixo per al escèptics. Entre Catalunya i Espanya hi ha com un “contracte” on l’estat espanyol n’és el soci majoritari. Es a dir, sense el seu consentiment, Catalunya no pot esdevenir independent.
Podria fer-se com a Kosovo i fer una declaració unilateral d’independència? Avui per avui tampoc està a l’agenda dels partits majoritaris. CiU, que va aprovar la moció de dijous, ja va deixar clar que la independència no està entre les seves prioritats. I de la resta de partits, només ERC n’és totalment favorable. Ni el PSC que està per un ambigu federalisme, ni ICV-EUA ni molt menys el PP i C’s, són favorables a cap intent de declaració d’independència. Segurament perquè no està clar on ens acabaria portant.
Tampoc crec que la UE reconegués Catalunya com un estat diferenciat d’Espanya, mentre Espanya com a tal no acabés reconeixent la independència de Catalunya. La UE no voldrà cap mena d’enfrontament amb cap govern d’un estat membre.
Per acabar no sé si Bèlgica és un bon exemple del camí a seguir. Crec que no, ja que mentre els Flamencs tenen quasi que el 50 % de la població i dels “pes específic” del país, Catalunya està molt lluny d’assolir xifres similars que portessin a bloquejar les institucions espanyoles.
És així de dur i així de real!