Vagi per davant que no vaig veure el
partit del Barça-Bayern de Munic. Bé, per a no faltar a la veritat, aproximadament,
vaig veure els 10 minuts finals, quan el marcador ja mostrava un 0-3 (7-0
al global de l’eliminatòria)
En 10 minuts no vaig poder fer-me una
idea general del conjunt del partit, però en vaig poder treure alguna conclusió
que, sumades a les opinions que he escoltat avui, més el que he llegit
a la premsa, em donen suficient arguments per a donar la meva opinió.
El primer que s’ha de dir és que, imagino,
cap culer va patir. No hauria estat el mateix si el Barça hagués anat guanyant
per 3-0 i saben que un darrer gol portava el partit a la pròrroga, una
cosa semblant al que li va passar al Madrid la nit anterior.
En els 10 minuts finals vaig veure un
Barça força inoperant. Entre tots els davanters, a penes li arribaven a
fer pessigolles als alemanys. També me’n vaig adonar que Messi estava
a la banqueta, el que no sabia és si havia arribat a jugar. Finalment me’n
vaig assabentar que no per que, segons sembla, tenia unes petites molèsties.
La meva opinió és que el Barça va llençar
la tovallola abans de començar el partit. Sabia que el resultat de l’anada
feia molt difícil (per no dir impossible) que es pogués remuntar el resultat.
Als blaugranes els queda tancar la lliga i ara posaran tot el seu
afany en fer-ho el més aviat possible. Normalment hauria de ser cosa de
molt poques jornades: una o màxim dues.
Quan l’any passat es parlava de que
els maies havien predit la fi del món per a no sé quin dia del mes de desembre,
els estudiosos del tema només deien que aquell dia significava per a ells
un canvi de cicle. Les semifinals de l’eliminatòria de la Champions suposa,
per a mi, un canvi de cicle. Hi ha molts jugadors vàlids, però d’altres
han mostrat clarament que, per a jugar amb el Barça aquesta temporada manca
alguna cosa més que nom o haver estat campions del món i d’Europa amb
Espanya. Estic parlant de Pedro, Villa, Cesc i Alexis Sánchez. L’ordre
em dóna ben bé igual. Pedro demostra amb Espanya coses que no sol fer amb
el club que li paga; Villa que després de la seva greu lesió, ja no és
el jugador brillant que acostumava a ser; Cesc no é, ni de lluny el jugador
clau que era a l’Arsenal i Alexis, simplement no demostra res. Encara
que ell digui que és un gran jugador i que els seus entrenadors
li donin suport dient que fa el que sé li mana, el cert és que, a part
d’obrir espai, les ocasions que té per posar la pilota dintre de la porteria,
les hauria de materialitzar.
Cal, es evident, reforçar la defensa
que, aquest any, ha demostrat ser la línia més feble de l’equip. Mentre
Víctor Valdés, la temporada 2011-2012 va batre rècords de imbatibilitat,
aquesta temporada ha estat tot el contrari.
Puyol i Xavi ja han donat al Barça els
dies de més glòria. Però tot i això jo els renovaria. Els dos capitans
han de cohesionar el vestidor i encara poden ser molt útils si se’ls dosifica
i se’ls fa jugar en moments molt concrets. Però ni de bon tros han de
ser titulars.
S’ha de donar molt més protagonisme
a jugadors com Thiago, Motoya i Tello i recuperar a Cuenca. I, evidentment,
omplir els buits que calguin amb l’objectiu de tenir una plantilla molt
més àmplia per un costat i molt més compensada per l’altre.
Per a finalitzar, penso que ahir, Tito
Vilanova, va voler veure el que donaven de si alguns jugadors. De moment,
fins que el Barça guanyi la lliga no dirà res, però tan aviat s’hagi proclamat
campió, descartarà a tots aquells que, sobre tot al tram final de la temporada,
no han estat a l’alçada de les circumstàncies.
Mai oblidarem els anys gloriosos que hem viscut i que han estat, sense dubte, els millors de la història del nostre club. VISCA EL BARÇA!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada