NO, GRÀCIES!

El PP pretén formar un front anti-nacionalista amb Ciudatans (C’s), UDC i PSC. Tret de C’s que ha confirmat la seva voluntat, els altres dos partits li han dotat carbasses.

Recordo que la primera vegada que vaig veure un adhesiu dient no, gràcies!, al davant hi posava Nuclears? O sigui: Nuclears? No, gràcies! Després s’ha fet sevir en molts d’altres eslògans.

Jo avui en faig un altre: PP? No, gràcies! I és que tant els populars com les seves polítiques em fan més temor que una nit de llamps i trons. Amb segons qui no aniria ni a prendre un cafè. No obstant he de dir que tinc amics (pocs) que són del PP i, dintre de la tolerància mútua, la nostra relació és força bona.

Com podeu imaginar tinc molts més amics socialistes. L’estereotip d’aquests seria d’una persona progressista i tolerant amb els diversos col·lectius, com per exemple, immigrants, gais i lesbianes, minories ètniques, independentistes... No, independentistes, no!! Què dius ara??

Els expresidents socialistes Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero ja han donat la seva opinió sobre la voluntat d’un bon grapat de catalans (al menys d’un milió i mig que, si fa o no fa) que són els que han participat en les dues grans demostracions de força (però també de festa i civisme) de les Diades dels anys 2012 i 2013.

Sobre les declaracions fetes pel segon (i més recents en el temps), alguns mitjans de comunicació li han recordat les paraules que va dir durant un míting a la ciutat Comtal: Apoyaré el Estatuto de Autonomía para Catalunya que salga del Parlamento catalán...

Però a l’hora de la veritat va pactar amb un independentista convers com és ara Artur Mas a canvi de la promesa de que els socialistes no impedirien que Mas fos president si CiU era la llista més votada al Parlament. Però els socialistes catalans no van estar per la labor i van tornar a pactar amb els ecosocilistes i una ERC que, en aquella època estava menys per la independència i més per una Catalunya social i de passar pàgina de l’etapa dictatorial de CiU.

Del per molts enyorat Felipe González, s’ha de recordar que va ser un dels promotors del cafè per a tothom. Possiblement eren un altres temps, tot just acabàvem de sortir d’una dictadura i de l’ensurt del cop d’estat de Tejero, però amb els pas dels anys, quan analitzes aquella etapa i repasses la seva acció de govern, hi trobes alguna ombra. Tampoc el gran independentista Pujol se’n lliura de les crítiques negatives, ja que ell va consentir-ho tot a canvi de que ningú el molestés massa a casa seva.

Per tant, Felipe i Zapatero? No, gràcies! I Pujol? A aquest no me’l he tragat mai i a aquestes alçades ja no canviaré d’opinió.