LA TERCERA VIA O LA VIA MORTA

Així ho explica avui Ferreres al Periódico.

Sembla ser que aquests dies, en determinats cercles, sense dubte els més polítics, només es parla de vies... Sobre tot de la tercera via.

Però, quan es parla de tercera via, que es refereix exactament. Potser primer s’hauria d’explicar que són les altres dos vies. 

 

PRIMERA VIA. Seria la via directa ca la consulta d’autodeterminació, la que, depenent del resultat, ens portaria cap a unes eleccions plebiscitàries on els programes dels partits portarien molt clar el camí a seguir. 

 

SEGONA VIA. És seguir vinculats a Espanya tal i com estem ara. O sigui el que es coneix com l’estat de les autonomies i vulgarment com a cafè per a tots. 

 

TERCERA VIA. Seria seguir vinculats a Espanya però de diferent manera. Mentre els socialistes són favorables a un estat federal, a la UDC de Duran i Lleida li agrada més l’estat confederal. Són diferents conceptes ja que mentre l’estat federal surt de la voluntat d’una sèrie de països d’ajuntar-se, la confederació seria a l’inversa, es a dir, a partir d’un estat més o menys centralitzat crear una sèrie d’estats amb identitat pròpia però sense deixar de pertànyer a l’originari. A la pràctica, si fa o no fa, és el mateix.  

Gràficament, hauríem d’imaginar les vies del tren. Normalment n’hi ha dues i, mentre una va cap a un costat, l’altra va en sentit contrari. Serien la primera i la segona vies. I la tercera? Sol ser la via morta, la que no va en lloc i que només serveix per a maniobres.

Explicat així queda clar, oi?