Seria l'estiu l’estiu de 1979. Vaig haver
d’anar a Tortosa i em vaig trobar amb l’Aurelio Villalbí, un antic company
d’estudis amb qui havia coincidit a l’institut d’Ulldecona. Em vaig oferir
portar-lo al seu poble, Godall. Total, del meu, la Galera, al seu, només hi ha 2,5 Km i es fa en un tres i
no res. Abans però, va voler passar per Amposta ja que havia de parlar amb un
amic que, com ell, feia la mili a la Creu Roja de Tortosa. La mare del
seu company ens va dir que son fill havia anat al bou capllaçat, una de les
modalitats taurines més tradicionals de les nostres terres.
Varem localitzar el bou a la part de baix
d’Amposta, a la zona coneguda com el pont de Pedra. Allí, la multitud, pretenia
posar-lo dintre del canal mentre l’aigua corria a dojo. La majoria de joves,
amb poals i altres recipients s’anaven tirant aigua fins quedar ben xops. De
sobte me’n adono que una d’aquelles poalades venia directa fins
nosaltres. Afortunadament vaig ser ràpid de reflexos i la vaig poder esquivar,
però a l’Aurelio, que portava l’uniforme de la Creu Roja, el va agafar de ple.
L’esport de tirar
aigua amb poals era molt tradicional la vespra de les festes majors d’Amposta.
Fins i tot alguns camions carregaven amb el subministrament de les
colles per a poder defensar-se dels atacs que patien des del terrats de
les cases o dels propis carrers per on es passava.
Els correfocs també eren força tradicionals a
Amposta, sobre tot el dia de la revetlla de Sant Joan, la nit del foc per
antonomàsia. Cada anys solia venir alguna colla de diables que, amb els seus
petards, omplia de soroll la nit ampostina. Els joves locals es vestien amb
roba texana (molt més protectora de les espurnes) i barrets de palla i ballaven
al so dels tabals com si d’una dansa ritual india es tractés. Els correfocs,
després dels espectacles amb bous, eren uns dels actes amb més participació
dels que es feien a Amposta.
Però un dia tot es va acabar... En el cas de
l’aigua, sembla ser que es va banyar a la persona inadequada i, aquesta, fent
ús de les seves facultats, va prohibir-ho fins la pràctica desaparició. Avui
els més joves es compren tota mena de pistoles i rifles d’aigua als basars
xinesos que, també xopen però molt menys. En canvi, sobre la desaparició dels
correfocs (ja fa molts d’anys que no se’n fan!) no en conec els motius, però
imagino que va ser degut a les retallades, molts d’anys abans de que aquestes
es convertissin en l’excusa institucional més usada.
El cert és que si et poses a pensar, fàcilment
s’arriba a la conclusió de que a Amposta, quan s’ha volgut carregar algun acte,
s’ha buscat la més mínima excusa per a eliminar-lo de la programació. No fa
gaire, estava xerrant amb un grup de gent que encara surten a prendre la fresca
les nits d’estiu. Recordaven amb enyorança aquelles tardes de la festa major
quan més de 4.000 persones es reunien a l’ombra dels plataners que hi ha al
costat del canal de la dreta. Quina va ser l’excusa de suprimir-ho? Les vaques
boixes... Recordeu? A d’altres pobles, com Santa Bàrbara, van substituir el bou
per la sípia i es va seguir gent el sopar sense cap problema, però a Amposta el
berenar del bou començava a fer-se massa feixuc i calia eliminar-lo de
soca-rel. Els anys posteriors, quan el problema de les vaques boixes ja havia
passat i quan es demanava a la Regidoria de Festes sobre poder recuperar
l’acte, eren tantes les excuses que sonava a discurs preparat amb antelació.
I quin serà el proper acte a desaparèixer de
la programació de la festa major? Em temo que la nit del teatre. L’obra
d’aquest any va tenir tantes crítiques negatives que em porta a pensar que
l’equip de govern té l’excusa perfecta per a eliminar-lo sense gaires
contemplacions. De fet la programació teatral que només fa uns anys es feia a
la nostra ciutat amb la participació de companyies professionals i amateurs,
quasi que també ha desaparegut per complert, si més no, la programació de les
companyies professionals.
Entre l’aigua, el foc i els altres elements
que han desaparegut o s’han quedat en la mínima expressió d’allò que van ser, des de fa anys,
la festa major ampostina s’està convertint un una festa menor totalment descafeïnada.
Quina enveja tinc en veure les programacions
d’altres ciutats i pobles dels nostres voltants. I no en vull anomenar cap per
a que no em tractin de protortosí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada