La invenció de els diferents màquines
va servir de gran ajut a l’home, però també ha segut la causa de que,
cada cop, hi hagi menys ma d’obra i per tant, menys llocs de treball.
Amb l’arribada de la informàtica aquest
fet s’accentua i poc a poc, els ordinadors van reemplaçant als propis
homes. Però hi ha un concepte on la màquina mai podrà reemplaçar a les
persones: la humanització; és a dir, aquelles coses que només l’home
és capaç d’interpretar, com per exemple el sentiments, però també d’altres
conceptes, als quals, les màquines es limiten a complir les ordres que
els han estat prèviament programades.
Dit això us explicaré una experiència
personal que m’ha passat aquest estiu. Els dies que més calor feia, desafortunadament
es va avariar l’aire condicionat de casa. Avisat el tècnic de confiança,
després de revisar-ho, se’n v adonar que s’havia fos la paca base degut,
segurament, a un llamp. Certament els dies anteriors hi va haver turmenta
i sobre Amposta van caure amb abundància. Es va intentar reparar, però
un altre cop es va fondre. En va demanar una altra, però un cop més el
resultat va ser el mateix. Llavors van deduir que el problema era molt
més gran i, per tant, s’havien de canviar tots els aparells, tan interiors
com exteriors. El pressupost es va elevar a quasi 3.000 euros. Una vegada
donada la nostra conformitat, els electricistes van procedir a canviar-los.
Com que 3.000 euros no és una quantitat
que es tingui a casa, ni tampoc la pots treure de forma immediata d’un
caixer automàtic, així que varem pensar que el millor seria donar-los el
número d’un compte on hi hagués el saldo suficient.
Però vet-ho aquí que quan l’electricista
va anar-ho a cobrar, li van dir que a aquell compte no hi havia el saldo
suficient. Davant d’aquella situació varem procedir a revisar-ho i, encara
que la diferència entre l’import de la factura i el saldo era poc, n’hi
havia prou per a pagar-la. Després d’una bona estona d’incertesa, varem
optar per acudir a la sucursal de la nostra entitat bancària que hi ha
més prop del meu lloc. Mentre em reintegraven els diners, la meva dona
es posava en contacte amb na nostra oficina. Allí, després de disculpar-se,
ens van explicar els motius de tot l’enrenou.
La llibreta de la qual havíem donat el
número a l’electricista, durant molts d’anys era per on es pagaven tots
els rebuts domiciliats al meu nom. Més tard, per raons d’operativitat,
vaig obrir un compte corrent , però sense cancel·lar la llibreta. Així,
a la pràctica, la llibreta va quedar inhàbil, però amb un saldo per a imprevistos
(com el dels cas que ens ocupa) A partir d’aquell moment, i seguint les
nostres instruccions, la llibreta va quedar bloquejada de cara a que ens
poguessin carregar cap rebut i si, per error u omissió se’n pretenia carregar
algun, el redireccionava cap el compte. Per tant, al intentar cobrar
l’import de la factura, automàticament va passar per a ser pagat del compte
i allí si que no hi havia saldo suficient.
L’empleat (en un altre temps director
de la nostra oficina y que per temes de reducció de despeses van tancar
i la van incorporar a una altra), em va assegurar que d’haver estat ell
(em va dir que es trobava de vacances) tot aquest enrenou no hauria passat.
Per tant, arribem a la conclusió de que,
les màquines, en alguns casos, mai podran suplir a la persona.
D’exemples d’aquesta deshumanització
en podria donar molts més, ja que per la meva activitat laboral, sovint
en trobem exemples.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada