dissabte, 11 d’abril del 2015

Mariano Rajoy ven gat

JORDI MERCADER
Periodista.

DILLUNS, 6 D'ABRIL DEL 2015
El Partit Popular es reuneix demà per corregir errors, segons el propòsit anunciat per Mariano Rajoy abans de recloure's en la reflexió de la Setmana Santa. Podria semblar una gran notícia: eureka, els populars rectificaran la seva política de desmantellament de l'Estat del benestar, assumiran culpes i combatran la corrupció i es prendran de manera seriosa la necessària revisió constitucional. Però no es facin il·lusions; només es tracta de resoldre el problema que diuen que tenen en matèria de comunicació. Tot un clàssic en els Governs quan el que realment hi ha és por de perdre les eleccions.
El PP no pateix cap dèficit de comunicació. El seu missatge arriba de manera clara i alta pels nombrosos canals que domina: estem sortint de la crisi gràcies a la política d'ajustos que hem aplicat amb dolor, ara s'ha d'estar atent als molts aventurers que podrien conduir-nos pel camí grec i, no es preocupin, ningú destruirà Espanya mentre nosaltres estiguem al Govern. Això és el que ens volen dir i tots ho hem entès perfectament. Tant, que molts milers d'electors han deixat de votar-los a Andalusia i altres centenars de milers podrien fer-ho en pròximes convocatòries. Vista la seva eficàcia a fer-se entendre, haurem de convenir que el seu problema és de credibilitat, i això no es recupera comunicant més coses o millor. El seu món feliç està circumscrit a la borsa, fora segueixen els aturats, Bárcenas i els jutges.
El discurs increïble és aquell en què el gat és inconfusiblement un gat. Mal assumpte. Cap polític admet vendre'ls, no és comercial. Les promeses polítiques que es qualifiquen d'increïbles no poden equiparar-se a l'impossible, evidentment, perquè no es pot menysprear el sentit de la política, la seva màgia i la força de la voluntat de la majoria. De tota manera, el gat del que és increïble només pot ser acceptat per un electorat embargat per la confiança cega. Aquesta opció no sembla a l'abast de Rajoy. La fe política és una exclusiva de l'independentisme.