EL CEC DE LA PLANTA SETENA

Podria ser perfectament el títol d’una pel·lícula de tema hospitalari, com la sèrie Polseres Vermelles d’Albert Espinosa, la trama de la qual passava, majoritàriament a la planta cinquena d’un hospital, però no. Res d’això.

Encara que l’argument pugui semblar de novel·la, tal i com ho definia el periodista Ernesto Ekaizer, es tracta d’una novel·la real, tan real que la trama va portar-se a terme durant més de 30 anys i té diversos protagonistes com per exemple Alvaro Lapuerta i Luis Bárcenas, encara que la trama va començar molts d’anys abans, des de temps de Rosendo Naseiro. En canvi, n’hi ha d’altres que, tot i no voler tenir cap protagonisme, també haurien de jugar-hi un paper rellevant.

El títol que he posat al començament no és meu. De fet és el que portava el PDF que em va arribar per correu procedent de Barcelona. Una vegada obert el document, ens trobem amb el següent: Diligencias Previas-Procedimiento Abreviado 275/08-Pieza Separada “Informe UDEF-BLA Nº 22.510/13”   

Efectivament, estem davant de l’Auto dictat pel magistrat-jutge del Jutjat Central d’Instrucció núm. 5 de l’Audiència Nacional Pablo Rafael Ruz Gutiérrez i que es coneix vulgarment com el cas Bárcenas o el cas PP. L’auto té 190 pàgines i us ho ben asseguro que hi ha qui sé la llegit tot.

El jutge Ruz, entre d’altres coses dictamina que el PP, el partit al que pertany el govern que governa Espanya es va finançar il·legalment durant més de 30 anys amb diner públic que es desviava per mig de diverses trames com per exemple la Gürtel. El PP, a part de pagar diverses campanyes electorals amb diner públic, també va reformar de cap a peus (allò que se’n diu una reforma integral) la seva seu central, allà on el President Mariano Rajoy té el seu despatx, precisament a la planta setena de l’edifici situat al carrer Gènova núm. 13 de Madrid.

Imagino que tothom heu vist com es fan les obres. Fins i tot es possible que a casa vostra hi haguéssiu fet reformes. Quan això passa, hi ha moviment d’operaris, de materials. A part, i depenent de les reformes, igual us ha tocat anar a triar alguns dels materials que hauran d’acabar formant part de casa vostra durant els anys següents. Potser també mobles, elements decoratius, cortines...

A les reformes de la seu popular va passar si fa o no fa el mateix i, encara que no veig a Rajoy visitant botigues per a triar-se els mobles, segurament, gent de la seva confiança ho van fer per ell o, fins i tot, li van ensenyar alguns catàlegs per a que triés.

Però de les paraules del propi Rajoy se’n desprèn de que mai es va preguntar amb quins diners es pagaven aquelles reformes, el nou mobiliari del seu despatx, les catifes, les làmpades...

A sobre, en un annex que es va ajuntar a l’informe que va redactar personal de l’Agencia Tributària (no sense fer-se de pregar) sobre el finançament il·legal del PP, es compara els donatius rebuts pel partit de Rajoy amb els que fan els ciutadans a organitzacions com Càritas o la Creu Roja.

L’annex en qüestió anava sense signar i sense segellar, però seguit el rastre que deixen els documents informàtics, es va saber que va sortir de l’ordinador del germà de l’actual director general de l’AEAT Santiago Menéndez i que, a la vegada, és un íntim col·laborador del Ministre d’Hisenda Cristobal Montoro.

No cal dir que la indignació de la gent ha anat creixent des de que es va destapar la trama Gürtel. Només faltava que es comparés el finançament del PP amb les organitzacions no governamentals que es dediquen a fer labors humanitàries...

No sé si coneixeu la campanya que s’està fent ara mateix a l’Agència Tributària. Una campanya que ja va començar l’any passat i que acabarà el 30 de juny. Durant aquest temps, els residents al territori espanyol que cobren pensions de l’estranger i que no les declaraven al fisc, hauran de regularitzar la situació. Això vol dir que molts avis que durant les dècades dels anys 50, 60 i 70 del segles passat van anar a treballar a França, Alemanya o Suïssa, hauran de presentar declaracions complementàries corresponents als exercicis de 2010, 2011, 2012 i 2013. Uns avis que durant els millors anys de la seva vida van ajudar a aixecar una economia espanyola molt deteriorada d’ençà de la guerra Civil i als qui ara el govern del PP els hi vol premiar el seu esforç.

Què penseu que diuen aquests avis quan s’assabenten del que han de pagar? Després de renegar, comparen la seva situació amb el finançament il·legal del PP i afirmen (amb tota la raó) que són els ases dels cops d’un sistema tributari que només penalitza als petits contribuents mentre que les grans fortunes i els delinqüents de guant blanc, se’n surten, com diuen els castellans, de rositas.  

I mentre, el cec de la planta setena i els seus companys de partit, lluny d’assumir responsabilitats, donen la culpa als tresorers del PP, als mitjans de comunicació, als partits de l’oposició i tots els ciutadans que no pensen com ells.

I és que ja ho diu la dita: no hi ha més cec que aquell que no vol veure...