DUES LÍNIES CONVERGENTS

Després d’assabentar-me de l’amenaça (per què sona a amenaça, veritat?) que va dirigir Mas cal a ERC, condicionant les eleccions del 27-S als seu suport parlamentari incondicional (o sigui, sense condicions), no he pogut deixar de comparat els dos partits CDC i ERC, amb dues línies convergents.

Si sobre un plànol traces dues línies convergents, en un o d’altre moment, es trobaran i s’uniran pel vèrtex. Aquest vèrtex té un nom: independència. Per tant, com més es parla d’aquest concepte, més unit estaran. Però si són convergents en una direcció, en l’altra els hi passa tot el contrari o sigui, són divergents i CDC i ERC sé separen quan el tema no és la independència i si, per exemple, els temes socials, els territorials, etc.

Les paraules de Mas d’ahir són per emprenyar-se (republicans) i per a confirmar la hipocresia de Mas (en el meu cas)

Mas vol que ERC doni suport a totes les iniciatives parlamentaries de CiU, agradin o no als republicans, però també que es posicionin al seu costat en casos de reprovació d’algun conseller o una moció que pugui demanar al govern alguna cosa que no els agradi.

Si ERC es vol desmarcar de la corrupció que representa CiU, difícilment podrà accedir al desig el President, perquè, ja ho sabeu, donar suport a un altre, si a aquest se’l relaciona amb algun cas de mala praxi (per posar un exemple) pot acabar per esquitxar-lo políticament.      

I a mi que em sembla que si CDC s’ha sumat al carro de la independència és perquè pensa que així no li caldrà fer la necessària regeneració política que tant necessita el partit que va fundar Pujol.

Mireu, si alguna cosa no són els convergents, és que no són babaus. Tenen molt clar el que volen i, per difícil que sigui el camí per aconseguir-ho, l’emprendran, malgrat els obstacles previstos i els que puguin anar sortint pel camí. Si l’objectiu és arribar a ser el rei de taifes de Catalunya i per assolir-ho cal adoptar uns postulats amb els que mai s’ha cregut, cap problema, s’abraça la nova fe i punt.

De vegades penso que sóc un bitxo rar i que els que jo veig i intueixo, molts pocs se’n adonen. Són molts els que sense sentir-se plenament convergents, segueixen a Mas amb els ulls tancats com si fos el nou messies per llarg i difícil que sigui el camí.  

Sóc jo el que està equivocat?