La meva tieta monja ja pot votar Unió Democràtica

SISCU BAIGES

Periodista

Tinc una tieta monja. De les Germanes de la Caritat. Té 85 anys i viu a les Llars Mundet. Acabo de tornar de visitar-la i hem estat comentant les properes eleccions. M’ha demanat qui es presenta. Li he explicat que hi ha una candidatura independentista apadrinada per Convergència Democràtica i ERC. Que n’hi ha una altra, més d’esquerres, que defensa que es faci un referèndum perquè els ciutadans decideixin si Catalunya ha de ser independent d’Espanya o no. Que els socialistes estan, si fa no fa, allà on han estat sempre els darrers anys. Que són federalistes. Que n’hi ha uns altres molt d’esquerres, anticapitalistes, que també volen la independència, tot i que, en el fons, el que voldrien són uns Països Catalansindependents. Que després hi ha el PP, que no en vol ni sentir a parlar d’independència i uns de relativament nous, que es diuenCiutadans, que s’assemblen bastant als del PP.

“¿I els d’Unió?”, m’ha demanat.

“¡Ah, sí, aquests! Doncs, ara s’han separat dels de Convergència Democràtica, perquè no veuen clar això de la independència. Pel que fa a la resta, segueixen pensant com sempre”, li he contestat.

“Doncs, ara els podré tornar a votar”, ha decidit.

I és que a ella això de la independència la supera. Potser hi ha monges més joves o amb una altra mentalitat que poden passar pantalles i desconnectar d’Espanya, però ella va viure molts anys a Madrid i tot i que mai no es va animar a votar PP, trencar amb la resta de companyes espanyoles no li sembla bé.

“¿Què vas votar a les eleccions municipals?”, li he demanat.

“No vaig votar. ¡És que no ens van venir a buscar!”, m’ha explicat.

Ja ho saben els d’Unió Democràtica. Poden recuperar vots en algunes residències religioses. No sé, però, si els surt a compte anar-los a buscar el dia de les eleccions.

Conec poca gent que tingui tietes monja com jo.