divendres, 30 de novembre del 2007

GERMÀ BEL COORDINARÀ UN ESTUDI SOBRE EL FUTUR DE L'ECONOMIA DE L'EBRE

Un ebrenc de prestigi, Germà Bel i Queralt, “casero” afincat a Barcelona, però de trajectòria internacional, coordinarà un estudi sobre les perspectives econòmiques de les Terres de l’Ebre, encarregat per la Delegació del Govern de les Terres de l'Ebre.

Jo conec a Germà des de fa uns vint-i-cinc anys. Ell, llavors era militant de les Joventuts Socialistes de Catalunya, on va ocupar el càrrec de Secretari d’Organització en els temps que Xavier Soto (que en pau reposi) n’era el Secretari General.

A mi em cap el petit honor de ser la primera persona que el va proposar per anar a les llistes del Congrés dels Diputats. Era el 1986. En aquests moments “només” és catedràtic d’Economia de la Universitat de Catalunya. Però als seus quaranta quatre anys opino que encara li queda una llarga trajectòria política al seu davant. Sempre he opinat que arribarà a ministre. Encara que el temps, fins avui, no m'ha donat la raó!

DISSABTE 1 DE DESEMBRE: ASSEMBLEA DE LES PLATAFORMES DE LES TERRES DEL SUD DE CATALUNYA

Demà dissabte, 1 de desembre, a les 7 de la tarda, a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa, assemblea de les plataformes de les Terres de l’Ebre que treballen per a conservar el que tenim i per a no patir més agressions al nostre territori: La Plataforma en Defensa de l’Ebre, la Plataforma en defensa de les terres del Sénia, la Coordinadora anticementiri nuclear, Salvem la mar de l’Ebre i la Plataforma per la defensa de la Terra Alta.
També caldrà reivindicar el nostre "dret a decidir"!

JOAN ROSSELL I L'OPINIÓ SOBRE ELS FUNCIONARIS

Joan Rossell, president de l’associació d’empresaris catalans Foment del Treball ha fet avui unes declaracions no exemptes de polèmica i que de ben segur li seran contestades per unes quantes persones més, a part de jo mateix. Cal dir que he rebut un correu d’un company de treball on m’enviava la notícia amb un titular ben eloqüent: “Cree el ladrón que todos son de su condición”. Bé, no sé si és la definició més encertada, però comparteixo el fons del que intenta expressar. Jo en la meva vida he conegut empresaris mol inútils i que han deixat les seves empreses a mans de gerents i ells s’han dedicat a la bona vida i als plaers de la carn i d’altres que han dilapidat en un tres i no res els patrimonis heretats dels seus pares. Es clar que també he vist funcionaris incompetents i d’altres que no saps ben bé quina feina fan. Però per al funcionari hi ha una solució: l’expedient administratiu. En canvi l’empresari no té cap mecanisme regulador de la seva ineficàcia, sinó és la fallida de la seva empresa, encara que en alguns cops no sigui per això, sinó per moviments propis del mercat.

Una cosa si que proposo: la eliminació de tantes i tantes administracions i la concentració de serveis. La dispersió fa perdre eficàcia al sistema i temps a l’administrat. Una persona amb la qual comparteixo ben poques coses va dir que es tenia que crear l’administració única. Aquest va se Manuel Fraga Iribarne. Però molt em temo que als diferents governs no els acabi d’interessar la idea. Potser per això no es donen gents de manya per a canviar el sistema. Un sistema cada cop més modern (la informàtica d’avui en dia permet crear oficines virtuals), però de vegades viciat per unes velles estructures arcaiques i desfasades en el temps. Encara que això no vol dir que les administracions de nova creació, a l’hora de donar resposta al ciutadà, siguin molt més operatives que aquelles que porten molts anys d’existència. El pedigri també compta!

LA EDUCACIÓ ESPANYOLA

Avui una ebrenca surt a la portada del Periódico de Catalunya. Però, m’imagino, no deu de sentir-se orgullosa de fer-ho. Cal dia que no hi surt sola. Està acompanyada de 25 persones més i totes han estat o son ministres espanyols i consellers catalans d’educació. Entre ells en destacaré uns quants: l’ampostina Marta Cid que era a la que em referia, Federico Mayor Zaragoza, el que va presidir la UNESCO un grapat d’anys i que de descendeix d’una família tortosina. Joan Maria Pujals, de Visa-seca i que va sonar duran un temps com a possible successor de Pujol. Xavier Hernández, el convers, Mariano Rajoy, el que avui presideix el PP, Javier Solana, responsable d’exteriors de la UE, Alfredo Pérez Rubalcaba, el avui Ministre de l’Interior, Esperanza Aguirre, presidenta de los Madriles i un nom que sona amb força per succeir a Rajoy, Carme Laura Gil, una altra amb forts vincles amb les Terres de l’Ebre, concretament amb Benissanet, Pilar del Castillo, a la que cridaven els manifestants què era “filla del Caudillo”, Josep Bargalló, el que va ser Primer Conseller a l’època de Maragall i Ernest Maragall, el germaníssim. I així, fins a 26. Malgrat tots aquest il·lustres noms el que destaca són les dues enormes orelles de burro (no sé si català o no) i el titular: “Informe Pisa –El suspens a Espanya provoca el debat sobre la educació-“

dijous, 29 de novembre del 2007

EL PRESIDENT DE L'AVT DAVANT DEL JUTGE

Aquest matí, al programa “Hoy por hoy” de la cadena SER contraposaven el judici de Francisco José Alcaraz, president de la molt espanyola Asociación de Víctimas del Terrorismo” al que el hi van fer als dos joves per cremar una foto del rei d’Espanya. Estarà bé veure la sentència per poder fer valoracions i poder comparar el grau de la falta (o delicte, en el seu cas) i la proporcionalitat de la sentència.
Per a mi és més greu que, públicament, es relacioni l’actitud de Zapatero amb la banda terrorista ETA. I si un és el rei, l’altre és el president del govern elegit democràticament.
En molts de casos depèn del jutge instructor del cas i de com mesuri la gravetat dels fets. Segurament, en tornaré a parlar.

VOLEU VEURE A AZNAR A LA PRESÓ?

Descargate la plantilla con Aznar entre rejas:

http://www.juicioaaznar.net/descargas/aznar_stencil_traz.pdf

Instrucciones:

1.- Pegar sobre una superficie rígida pero recortable (cartón,
cartulina gruesa o plástico)

2.- Recortar vaciando las áreas interiores siguiendo la línea
discontínua (usar preferiblemente un cutter)

3.- Pintar con spray negro a unos 20-30 cm de la máscara - stencil

4.- Repetir y disfrutar

Para no recibir más mensajes escribe a juicioaaznar@gmail.com


--
Powered by PHPlist, www.phplist.com --

Este mensaje contiene caracteres que pueden ser vistos con un navegador:

Ubicación: http://peonesrojos.es/dl.php?id=4

LA MANCOMUNITAT DEL CAMP DE TARRAGONA

He llegit que els organismes públics han reactivat el Consorci del Cap de Tarragona. Desconec els antecedents de com va produir la paràlisi si caldria buscar culpables o no. Però ha tingut que ser amb l’arribada a l’alcaldia de Josep Félix Ballesteros, el primer alcalde socialista després de Recasens quan s’ha tingut que fer. Que el món econòmic no s’hagi sumat, espero que només serà qüestió de temps i que s’acabin sumant al projecte.
Nadal era molt Joan Miquel Nadal i de Joan Arégio ni parlar-ne. Així, amb aquest tarannà era molt difícil entendre’s amb Lluís Miquel Pérez, l’alcalde de Reus, què també té la seva manera de ser...
El mancomunalment de serveis sol donar fruïts positius i donar serveis que molts ajuntaments petits no podrien donar per ells mateixos. Si amb l’ajut dels empresaris poden donar un nou impuls a la vida social i econòmica d’aquelles comarques. Què els hi vagi molt bé!

L'EMPRENYAMENTA DEL PRESIDENT MONTILLA

Està emprenyat Montilla? L’estat d’ànim d’una persona és com el dolor: ens ho hem de creure. A poc que posis mala cara, l’actitud pot arribar a ser convincent. Però jo no tinc per què dubtar-ho. Si el President diu que està emprenyat, ho deu d’estar. Jo al seu lloc hi estaria. Però no només pels problemes de rodalies, de l’apagada de llum de Barcelona o els resultats de les balances fiscals, sinó també per l’actitud hipòcrita i demagògica de determinada gent. És curiós, molt curiós que Mas i Durant acudeixin per primer cop a una manifestació. I no és que no hagin tingut motius per fer-ho, no. Catalunya, com dirien ells, ha estat en perill molts cops. I si la paraula perill sona una mica forta podem buscar altres mots com: discriminada, desassistida, oblidada, espoliada, vilipendiada, etc. Quasi que els podríem cantar aquella cançó de la Trinca dels anys 70 de “votar per primer cop” adaptant una mica la lletra i allí on parlava de votar canviar-ho per manifestar-se. Mai es tard!, diuen. Potser sí. Espero veure’ls moltes vegades més... Ja veureu com si s’hi acostumen els resultarà molt més fàcils i fins i tot els hi agradarà.

dimecres, 28 de novembre del 2007

UN GEST PER AL MEDI AMBIENT

Des del Ministeri de Medi Ambient, la ministra Cristina Narbona ha fet una crida als ajuntaments per a reduir el número de dies en que ha d’estar oberta la il·luminació de Nadal. Cert, a un li pareixen excessius els dies que s’encenen els llums durant les festes i la resta dels dies. I és que aquest mes i escaig que va des de principis de desembre fins passat Reis es el temps on el consum per persona es dispara i arriba a quotes que no han estat aconseguides la resta de l’any. I a tot arreu, no com passa a l’estiu que les festes del pobles es van alternant.

Entenc que a parir de divendres, de cara el cap de setmana i dissabtes i diumenges, naturalment, els llums donen alegria i fan festa, però la resta dels dies be podrien estar apagats.

Per una vegada aquesta campanya anirà dirigida als ajuntaments i no als ciutadans, però també seria d’agrair la col·laboració d’aquests amb els llums dels arbres, per exemple.

Avui mateix han dit que Espanya és el país d’Europa que més incompleix els protocols de Kioto. A la nostra ma està que dintre d’uns anys, les generacions futures ens ho agraeixen o maleeixen de la nostra.

MAHOMA I ELS DRETS HUMANS

Qui és Mahoma? I si us digués que és un osset de feltre? Na noticia apareguda avui dóna que pensar sobre la forma de pensar que tenen els països islàmics.
Diu que una mestra anglesa va proposar als nens de la seva escola, a Sudan, la recerca d’un nom per a un osset de feltre. Majoritàriament els nens van proposar Mahoma. Com sempre passa en aquests casos, algú ho va d’haver de contar a casa i a la mestra li poden posar una pena de 5 anys de presó i fuetejar-la quaranta vegades. No sé si sabeu que la religió islàmica no té icones a diferència de la catòlica que sol omplir les seves esglésies de sants i verges.
La noticia m’ha fet pensar i relacionar-la amb un altra que va aparèixer la setmana passada. Una universitària iraniana estava parlant amb un home dintre d’un cotxe. El problema és que aquest home no era mi el seu pare, ni el seu marit, ni cap membre de la seva família. La qual cosa està penada per la llei islàmica. Però el més fot és el que va passar després: set homes la van violar. A la noia se l’ha castigat amb presó i a rebre dues-centes fuetades (això si, el sèries de 20 en 20, no sigui que si li donen massa de cop pugui morir) I per als 7 homes? Res!! Aquesta és la seva peculiar manera d’entendre la llei! I els drets humans de les dones? Ah! què són les dones? Segurament que ni s’ho han plantejat!!

LA LLISTA "BLANCA" DEL PP A CATALUNYA

Joan Herrera, diputat d’ICV-EUA al Congrés de Diputats ha fet una afirmació força dura amb la coalició “nacionalista”, es a dir, de CiU. Diu que si pacta amb el PP pot convertir-se en una llista "blanca" d’aquest partit a Catalunya.
És curiós que Arturo vagi dient que no volen pactar amb el PP i hi hagi molta gent que pensen que ho farien de forma gustosa. Jo mateix, ahir, en aquest mateix blog parlava del tema tot dient que era el que li demanava el cos a Mas.
En les passades municipals CiU va presentar recursos als Consells Comarcals, precisament, pel tema de les llistes blanques i ara seria bo que ho acabessin sent ells. Ja sé que nom és el mateix, però ho volia posar.

LES BALANCES FISCALS

Quan sento parlar de balances fiscals m’imagino una gegantina balança de braços amb les corresponents cordes i plats plena de monedes d’euro. Però no és així. La paraula balança en aquest cas es refereix a balanç, o sigui a la diferència de partides entre el que es recapta Madrid de Catalunya per impostos i els que se’ns retorna via inversions i despeses corrents.
Segons un estudi que publica avui el Periódico de Catalunya fet per dos professors de universitat, un de València i un altre de Saragossa, per al BBVA que va des de 1991 fins al 2005, aquesta diferència entre el que paguem els catalans i els que se’ns retorna, és clarament negativa cap els nostres interessos. El darrer anys va ser d’uns mil euros per habitant i any i si a Catalunya som 7 milions d’habitants, la xifra és astronòmica, la qual cosa és realment preocupant. Així ens expliquem moltes coses! Què les autopistes siguin de pagament, què la catenària « falli » més que una escopeta de fira, que ens facin unes carreteres que al cap de poc ja les tinguem que anar arranjant, que fins fa poc només hi hagués una única via de tren entre Tarragona i Castelló, etc.
Segurament que amb l’aprovació de l’Estatut i tot l’enrenou que ha portat aquest tema, a partir d’ara el govern de l’Estat es posarà les piles, com vulgarment es diu, i millorarà les macro xifres. Malament aniríem si no fos així!

dimarts, 27 de novembre del 2007

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

Gràcies al conveni signant entre el Ministeri d'Indústria i la Mancumunitat del Taula del Senia. Durant el 2007 el Ministeri d'Indústria ha donat ajuts per un total de 5.295.000 €. Ara, una vegada acabat el termini de sol·licitud per a 2008, gràcies a Mancomunitat i Ajuntaments les peticions han pujat moltíssim. Tot i no tenir totes les dades, hi ha més peticions i estes són de més pobles i de bastants més sectors. El 2007 van ser 15, el 2008 unes 40.

EL MÓN REAL I EL MÓN FICTICI

Una cosa que a priori podria resultar prou simple, a la pràctica potser no ho sigui tant.
Aquesta distinció entre un món i un altre caldria atorgar-se-la al President de la Generalitat José Montilla per diferenciar el món de les necessitats de les persones (real) i el món que només busca un debat polític però que no cobreix les necessitats bàsiques (fictici)
Això que és tan simple i que no hauria de comportar cap tipus de debat, al meu entendre no és tan senzill. Les societats actuals són complexes i tot allò que es refereix a les mateixes és tan complex com elles. Jo m’he trobat amb casos de que poc els ha importat si han estat ben atesos o mal atesos, de vegades es valora més si ho han estat en català o en castellà. Això només és un exemple, però de segur que a la vida (real) se’n podrien trobar molt més. O sigui, que els dos móns poden arribar a confondre.
Possiblement sigui una minoria la que estaria en aquest món fictici, que per ells és ben real i prefereixen la confrontació de les idees a rebre determinades atencions o de quina manera se’ls hi ha donat si finalment s’ha fet.
Així que cascú de nosaltres triï lliurement a quin dels dos móns vol estar. Jo ja ho he decidit fa temps i prefereixo el món real al què es referia Montilla.

CANVIAR LA LLEI ELECTORAL? UNA PRIORITAT

No només el PP, crec que tot hom està d’acord amb canviar la llei electoral. La d’ara ha quedat desfasada com tantes i tantes coses que en el seu dia van ser útils per a que la democràcia comencés a caminar, però ara caldria una àmplia reforma començant per la Constitució de 1978)
També es diu que un sistema de llistes obertes fomentaria la participació electoral. No ho sé. La gent (no tota) es motiva quan realment s’ha produït un fet o una circumstància rellevant o extraordinària. El PSOE no hauria guanyat les eleccions de 2003 si el PP no s’hagués entestat en mentir i mantenir les sospites de la ETA com autors de l’atemptat de Madrid. El ciutadà, què no és beneit, va dir que ja ni havia prou d’aquell color... prou de mentides i d’hipocresia i van donar, contra pronòstic, suport majoritari al PSOE.
El sistema de llistes tancades afavoreix els interessos dels partits. Si una persona vota la candidatura li és pràcticament igual que un “elegible” més o menys competent vagi en una posició o en un altra de la candidatura. De vegades surten escollits candidats que, segurament, en un sistema de llistes obertes no sortirien, perquè la gent els castigaria no votant-los.
Canviar la llei electoral? Sí. Però cal pensar bé com fer-ho per motivar mes els electors, encara que com he dit, aquest se solen engrescar per altres motius i hi ha que no ho farà mai, passi el que passi.

A MAS, QUÈ LI DEMANA EL COS?

Del anar al notari a dir que no pactaria amb el PP per a governar Catalunya a les declaracions d’avui a la “Mirada Crítica” de Tele 5 on ha dit que “si el PP no retira el recurs al Constitucional en contra de l’Estatut de Catalunya” hi ha dues coincidències: PP i el verb pactar. Perquè Arturo té tanta insistència en dir que no pactarà amb el PP? És que a força de repetir-ho, tal vegada s’ho acabarà creient? No serà que mentre el cos li demana pactar, altres condicionants (Duran i Lleida i altres) li aconsellen que no ho faci? Segurament tardarem en saber-ho i possiblement no ho sabrem mai. Si el PSOE guanya les eleccions de març, la disjuntiva es dissoldrà i si dintre de 3 anys Arturo ja no és el cap de llista de CiU, la possibilitat ja no existirà. Són coses de la política.

dilluns, 26 de novembre del 2007

MAS PANCARTERO?

Ho he sentit i no m’ho acabo de creure! Mas al darrera d’una pancarta per les deficiències en les infrastructures de Catalunya? Si ell no ho ha fet mai una cosa així. A més a més, Arturo, alguna responsabilitat deu tenir amb aquest dèficit... o no va ser Conseller en Cap de la Generalitat i va donar suport al govern del PP presidit per José María Aznar? O és que tots els mals venen dels darrers quatre anys?

I no me l’imagino sol. Al seu costat dret el seu paladí Felip Puig (més conegut per Felip Fuig per l’espantada que va fer al Consell Nacional de l’Aigua per no votar a favor del transvasament de l’Ebre) I al seu costat esquerre Oriol Pujol, l’hereu, el fill de l’expresident Jordi Pujol que va pactar amb Zaplana el transvasament a canvi de compensacions per a Catalunya (Ep! de la Catalunya Vella, es a dir, sense tenir en compte les Terres de l’Ebre)

On estava el senyor Arturo quan tan el necessitàvem. Recordo el dia que va venir a l’IDECE, el dia després de sumar-se a una resolució en contra del PHN. Va entrar a la seu de l’IDECE quasi com un heroi i va sortir... escridassat!! Encara recordo veure a Blanca de Sant Jaume plorant per una finestra. Quanta desil·lusió! I ara es posarà al darrera d’una pancarta? No m’ho puc creure!

CAP ON CAMINA EL PP?

Quan manquen tres mesos i escaig per a les eleccions generals i a l’hora de formular propostes programàtiques, veig el Partit Popular desorientat. Segurament perquè estan convençuts de la dificultat d’aconseguir la victòria el mes de març. Diu Juan Costa, responsable del programa electoral, que prioritzaran les propostes per aturar el canvi climàtic; en canvi recuperen la vella idea de fer transvasaments cap a les conques deficitàries d’aigua (segons ells) con són les del Xúquer i Segura (es a dir cap a València i Múrcia) Proposen eximir de l’IRPF a les rendes inferiors a 16.000 euros quan només fa uns mesos deien que l’Estat no tenia recursos per pagar el “xec nadó” de 2.500 euros per nou nat. I finalment, mentre l’actual govern de Zapatero ha fet esforços per equiparar cada cop més els drets de la dona i el home (un bon exemple el tenim en els permisos de maternitat / paternitat), Rajoy, en un intent d’aconseguir el vot femení, diu que abaixarà els impostos de les dones que treballin fora de casa (?) La proposta del PP em sembla discriminatòria cap a l’home que també treballa fora de casa. Així, la resposta a la pregunta del títol seria: “El PP camina cap a la inconstitucionalitat!”

diumenge, 25 de novembre del 2007

LA WEB DEL PRESIDENT MARAGALL

He vist avui al Punt que Maragall ha creat una pàgina web. Si algú està interessat en entrar-hi, l’adreça és: www.pasqualmaragall.cat. No podria ser una altra!

EL PP, DIVIDIT I SENSE IDEES

Segons tots els analistes, la manifestació d’ahir de la Asociación de Víctimas del Terrorismo presidida per Francisco José Alcaraz va demostrar que el PP està mes dividit que mai. Ni l’actual president del partit Mariano Rajoy ni l’anterior José María Aznar hi van acudir, encara que si que ho va fer Ana Botella, Eduardo Zaplana, Ángel Acebes i Esperanza Aguirre, per posar-ne uns quants. Va ser la manifestació menys nombrosa de totes les que ha convocat l’associació que presideix Alcaraz en contra de la política del govern socialista. Àcebes, com sempre fent tota mena de demagògia. Va dir que no entenia com el PSOE no s’havia sumat a la manifestació. Com es pot sumar a una “mani” que va en contra d’un mateix? Caldria ser beneit!

Pel que fa a la manca d’idees només cal veure que n’ha copiat d’Izquiera Unida: “Con Rajoy es posible” Però jo tampoc crec que aquest lema sigui d’iu. És un lema que pertany als grups ecologistes i moltes vegades anti-sistema. Ara bé, una de les coses que m’ha cridat més l’atenció és que diu que s’abaixaran impostos a les dones que treballen fora de casa (?) però senyor meu, això és anticonstitucional! Com es pot dir això? Resulta que mentre Rodríguez Zapatero està treballant per aconseguir cada vegada més la igualtat entre la dona i l’home (permís per maternitat / paternitat, per exemple) Rajoy ens surt que abaixarà els impostos a la dona... i a l’home què Sr. Mariano? Quan es va aprovar la llei de violència domèstica, on es protegia a la dona, penso que excessivament, el PP va ser el partit que més recursos anticonstitucionals va presentar (?) I ara, ens surt amb aquestes? Miri jo no m’ho crec. Penso que estan desesperats, sense rumb, veuen que perdran les eleccions de març i no sabent com adreçar la nau pepera. No els desitjo sort...

LA MIRADA POSITIVA

Aquest és el lema escollit pel PSOE per a la precampanya de Zapatero en les properes eleccions generals del mes de març. És un lema en positiu que denota optimisme i mirada cap els reptes futurs. Si analitzem els quasi quatre anys de govern segurament que hi trobarem més coses bones que dolentes. Com a positives vull destacar la retirada de les tropes de Iraq, la retirada del Pla Hidrològic Nacional, el avenços en matèria social i de igualtat entre la dona i el home, poder-se casar les parelles homosexuals, el xec del nounat, etc. Entre les negatives, possiblement el no complir amb la promesa de recolzar l’Estatut de Catalunya que va aprovar el Parlament català. Però situades sobre una hipotètica balança, trobo que s’acabaria decantat cap el costat dels resultats positius, malgrat alguns...

El ja, des d’avui, proclamat candidat del PSOE, ha fixat com a objectius principals del seu programa electoral el seguir avançant cap a l’estat del benestar i la igualtat de totes les capes socials i la lluita contra el canvi climàtic.

FRANCO VIU!

L'article ha aparegut avui a Vinaròs News.

El 20 de novembre, data de la mort de Franco, ara fa trenta dos anys, no em passa desapercebuda. Fins i tot recordo quasi amb tota exactitud que vaig fer aquell dia de 1975: amb qui vaig parlar, on vaig anar... El temps ha passat, però hi ha coses que encara perduren al llarg dels anys. Així, quan viatges arreu de l’Estat Espanyol s’hi pot trobar tota mena de simbologia franquista, sobre tot a les esglésies on es llegeix allò de: “Caidos por Dios y por España”. Però no cal anar gaire lluny per veure vells símbols feixistes. A Tortosa, sense anar més lluny, tot just al mig del riu i al costat del pont de l’Estat queda en peus el monument a “los 25 años de paz” (hi ha qui va opinar llavors irònicament: ¡y de paciencia!) Però el més habitual és trobar en algunes construccions de l’època una placa del “Ministerio de la Vivienda” (cases de protecció oficial) amb el jonc i les fletxes (més conegut com “el yugo y las flechas”) A Amposta se’n han tret unes quantes, però hi ha llocs, com a l’avinguda Sant Jaume, on encara se n’hi poden veure a sobre la porta de algunes cases. Molt prop d’allí, just a la part superior d’un bloc de pisos s’hi pot veure un gravat de dimensions considerables. Però tal vegada els vestigis més significatius que queden a la capital del Montsià són el nom de diversos carrers amb connotacions franquistes. Els més notables: Ruiz de Alda (co-fundador de la Falange) i García Morato (aviador franquista) Però també Burgos (capital de la “zona nacional”), Canàries (buc insígnia del bàndol “nacional”), Larache (ciutat africana capital del protectorat espanyol on Franco estava destinat), Navarra (divisió de l’exercit franquista comandada pel general Garcia Valiño, responsable de partir en dos la zona republicana a l’alçada de Vinaròs), etc. Y per sobre de tot destaca el nom de la seva barriada, al mateix cor del Delta de l’Ebre: Villafranco del Delta, popularment conegut com el Poble Nou.

Sobre aquest tema, no fa gaires dies, concretament el 29 d’octubre, el ple de l’ajuntament va debatre una moció presentada per ERC per treure de la nomenclatura oficial aquest noms. Sorprenentment, l’equip de govern (CiU) hi va votar en contra al·legant què, prèviament, volen consultar els veïns les modificacions i, en el cas del Poble Nou, tenen temor a perdre la consulta! La qual cosa considero tota una bestiesa!

Quan acabi el seu procés parlamentari i entre en vigor la Llei de la Memòria Històrica, la majoria d’aquesta simbologia tindrà que desaparèixer. Només podran quedar en peus aquells monuments declarats com a bens d’interès cultural local.

Així què podem dir què: Franco “viu entre nosaltres”!, encara que sigui de forma simbòlica!

dissabte, 24 de novembre del 2007

MINISTRA INTERNACIONAL

Ahir, Magdalena Álvarez, Ministra de Infrastructures del govern espanyol va visitar les obres el túnel del Pertús que uneixen els estats Espanyol i Francés i va poder ser testimoni de com la tuneladora acabava d’obrir definitivament el pas. Però la ministra en lloc de baixar i pujar a l’aeroport Girona Costa Brava o va fer al de Perpinyà. Es veritat que està una mica més prop, però un què és mal pensat de mena, creu (com ho creuen molts d’altres) que no va voler xafar sòl català per por a una bona esbroncada dels ciutadans. “Antes torcia que doblá”, va exclamar l’altre dia la ministra en un míting. “Antes escabullia que pitá” va haver de pensar ahir! Ministra no anem bé! Ni nosaltres els soferts catalans, ni vostè! Tingueu-ho en compte!

SORPRESA O FETS PREVISIBLES?

No acostumo a parlar de temes locals al meu bloc, però avui no puc deixar de fer-ho. Ahir divendres, Vicent Pellícer i Ollés va presentar al marc de la biblioteca d’Amposta els seus dos darrers llibres: Guia de les Terres de l’Ebre què, per cert, el dia abans havia rebut el premi Jordi Cartanyà de la Diputació de Tarragona i Els Massís dels Ports: el plaer de l’aventura. A la presentació ho hi havia ningú de l’equip de govern de l’ajuntament d’Amposta, encara que sí que hi eren presents la bibliotecària i una component del departament de cultura. La bibliotecària va excusar la regidora de cultura i el regidor de mitjans de comunicació. El presentador va fer una introducció a les obres de Pellicer acurada y plena de detalls, encara que he de dir que em va ignorar en tot moment. De totes formes li agraeixo que en la seva presentació esmentés al meu bon amic Manel Ollé i a la seva obra Macianet el Ventallenc. Jo conec Manel des de que aquest portava pantalons curts... També es va dir que no hi havia cap representant de l’ajuntament i era mentida n’hi havia un, però de la oposició, es clar! També va dir Vicent que “ens ho tenim que creure-ho; referint-se al potencial turístic que tenim a les nostres comarques. Jo li vaig dir que m’ho creia i bona prova d’això són les 6 rutes turístiques que tinc penjades al altre blog (el Tossal dels Tres Reis) i se n’afegiran d’altres així que vagi tenint temps i ganes.

Per la nit concert de la Lira Ampostina en honor a la patrona de la música Santa Cecília. Bàsicament ens van oferir les peces que interpretaran la propera setmana al Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d’Altea (Alacant) on, per primera vegada, la Lira ha estat convidada. Al descans homenatge a l’anterior alcalde d’Amposta amb la concessió de la medalla d’or de l’entitat, la primera que s’atorgava. Aquí si que hi eren quasi tots: la regidora de cultura i la seva mare, el de mitjans de comunicació, el de medi ambient, la d’hisenda, l’anterior regidora de cultura i el seu marit i, per suposat, l’alcalde. Tots ocupant llocs preferents a la llotja de l’auditori.

L’any que ve es commemorarà a Amposta el centenari de l’atorgament del títol de ciutat. Un dels actes previstos serà la proclamació del castellà d’Amposta. Títol desaparegut i que es vol recuperar amb el beneplàcit de l’Ordre de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem amb seu a Roma. Es pretén que sigui una mena de títol nobiliari i vitalici. S’ha pensat amb algú? Serà sorpresa? O tal vegada és del tot previsible la persona a qui se li donarà la distinció? S’accepten apostes, però jo ja tinc favorit!

UN PASITO PA LANTE, MARIA; DOS PASITOS PA TRAS

Ja m’estranyava a mi! L’altre dia, el president de la Conferència Episcopal Ricardo Blázquez va parèixer, es va intuir amb les seves paraules, què demanava perdó pel paper de l’Església Catòlica a la Guerra Civil Espanyola i el franquisme. Només el cardenal de Sevilla Carlos Amigo Vallejo es va mostrar amb la mateixa sintonia. Avui llegeixo que la Conferència Episcopal desmenteix que Ricardo Blázquez va voler dir el que va dir. Conclusió: si l’Església Catòlica no condemna el paper jugar per aquesta durant la guerra i la dictadura, vol dir què encara hi està d’acord. Està d’acord amb les morts d’innocents, amb totes les atrocitats que es van fer, etc. No és aquesta gent que diuen que hi ha un cel i que només els bons hi aniran... ah! Què si es confessen i se’n penedeixen igual hi van? Això és jugar amb “parany”.

Si més no, si algú encara no se n’havia adonat, ja sabem que és el que pensa la cúpula de l’Església espanyola... i així volen guanyar feligresos, amb actituds com aquesta? Anem bé!

ELICES- 1; PP + CiU-0

El Tribunal Suprem ha acabat arxivant la denuncia que va fer el “tot poderós” alcalde de Tarragona duran diverses legislatures (gràcies a una moció de censura contra l’alcalde Recasens) a la senador de l’entesa i regidora del grup socialista a l’ajuntament tarragoní María José Elices. Elices va insinuar que Nadal havia intervingut a l’hora de fer la nova variant de la carretera nacional per a que aquesta passés prop de la projectada urbanització de Terres Cavades promoguda, segons Elices per diversos amics de l’alcalde. Recordem que l’enrenou de Terres Cavades va costar el càrrec al regidor d’urbanisme de Tarragona Àngel Fernández, germà d’uns del promotors de la urbanització.

L’alcalde Nadal va interposar una querella contra la senadora socialista. Per això havia de comptar amb el vist i plau del Senat que li havien de retirar la immunitat parlamentaria. PP i CiU van unir “esforços” per a votar tots plegar. Una cosa (retirar la immunitat) què, crec recordar, no havia passat mai fins llavors. CiU no podia fer un altra cosa si el denunciant era un membre destacat del seu partit. El PP perquè es tractava d’una socialista i amb això ja en tenia prou. Finalment el Suprem no els ha donat la raó, però li ha costat (de moment) la carrera política a la exsenadora. En el títol posava que el resultat ha estat 1-0 a favor de Elices, però la veritat és que em sembla que ha guanyat per “golejada”

divendres, 23 de novembre del 2007

POBRE DELTA!

Les noticies que van apareixent dia sí, dia també a tots els mitjans, no són gaire optimistes en el tema de la conservació del Delta de l’Ebre.

Cada cop hi ha més regadius i “gota” per aquí, “gota” per allà, al final quasi no quedarà aigua per a baixar. Només falta que el govern de l’Aragó, tingui al cap fer macroprojectes recreatius. Criticàvem els camps de golfs que es volien fer a València i Múrcia i ara omplirem tota la conca d’aquests projectes. Tant gent hi ha que juga al golf? O és simplement un esport de moda? És un esport d’elit només a l’abast d’uns pocs? Caldria fer un debat en profunditat sobre la conveniència de fer-ne tants i per a qui els estem fent.

Després estant les comunitats de regants que segueixen capficades a construir sistemes de dics per tal de protegir, no el delta, sinó la parcel·la d’arròs del seu soci.

Que l’Ebre i el seu delta estan sentenciats a mort? ja ho sabem i ho sabien els científics de fa molts anys. El canvi climàtic, segurament, farà d’accelerador del procés. Un procés que va començar amb la construcció de les grans preses de Mequinensa i Riba-roja d’Ebre i que s’ha tardat massa anys a discutir com es pot protegir. I a sobre cada vegada li surten més enemics en forma de voler aprofitar les aigües del riu.

Es diu que l’aigua serà el petroli de les properes dècades. Fins i tot he sentit a parlar de la guerra de l’aigua. Si en tenim poca cal buscar la manera d’economitzar-la abans de que sigui massa tard i les actuals polítiques no van encaminades a fer-ho.

La gent deu de pensar que mentre hi hagi aigua cal mirar com es gasta (però com es gasta, en present) En lloc de mirar com estalviar-la per a que en el futur en segueixi havent-hi.

Fa un parell d’anys vaig poder veure las Tablas de Daimiel. Vàrem poder visitar el centre d’interpretació de l’aigua i el parc nacional. Jo que sóc aficionat a la fotografia i m’acabava de comprar una camera digital, us he de dir que no en vaig tirar ni una! Feia pena. Durant molts anys hi ha hagut una sèrie d’extraccions il·legals que han portat el parc a un procés de pèrdua d’aiguamolls que si no és irreversible, quasi. Ara se hi volen posar mesures. S’han tancat alguns pous. Però possiblement les solucions han arribat massa tard.

Al delta de l’Ebre li està passant el mateix i no es vol actuar amb la celeritat i eficàcia que caldria. Quan arriben les solucions arribaran fora de temps i, segurament, no les millors...

ENQUESTA SOBRE ELS POLÍTICS CATALANS

Suposo que demà sortirà a tots els mitjans. Aquest matí s’ha fet un petit avançament per la ràdio. Jo ho he escoltat a la Cadena SER. Segons aquesta enquesta encarregada pel mateix govern de Catalunya, la valoració dels polítics catalans és la més baixa de la història i que si en aquests moments hi haguessin unes eleccions la participació seria molt baixa. A això és preocupant. Cal donar un nou impuls a la vida política d’aquest país. Un país que ha tingut massa polítics “professionals” durant massa anys. De professió? Polític. I això no és bo. Qui està en contacte a diari amb el ciutadà se’n fa un fart d’escoltar-ho: “Com a molt 8 anys i prou, és el que haurien d’estar els polítics”. I si ens fixem amb alguns d’ells, veurem que fa un grapat d’anys; tants que quasi no ens en recordem de quan van aparèixer per primera vegada a la escena política. Pujol, per exemple, va ser vint-i-tres anys President de Catalunya, però quant feia que estava en política activa? Recordo que es deia que algunes nens nascuts després de 1980 només havien conegut a ell com a President i ja tenien edat d’anar a votar!

Una altra cosa que al meu modes entendre s’hauria de fer és donar una resposta real als problemes que planteja la ciutadania. Donar resposta comarca per comarca, poble per poble. Si hi ha una necessita, cobrir-la. Si hi ha una mancança, fer-la...

Les Terres de l’Ebre hem tingut, històricament un dèficit greu de infrastructures. En aquest moments hi ha projectes sobre la taula, aprovats amb ampli consens dels partits polítics al territori: La perllongació de l’autovia de l’interior o de la plana, el desdoblament de l’eix de l’Ebre per a convertir-lo en autovia, etc. Quan veurem fet realitat aquest projectes? He sentit opinions de gent que diuen que ells ja no ho veuran... i no són tant vells...

Un altre exemple: l’anunciat hospital de Tortosa. Ens passem la vida discutint per temes, no diré que intranscendents, però si menors. A la llarga acaba perjudicant l’interès general dels ciutadans. Quan un projecte es posi per primer cop sobre la taula ja haurien d’estar analitzats tots els pros i els contres i a partir d’aquí ser aprovat amb la major celeritat possible i de seguida enllestir tot el projecte per a que els següent pas ja fos la dotació pressupostària per començar-ho a fer.

Els ciutadans han de percebre aquest treball. Ara pareix que només perceben lluites partidistes que només van en benefici d’uns pocs.

Ja és hora de posar-nos les piles tots plegats? No trobeu?

dijous, 22 de novembre del 2007

ASSASSINAT TELEVISIU

La mort de la noia russa a mans del seu exnovio cinc dies després d’haver sortit a un programa dels anomenats el cor o també teleescombraries, ha obert tot un debat sobre aquest tipus de programes. Pareix que la fiscalia de l’Audiència Nacional ha trobat indicis de responsabilitat civil al programa de Antena 3 “Diario de Patricia”, perquè, s’hi va portar a la noia enganyada.
Fa temps es va demanar que aquest tipus de programa s’emetessin a una franja horària allunyada dels horaris habituals que els infants miren la tele. Però hi ha cadenes que segueixen emeten en un horari on els més menuts hi tenen fàcil accés. El motiu no es altre que els ingressos per publicitat. A més la despesa que suposo és més bé poca.
Aquest cas m’ha recordat el que va passar fa uns anys a una dona d’Andalusia que va ser cremada pel seu exhome dies després de denunciar públicament en un programa d’aquestos que la maltractava.
A veure si finalment el govern prohibeix aquests tipus de continguts. Seria un bon homenatge per a la data que celebrem el proper diumenge: el dia internacional contra la violència de gènere.

MADRID, CAPITAL PROVINCIANA

Si heu viatjat mai a Madrid, haureu tingut la sensació de que, efectivament, esteu a la capital d’Espanya. S’ho creuen i exerceixen d’això. Però, de vegades només cal l’opinió d’un individu per tirar-ho tot en orris.
Em refereixo al jutge de l’Audiència Nacional que va jutjar els dos joves gironins per cremar una foto del rei i que va prohibir-los parlar en català. Va dir que si el català era oficial a la comunitat autònoma de Catalunya, allí, a la comunitat de Madrid, no.
Però si la audiència era “nacional” vol dir que era de tot l’Estat, sinó hagués segut una audiència provincial i per tant, hauria d’estar permès dirigir-se al jutge en català.
La consellera Tura ha fet un ges que la honra: demanar que així sigui a partir d’ara.
I és que de jutges, com de tot, n’hi ha de moltes varietats. Potser un altre sí que ho es permès.

dimecres, 21 de novembre del 2007

MAYOR OREJA

Si a algú que coneix gaire l’idioma castellà ni la vida política i social d’Espanya li diguessis nomes Mayor Oreja, de ben segur que deduiria que estàs parlant d’una orella gran o d’algú que te bona oïda. A Mayor Oreja en qüestió, més que bona oïda té la llengua llarga. Em refereixo, es clar, a les declaracions que va fer ahir. Dir que el govern de Rodríguez Zapatero necessita a ETA és un disbarat tan gros que no crec que ningú amb quatre dits de front s’ho prengués seriosament.
Qui ha demostrat que necessita a la ETA és, precisament, el Partit Popular, per això ha estat “alimentant” la teoria de la conspiració de l’11-M durant tota la legislatura i, després de la sentència encara no s’ho acaben.
Recordo que el mateix 11-M, durant les primeres hores i quan encara no se sabia res sobre els autors materials del atemptat, parlant amb una companya, aquesta em digué: “Si ha estat la ETA ja hem perdut les eleccions”. Prou clar, no?

dimarts, 20 de novembre del 2007

CASA GRAN

En el seu afany de refundar el catalanisme, Arturo Mas ha escollit un lema: CASA GRAN del Catalanisme. Com aquest sé me n’acudeixen uns quants: Cap i Casal, Casa Única, Casa Nostra, Nostra Pàtria, etc. El partit de Putin es diu Casa Rússia. Però avui 20-N (n’hi ha qui ha dit que no té cap mena d’importància) m’ha recordat allò de “España, una, GRANDE y ...” Ui, quina por!

MOTORISTES: MANIFESTACIONS, SÍ. PRUDÈNCIA TAMBÉ

No estic en contra del col·lectiu de motoristes i trobo justes les seves reivindicacions de seguretat quan demanen la substitució de les actuals tanques metàl·liques per d’altres menys perilloses en cas de coalició, però han de posar una mica de la seva part, la qual cosa sovint els hi trobo a faltar.
Ahir mateix, anant camí cap a casa, de sobte va aparèixer una moto avançant. Com que estàvem a punt d’arribar una cruïlla, es va posar darrera meu, tot just a la meva esquerra. En plena rotonda va avançar-me per la dreta i tot seguit ho va fer amb el cotxe que anava al meu davant, per a continuar per la carretera que el portava a la seva destinació.
La maniobra em va semblar perillosa i feta amb tota la irresponsabilitat.
Vull dir amb això, una vegada més, que els motoristes són temeraris, per això no ens podem estranyar quan duran l’any 2007 ja hi ha hagut el doble de morts que en tot l’any 2006.

BERLUSCONI, PIDOLAIRE

El Periódico d’ahir publicava una foto de Berlusconi amb una guardiola de terrissa. La notícia és que ha creat un nou partit per intentar aglutinar tota la dreta italiana i anava demanant diners per al seu finançament. Només mi faltava posar una enganxina igual com passa amb la recol·lecció de diners per a la lluita contra el càncer o el Domunt.
El fet, si més no és estrany. Però encara em resultaria més estrany que un personatge com Berlusconi, conegut mangante dels negoci (he dit mangante, m’ha traït el subconscient, volia dir magnat) tornés a la primera línia de la política italiana després de totes les causes que té obertes a la justícia italiana per fer trampes per afavorir els seus interessos i els del seu partit (Força Itàlia)
De moment els seus socis, com la Lliga del Nord, ja s’han desmarcat del projecte. Alguna cosa com Mas a Catalunya...

dilluns, 19 de novembre del 2007

LA REFORMA DE L'IRPF QUE PROPOSA EL PP, UNA FALÀCIA?

Jo crec que sí, sincerament! L’altre dia vaig llegir no sé on que algú, no sé qui, va dir què: “Quan es fa una promesa de baixar els impostos, cal saber com es compensarà per a que l’Estat pugui seguir gastant en la mateixa mesura que ho feia”. Això que pareix tan simple i elemental, pareix, al menys avui no ho han sabut explicar bé, que el PP encara o ho té clar. Ah! I les declaracions de Ángel Acebes no tenen desperdici. Segons Acebes que a partir d’ara hi hagin 7 milions de ciutadans i ciutadanes que deixin de pagar els impostos (el que cobren a l’any menys de 16.000 Euros bruts), es una mesura encaminada a recaptar més impostos. Segons ell, al tenir més poder adquisitiu podran anar més dies de vacances, comprar més coses, etc. Mai en la meva vida recordo haver escoltat un raonament tan poc rigorós. Com pot dir això tot un senyor que en el seu dia va ser ministre d’Aznar? No sap Acebes que l’augment del consum dispara els preus cap a dalt i això provoca més inflació? I a més inflació, amb el mateixos diners, menys pots comprar? No anem bé...

I una darrera cosa. Amb la reforma que anuncia el PP, si fins el 16.000 euros no hi ha retenció d’IRPF, què no vol dir que no caldrà declarar, vol dir que l’empresari ja no et retindrà, pot passar que hagi qui guanyi més de 16.000 euros i se li apliqui una retenció per part de l’empresari i que el sou net sigui inferior al d’aquell que no se li retindrà res. M’enteneu? Avui ho estava pensant quan ho han dit a la SER i no he fet més què assentir amb el meu cap.

Potser caldrà esperar una mica més de concreció per part del experts del PP, però avui, per avui, com opinen molts d’altres, una reforma així no és viable.

Encara una cosa per acabar. Avui en dia, les comunitats autònomes es financen en gran mesura de la part que els pertoca en el repartiment de dir impost.... i alguna cosa tindran que dir, no? O és que se’ls traurà el finançament així com així. Em recorda a l’Aznar quan va prometre suprimir l’Impost d’Activitats Econòmiques si guanyava per segon cop. I ho va fer. Només una pega: aquest impost revertia i reverteix la part que queda als municipis i les diputacions provincials. Les arques de l’Estat no es van ressentir gens ni mica. Això és com aquell pare que li treu la paga setmanal al fill... Tota una brillant idea!

EL PP, ANCORAT EN LA MENTIDA

Llegia al diari el País de diumenge que la recusació de tres magistrats progressistes del Tribunal Suprem per part del PP es basa en una falsa publicació del diari el Mundo, de idees afins al partit conservador. De totes formes, quan el PP es va assabentar de que tot era una falsedat, lluny de rectificar van continuar amb la seva estratègia. Això va fer que els mateixos jutges conservadors es dividissin en dues parts: un defensant la tesi del partit i els altres rebutjant-la. Com sabeu no és el primer cop que els dirigents del PP menteixen. Les mentides més grans van ser les que van emprà per entrar a la guerra de l’Iraq (per cert, avui ho reconeixia el mateix Durao Baroso que va fer d’amfitrió a l’anomenat trio de las Açores quan van escenificar el pacte per invadir el país asiàtic) i posteriorment a l’hora d’atorgar l’auditoria dels atemptats de l’11-M.

Hem de seguir creient-nos totes les seves promeses? Mentre segueixin ancorats en la mentida, jo, no!

diumenge, 18 de novembre del 2007

LES DÈRIES DEL PP (2)

Ja se sap que estem en època electoral i ara és l’hora de fer “ofertes” i a veure “qui en dóna més”. Malgrat tot, al Partit Popular, el veig mancat d’idees. De les poques que té cal destacar-ne dues: la reforma del Codi Penal i la de l’IRPF. Quantes vegades s’ha reformat el Codi Penal en aquest darrers anys. Tant nous delictes hi ha que el tenen que anar reformant cada dos per tres! I l’IRPF? Segons qui governa, canvi de llei. Això pareix el títol d’una pel·lícula: “A la recerca de la llei perfecta!” Encara que dubto que surt el que surti agradi a tothom... ja que, quan de rascar-nos la butxaca és tracta...

En canvi, d’altres coses més importants no en diuen ni “piu”. Com la reforma de la Constitució per a fer del Senat una veritable camera de representació territorial. O afrontar la reforma del Consell General del Poder Judicial, què la tenen bloquejada. O de no marejar tant els jutges del Tribunal Constitucional i deixar-los treballar, etc.

Suposo que, a la intimitat, els agradaria afrontar totes aquestes reformes... però no ara. Ho deixarien per a quan tornessin a governar i traguessin una majoria còmoda per a canviar-ho de la seva manera. O m’equivoco?

LES DÈRIES DEL PP (1)

És curiosa l’actitud del Partit Popular. Quan alguna cosa no funciona tenen una ràpida solució: privatitzar-la! Primer ho van dir de fer amb l’aeroport del Prat de Barcelona els dies de la cimera pepera a la capital de Catalunya. La darrera ho ha estat de Ruiz-Gallardón després de la detenció de més d’una dotzena de funcionaris de l’ajuntament de Madrid, gràcies a l’operació “güateque”. Aquest grup de funcionaris cobraven comissions per agilitzar llicències d’obertura d’establiments o les endarrerien en el suposat cas de que l’empresari que pretenia obrir el negoci, s’hi negués. Solució: Privatitzar el servei! Bravo, Sr. Gallardón! D’això se’n dir tenir enginy! I creu veritablement que aquesta és la solució definitiva. A l’empresa privada no n’hi ha de xanxullos? I Gescartera? I la Mútua Universal?... Només per citar-ne un parell...

I encara hi ha una altra cosa: com es garanteix el tractament de les dades?

De tots és conegut que molts del votants del PP surten del món empresarial i aquest “amics” veurien amb bons ulls la privatització de tot. Si governa el PP caldrà posar un enorme cartell que digui: Espanya en venda!

divendres, 16 de novembre del 2007

ALGUNA COSA LI COSTA...

El passat 17 d’octubre, es van posar en funcionament a Amposta els contenidors soterrats amb la finalitat de poder reciclar més i millor i també per evitar molèsties innecessàries als veïns.

Però no tot són avantatges. Haver tret els vells contenidors ha provocat un dèficit de punts de recollida de deixalles. I no em queixo perquè per anar a tirar la brossa cal caminar uns metres més que abans; la meva queixa és per un altre tema: què fem amb els excrements dels gossos? La realitat és què, la gent sensibilitzada per a recollir els excrements, és més bé poca. Els qui ho recollim anem amb la bossa de plàstic què, fins ara, tiràvem al contenidor del costat de casa. Ara, sovint, ens trobem apartats dels contenidors i se’n presenta un dilema: on ho tirem? A les papereres no podem tirar-ho, vet aquí! Ho pugem a casa? Molt hem temo que molts dels qui ho recollien optaran per deixar-les al carrer. La proposta és que l’ajuntament instal·li arreu de la ciutat contenidors per aquest tipus de residus (d’aquells que també porten instal·lat el dispensador de bosses de plàstic) i que els passin a recollir tant sovint com calgui i no com passa ara que n’hi ha als parcs que disposen de “pipicans” que passen dies sense que ningú els reculli.

Així és què si volem una Amposta més neta, a més d’apel·lar al civisme del veïnat, cal posar les mesures adients a l’abast de tothom... Qui alguna cosa vol... alguna cosa li costa!

GRÀCIES, EURO

Ara fa tres mesos en un escrit parlava de com ha pujat el nivell de vida des de que es va substituir la pesseta per l’euro, sobre tot el primer any. Llavors, mai hauria pensat que acabaria donant gràcies a la moneda única europea.

Quasi sis anys després està havent-hi una nova pujada dels preus. En alguns casos d’aliments bàsics com la llet, el pa, els ous i algunes carns, però per sobre de tot, està la pujada del preu del petroli. A qui com jo té que utilitzar el cotxe particular per anar a treballar, sense cap mena de dubte, la pujada dels carburants és la que més ens afecta al nostre IPC particular. Com és sabut el barril de cru es paga al mercat internacional en dòlars. Així que encara hem de donar les gràcies a que el canvi de l’euro respecte a la moneda nord-americana està al límits històrics per la part alta. Si mantinguessin la paritat com el dia de l’entrada en circulació l’any 2002, els preus dels combustibles estarien un 40 o 50 % més cars. Així que no em queda més remei que dir: gràcies, euro!

dijous, 15 de novembre del 2007

XI FIRA DE L'OLI NOVELL A SANTA BÀRBARA

Aquest cap de setmana a Santa Bàrbara XI Fira de l'oli novell i X jornades gastronòmiques. Més informació a Taula del Senia.

A LES 8 EN PUNT CAL APAGAR TOTS ELS LLUMS DE CASA

FRENTE AL CAMBIO CLIMÁTICO: ACTÚA YA


Apagón el 15 de noviembre de 2007



Con ocasión de la presentación del informe científico de las Naciones Unidas sobre cambio climático durante la semana del 12 al 17 de noviembre en Valencia, numerosas organizaciones ecologistas, sindicales, sociales y ciudadanas del Estado español convocan un apagón con el lema de “FRENTE AL CAMBIO CLIMÁTICO: ACTÚA YA”, para el día 15 de noviembre de 2007 entre las 20,00 y las 20,05 horas de la tarde.

La convocatoria es abierta y consiste en la desconexión del consumo eléctrico en viviendas, centros de trabajo públicos y privados e instalaciones y equipamientos públicos durante esos 5 minutos en favor del planeta. Invitamos a sumarse a ella a cuantas personas y entidades deseen llamar la atención de la sociedad y de las instituciones sobre la necesidad de tomar medidas urgentes ante esta grave amenaza.

Las organizaciones que convocan este apagón son :

Ecologistas en Acción, Greenpeace, WWF/ADENA, Amigos de la Tierra, SEO/Birdlife, Movimiento Clima,

CC.OO., UGT, Confederación de STES,

Fundación Nueva Cultura del Agua, Paz Ahora, Coordinadora de ONGs de Desarrollo, Entrepueblos, Fundación IPADE, Fundación Natura, Fundación Tierra, ACSUR, Asociación Permacultura, Mountain Wilderness, CECU, Justicia y Paz, Intermón-Oxfam,

Fundación Ecología y Desarrollo, ADEGA, ADENEX, Acció Ecologista-AGRO, Coordinadora Ecologista d'Asturies, Organització Ecologista L´Escurçó (Tarragona), Fundació Terra, Verdegaia, Asociación Medioambiental La Cirigüeña de Morcín, Colectivo Ecologista de Aviles, Agrupacion Colectivos Asturianos, Avall de Llanes, Green de Carreño, Grupu d'Ornitoloxia Mavea, Ereba, Ecología y Patrimonio, Jóvenes Verdes, Liberación-Amauta, Pedalibre, Plataforma 2015 y más, Federación Regional de Asociaciones de Vecinos de Madrid, CGT de Madrid, Campaña ¿Quién Debe a Quién?, Globalízate, Plataforma Jarama Vivo, Plataforma Ciudadana Contra la Refinería, Térmicas No-Aire Limpio, Plataforma Antitérmica de la Pereda (Mieres-Asturias), Intersindical Valenciana,

y cuantas personas, organizaciones y entidades deseen incorporarse a la convocatoria.

RENFE-HIFE, LA DESCOORDINACIÓ DE LES COMUNICACIONS

Els habitants de les Terres de l’Ebre estem molt lluny dels centres operatius i de presa de decisions. Això fa que moltes vegades tinguéssim la sensació de que no es pensa amb nosaltres el que caldria. Una de les principals deficiències són les comunicacions.
El tren, que hauria de ser el principal de transport és insuficient. Barcelona, amb tots el problemes de la xarxa de rodalies surt dia si, dia també als diaris. Mentre que els terres de l’Ebre seguim tenint els mateixos problemes de fa anys: pocs combois amb destinació a Tarragona i Barcelona i a la mateixa velocitat que fa molts i molts anys. L’altre dia em deia un amic: “Dintre d’uns mesos es podrà anar de Barcelona a Madrid amb l’AVE en unes 3 hores. En canvi des de l’Aldea a Barcelona segueix costant 2,5 hores com fa vint anys enrera!”. I raó no li falta. Però insisteixo, no és tant el temps com la freqüència de pas.
Després, encara un altre problema. La combinació amb els autobusos de la Hife que presten el servei, suposadament, amb la RENFE. Els horaris no són compatibles. Un exemple. A les 16:20 arriba un tren procedent de Barcelona i Tarragona a l’Aldea. L’autobús de la Hife haurà passar cinc minuts abans i el següent no arriba fins les 17:45! Tota una prova d’eficàcia! O volia dir ineficàcia! Ja no ho sé!

MÉS SOBRE LES BOSSES DE PLÀSTIC

Ahir us parlava que a Londres volen reduir el volum de bosses de plàstic, d’aquestes que s’usen al supermercats. Es veu que a Espanya també ho tenen pensat de fer, fins i tot, la previsió inicial era que es posés en funcionament aquest mateix anys. El govern espanyol ha demanat col·laboració a les CC.AA. i així, la Generalitat ja ha pensat en aplicar una taxa d’ús.

Avui mateix he escoltat a la SER un petit debat entre una representant de Greenpeace y el president de la federació espanyola de fabricants de bosses. Naturalment cada un d’ells defensava la seva postura, però la del president dels fabricants la veig com més interessada. Fins i tot ha arribat a dir que les bosses res tenen a veure amb el canvi climàtica. Mentre, la representant de la oenegé ecologista deia tot el contrari. Què si el plàstic es fa a partir del petroli, hi tenen a veure bastant amb l’escalfament del planeta.

Eliminació o reducció? tot pas que es faci per suprimir o reduir aquest tipus d’envasos, benvingut sigui si això acaba beneficiant el nostre planeta blau.

dimecres, 14 de novembre del 2007

ZAPLANA FA EL RIDÍCUL

Ara li ha tocat a Zaplana. Altres és Acebes o el propi Rajoy. Quansevol d’ells és bo per a criticar la gestió del govern de Zapatero. Si ho fan malament, ho critiquen i si ho han fet bé, també, perquè segons ells, s’hauria pogut fer millor. La darrera del “pinxo” de l’Eduardo ha estat criticar la pujada de la despesa en publicitat en aquest darrer anys del govern del PSOE. Segurament ha estat així, però s’obliden que en la seva època la despesa de publicitat es va incrementar un 100 %! Quan Zaplana (també conegut com a sabata plana) va ser Ministre de Treball es va cansar de fer propaganda sobre l’alça de les pensions. En canvi, el govern de Zapatero va dir que sobre les pensions no faria propaganda, què els diners que s’invertien en aquest concepte el preferia destinar a pujar una miqueta més les retribucions dels pensionistes. Això ens ho va fer veure una diputada i companya de sindicat (UGT) la Isabel López en una xerrada que va vindre a fer a un casal d’avis. I és veritat! No he vist en quasi quatre anys cap publicitat sobre pensions.

UNA INICIATIVA PER A PRENDRE EXEMPLE

He llegit al Periódico d’avui que el Consell Comarcal del Montsià vol instal·lar una central fotovoltaica als terrenys de l’abocador del Mas de Barberans.
Els terrenys ocupats per l’abocador, són inaprofitables durant molts anys. Fins ara poques coses és podien fer si no plantar arbres. La instal·lació de la central d’energia solar, a més de tractar-se d’una iniciativa pionera, és una pas de cara a la creació de més centrals d’energies renovables i no contaminats. És senzillament per aplaudir-ho!

L'INFORME DE FERROCARRILS DE LA GENERALITAT

Al debat d’avui al Parlament de Catalunya, l’Arturo ha retret el President Montilla un suposat informe de Ferrocarrils de la Generalitat de data 5 dies abans d’atura els trens de la xarxa de rodalies on es parlava de possibles anomalies a dita xarxa. No s’ha dit res de com ha aconseguit Arturo aquest informe, però jo si m’ho pregunto: Qui li ha donat a Mas l’informe (suposat, ja que no sé si l’ha arribat a ensenyar) de Ferrocarrils de la Generalitat? Si no ho ha fet el Govern de la Generalitat ho ha hagut de fer algú de dintre de la companyia... em seguiu? I si ho ha fet algú de dintre de la companyia, no seria il·legal filtrar això a qui avui és oposició al Govern? O és que qui ha filtrat l’informe a Arturo què, tal vegada, va entrar a l’època de CiU al govern, encara pensa que “els d’ell” estant governant Catalunya? M’enteneu?
Potser el Conseller Nadal tindria que obrir un expedient intern per veure qui ha filtrat l’informe a l’oposició? N’esteu d’acord?

LES OBRES QUE MAI ES VAN ARRIBAR A FER

Llegeixo al Periódico d’avui què en l’època de CiU al govern de la Generalitat va treure diners destinats a inversions a les línies de rodalies, concretament de dues obres i aquestes no es van arribar a fer mai. Es tracta de la supressió de passos a nivell de Sant Feliu de Llobregat i de Flaçà.

Això m’ha fet recordar una cosa que em van contar un dia. Resulta que dos senyors amb plànols a la ma es miraven el barranc de la Galera al seu pas per la carretera que va des de Tortosa a Vinaròs. I un li comentava a l’altre: “Aquí hi hauria d’haver un pont!” I qui m’ho va explicar, propietari de la finca del constat els va respondre: “A veure si se’l va emportar la barrancada!”. El senyor, de Santa Bàrbara, respon a les inicials M.M.M. i quan m’ho va dir, allí de pont no n’hi havia hagut mai. Posteriorment es va fer i, és cert, que la barrancada del 200 se’l va acabar emportant i immediatament es va tornar a construir.

UNA PETIT AJUT AL MEDI AMBIENT

A la “conservadora” Londres acaben de prendre una iniciativa força interessant. Volen eliminar les bosses de plàstic dels “súpers”. Os he posat mai a pensar la quantitat de bosses de plàstic que gastem cada setmana? I si ho multipliquem per les famílies del país? La xifra és astronòmica. La bossa de plàstic, com tots els plàstics surt del petroli i a més de ser cada cop més car, contamina una barbaritat.

Recordo que fa anys, el govern espanyol, va estar a punt d’adoptar una mesura similar, la qual cosa jo vaig aplaudir, com faig ara. Però després es va que dar amb un no res.

Una altra forma és vendre les bosses com ho fan alguns súpers com el Lidl o el Dia. També és una forma de que la gent s’ho mesuri més i les reutilitzi diversos cops.

A les pel·lícules americanes si us heu fixat, quan surten de comprar porten bosses de paper sense nanses. I aquí, no fa gaires anys la gent buscava capses de cartró de dintre dels establiments comercials abans de que les dependentes les traguessin al carrer.

Qualsevol cosa millor que la bossa de plàstic a dojo, com passa ara.

dimarts, 13 de novembre del 2007

L'EBRE (4)

Ja fa uns dies, a la rotonda del pont del mil·lenari de Tortosa, pel costat de Ferreries, s’hi van poder veure moviments de terra així com altres treballs per a poder instal·lar el monument a favor del moviment social que hi va haver en torn de la Plataforma en Defensa de l’Ebre en la seva lluita contra el transvasament del riu cap el llevant espanyol (Regions de València i Múrcia, sobre tot) Aquest matí a les 8 el primer “nus”, potser el més alt ja estava en peus. I a les 3 de la tarda quasi la totalitat del “nusos” ja miraven cap al cel. Serà un camp de nusos que podré gaudir pràcticament a diari i d’alguna manera també m’hi veuré representat.

L'EBRE (3)

La Plataforma en Defensa de l’Ebre, va fer arribar ahir una proposta formal a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per a declarar el riu en sequera permanent.
El controvertit cabal ecològic no agrada al experts que consideren que l’Ebre ha de mantenir avingudes per a renovar de tant en tant el seu degradat curs.
És indiscutible que el foment dels regadius i el tant advertit canvi climàtic, faran que cada cop el riu porti menys aigua i dintre d’uns anys, tot hi havent-hi cabal ecològic, aquest seria difícil de mantenir.
Personalment trobo una iniciativa encertada la que ha tingut la PDE.

L'EBRE (2)

A Flix volent salvaguardar el bosc de ribera al costat de la reserva natural de Seves. Aquest bosc de ribera és el més important que conserva el riu en el seu tram final camí de la Mediterrània. La degradació que pateix amenaça en disminuir de forma progressiva el bosc i la destrucció del bosc faria que moltes aus que nidifiquen es veurien obligades a migrar a altres zones.

L'EBRE (1)

Vaig llegir l’altre dia que la Confederació Hidràulica de l’Ebre vol signar convenis amb ajuntaments per a netejar les lleres del riu. Fins ara aquesta iniciativa només l’havien tingut diferents agrupacions locals de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. I és que al riu s’hi pot trobar quasi de tot i els seus vorals estant plens de porqueria. La seva neteja ajudaria a potenciar la riquesa natural i l’atractiu turístic que l’Ebre representa per a les comarques de Catalunya per on passa.

ELS EFECTES D'ACCIÓ I REACCIÓ

Tots els grups que conformen el Parlament de Catalunya votaran demanar la dimissió de la Ministra de Transports Magdalena Álvarez. Bé, tot no, el PSC no ho farà. Però si els seus socis de govern.
Estic convençut de que si la ministra no fos socialista si votarien a favor, igual que si a Espanya Izquierda Unida formés part del govern de Zapatero, Iniciativa per Catalunya, segurament, tampoc hi votaria.
El motiu, al meu entendre, és molt senzill, des del PSC no es vol crispar més l’enrarit ambient que es respira en aquest moments i més que “molestar” a la plana major de Madrid, el que crec és que no és vol tenir unes males relacions amb Manuel Chávez, qui ha donat reiterades mostres de suport a Catalunya des de la seva Andalusia.
Però davant la onada de crítiques al govern d’entesa que encapçala José Montilla, sobre tot per part de CiU, el President de la Generalitat contraatacarà amb dades a la ma. Els darrers anys de govern de Pujol es van desviar diners destinats a la xarxa de tren de rodalies a altres fins. Quins són aquest fins? No ho sé, però hom o intueix: a la propaganda! Si una característica tenen els governs de Jordi Pujol és la enorme despesa en publicitat que es gastaven. Es allò d’anar fent el justet i transmetre a l’opinió pública la sensació de que s’està fent molt. És una tàctica molt vella, però que a CiU li ha donat resultat molts cops!

dilluns, 12 de novembre del 2007

LA PREOCUPACIÓ DEL SR. CIRERA

Llegeixo al diari digital el plural que Daniel Cirera, el líder actual del Partit Popular de Catalunyadiu què(i cito textualment): “seria un desastre quedar-nos sense Estatut”. Què no és preocupi el Sr. Cirera que sense Estatut no ens quedarem. El que si què pot passar és que no s’aprovin els articles del nou Estatut que els seus companys de Madrid van recorre davant el Tribunal Constitucional. Articles què, per cert, no se si el Sr. Cirera ho sabrà, són idèntics a altres estatuts com el d’Andalusia o les Illes Balears i d’aquests no han dit ni piu, fins i tot els van votar al seus parlaments.

Un Estatut “retallat” seria un desastre per a Catalunya. Potser caldria tornar a començar tot el procés fins arribar a la votació en referèndum pel poble català i esperar que el PP li agradés per a no tornar-lo a portar davant el màxim tribunal…

Però sempre ens quedarà l’Estatut del 79! Es clar que significaria un pas cap en darrera, però és el que vol el PP: contra progrés, conservadorisme. Contra mirar cap en davant, mirar al darrera amb nostàlgia...

CAPTACIÓ DE MILITANTS PER PART DEL PP

Aquest escrit va aparèixer ahir publicat a Vinaròs News.

El passat mes d’octubre, el Partit Popular de Catalunya va presentar una nova militant, Montserrat Nebreda, la que va ser la núm. 2 per Barcelona en les passades eleccions al Parlament de Catalunya. Era l’afiliada núm. 31.348.
Només fa uns dies, un senyor de la Galera (l’anomenarem senyor Tomàs, per ser el cognom més corrent del poble) va venir a parlar-me per a que li redactés una carta per donar-se de baixa del PP. Davant la meva incredulitat per la seva adscripció política, m’ho va explicar.
Resulta que a la passada legislatura, el govern local del seu poble (PP-PSC-ERC) va voler reubicar les granges de pollastres i de porcs que hi ha tocant del poble per a legalitzar-les posteriorment.
La història de les granges a la Galera es remunta als anys 60. La proliferació d’aquest establiments va ser força considerable. La cria de pollastres era un bon complement per a la depauperada economia agrària. Recordo que es van fer granges fins i tot a les golfes i patis de les cases. Així que la problemàtica venia de molt lluny i fins llavors tots els ajuntaments havien fet ulls grossos al tema i no s’havien volgut mullar.
Amb el canvi de govern municipal sortit de les urnes el 2003 es va iniciar el procés de legalització o trasllat a un altre lloc que guardés la distància mínima establerta per la llei. Això comportava una nova inversió per part dels grangers. La que a les hores era l’alcaldessa em va dir que per “ajudar-los” a fer el trasllat se’ls hi havia dit de requalificar els terrenys ocupats per les granges com sòl urbanitzable. La proposta pareix raonable si no fos que, a la Galera, la construcció d’habitatges nous és més bé escassa i l’oferta de nou sòl seria molt superior a la demanda per a fer noves construccions.
Segons el senyor Tomàs, el PP, els hi va dir que els hi podrien solucionar el problema, però que abans haurien d’afiliar-se al partit. I així ho van fer... al menys ell.
Passat els temps, la situació continua igual con estava anys enrera: en estancament total. A més també hi havia altres temes urbanístics resolts de forma inadequada, sempre segons la versió del senyor Tomàs.
Així què, davant del que considera manca de resposta del PP, va decidir donar-se de baixa del partit.
Suposo que ara, el PPC no farà com va fer quan van presentar a la militant Nebreda, però si que deurien de comptabilitzar un afiliat menys.

GRÀCIES, EURO

GRÀCIES, EURO

Ara fa tres mesos en un escrit parlava de com ha pujat el nivell de vida des de que es va substituir la pesseta per l’euro, sobre tot el primer any. Llavors, mai hauria pensat que acabaria donant gràcies a la moneda única europea.

Quasi sis anys després està havent-hi una nova pujada dels preus. En alguns casos d’aliments bàsics com la llet, el pa, els ous i algunes carns, però per sobre de tot, està la pujada del preu del petroli. A qui com jo té que utilitzar el cotxe particular per anar a treballar, sense cap mena de dubte, la pujada dels carburants és la que més ens afecta al nostre IPC particular. Com és sabut el barril de cru es paga al mercat internacional en dòlars. Així que encara hem de donar les gràcies a que el canvi de l’euro respecte a la moneda nord-americana està al límits històrics per la part alta. Si mantinguessin la paritat com el dia de l’entrada en circulació l’any 2002, els preus dels combustibles estarien un 40 o 50 % més cars. Així que no em queda més remei que dir: gràcies, euro!

RAJOY S'ENFRONTA A UNES ELECCIONS

Si de nosaltres depengués sempre guanyarien els nostres: al futbol, a la política... Però que es guanyi o que es perdi depèn de molts factors, a l’esport també la sort.
En política el factor sort no existeix, al menys baix el meu punt de vista. Qui guanya és perquè s’ho ha treballat més, perquè és millor candidat i Suárez perquè les dones el trobaven guapo!
Vull dir amb això que malgrat el que jo pensi, dintre de quatre mesos, a l’hora d’anar a votar, pot guanyar el partit rival al meu, o sigui, el Partit Popular.
Però si analitzem les campanyes i la manera de fer del PP ens adonarem que la única cosa que els ha importat des de que són oposició al govern de Rodríguez Zapatero és el descrèdit personal, sobre tot el del President. I això ho han fet usant sobre tot la mentida i la difamació. El darrer cop després dels fets de dissabte a Santiago de Xile amb l’enrenou Hugo Chávez i Carlos Ortega. L’expressió que li ha dedicat a Zapatero “cultiva amistats perilloses” és tan “barriobajera” que es desqualifica per ella mateixa. El que els passa als dirigents del PP és que només tenen memòria per allò que els interessa. La foto apareguda avui al Periódico amb l’abraçada entre José Mª Aznar i Hugo Chávez l’any 2002 quan el llavors President va rebre a la Moncloa al cap del govern veneçolà, és prou explicita per demostrar qui va començar a cultivar les “amistats perilloses”! També, en l'època d’Aznar es van signar convenis comercials, entre els quals estava la construcció de diversos patrullers militars!
Però a Rajoy, al que li agrada massa capgirar tots els fets, es veu que les relacions amb la Veneçuela pareix que van començar quan van arribar al poder els socialistes, així com tots els mals d’Espanya!
Però el poble que no és beneit, cada cop se’n dóna més compte de la situació i per això, el pulsòmetre de la SER d’avui donava 6 punts d’avantatge amb la intenció de vot entre el PSOE i el PP. Dintre de quatre mesos ja ho veurem, però de moment Rajoy no s’enlaira!

diumenge, 11 de novembre del 2007

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

PORTADA:
- Molt d'interès per les ajudes a la reindustrialització
- Veredicte dels Jurats del Concurs Fotogràfic i Literari
- Este dimecres a Ulldecona, reunió Generalitat-Alcaldes per la carretera
Ulldecona-Vinallop
- La Generalitat reb a la Taula del Sénia
- Inauguració oficial del Taller de Empleo
- 3.900.000 € als Pressupostos de l'Estat per als camins de la Mancomunitat

Mireu també les fotos rebudes, i contesteu a les Enquestes...

LES 8 MERAVELLES "EBRENQUES"

Al quadern del diumenge surten les 100 meravelles de Catalunya votades popularment. Entre elles hi podem trobar unes quantes d’ebrenques. A l’apartat d’edifici o conjunt arquitectònic s’hi troba: castell de la Suda de Tortosa (002), castell de Miravet (009), pont penjant d’Amposta (011) i celler del Pinell de Brai (021). A l’apartat d’espais naturals de excepcional bellesa: lo garxal (059) (delta de l’Ebre), roques d’en Benet (076) (Horta de Sant Joan) i la cova Meravelles (082) (Benifallet). I a l’apartat d’obres mestres de la pintura i escultura: les pintures rupestres d’Ulldecona (100) Curiosament no hi surt el celler cooperatiu de Gandesa, declarada la 7a meravella de Catalunya segons la iniciativa de la Capitalitat de la Cultura Catalana. Si voleu votar per alguna d’elles ho podeu fer a la web: www.10meravelles.cat o enviant un SMS al 5335 posant-hi: “cat” un espai i el codi de vot (cada una de les meravelles va numerada (ho he posat entre parèntesi) o per telèfon trucant al 902 999 635 i teclejant al número de la meravella que voleu votar. A veure si hi ha sort i en surt alguna d’escollida!

EDUCACIÓ PER ALS NENS DEL TXAD

Tot l’enrenou de la detenció del membres de la oenegé francesa l’Arca de Zoé i la tripulació espanyola que els va portar al Txad per a recollir un centenar de nens suposadament orfes i portar-los de camí cap a França, ha tingut un final feliç per a molts. Per a les hostesses, per a la tripulació i, finalment, pareix que per als nens. També ho he llegit avui al Punt que el govern espanyol s’encarregarà de la seva educació. Suposo que és un dels preus que ha degut de pagar el govern d’Espanya per a poder-los rescatar a tots plegats. Però, sense un cas com aquest, no podrien els governs dels països desenvolupats implicar-se més amb l’educació de l’anomenat tercer món? I no només en la educació, sinó, en la sanitat?

És una vergonya com ens mirem l’Àfrica i alguns països d’Amèrica, Àsia i Oceania. Ho fem, sovint amb prepotència i menyspreu... Quan posaran els governs de les potències econòmiques fil a l’agulla per a resoldre tota la missera que els envolta?

LA PISCINA DE ROQUETES

Avui llegeixo al Punt que la piscina coberta de Roquetes es podrà posar en marxa el proper mes de desembre. La culpa del retard és la instal·lació d’una estació transformadora per part de FECSA-ENDESA.

La piscina coberta va ser una de les obres estrella del passat govern de Roquetes presidit per Mariano Gil. Però no va poder estar enllestida per al final del seu mandat. Pel poble es deia que no es posava en funcionament perquè no s’havia previst el desaigüe. Sobre això vaig opinar una cosa tan senzilla com: Què l’arquitecte no ho tingués en comte, estranys, però passi. Què l’aparellador, com a director de les obres no se n’adonés, també, rar, però podria ser. Què el constructor es limités al projecte i no advertís la omissió, podria passar... Però que ningú advertís del defecte, sona una mica estranys, no?

L’altre versió que corria era la de que FECSA no els donava la llu. Evidentment molt més provable que tot el cúmuls d’omissions. Finalment ha estat això últim, encara que una mica més complex que allò que es deia pel poble.

ÉS AZNAR UN FEIXISTA COM DIU HUGO CHÁVEZ?

El debat pot esdevenir intens. En primer lloc anem a definir la paraula “feixisme”: “Forma de nacionalisme totalitari, implantada a Itàlia per Mussolini” (diccionari de la llengua catalana) D’Aznar com a President del Govern Espanyol es poden diferenciar dues etapes: quan no tenia majoria absoluta i tenia que comptar amb el suport de CiU i quan va treure majoria absoluta i va governar en solitari. En la primera etapa Aznar, fins i tot, parlava català en la intimitat. I potser cert. Se’n ha parlat moltes vegades però ningú coneix els motius. Ho explicaré. Ana Botella, la dona d’Aznar eren, sinó recordo malament, set germans i germanes. Vet aquí que una d’aquestes germanes estava casada amb un fill de la Ràpita. Els pares d’aquest noi, de parla castellana, regentaven un estanc al poble. Segurament, el cunyat d’Aznar devia parlar català. No conec ningú nascut a Catalunya de la meva generació que no parlés català. Així, podria ser, que en algunes reunions familiars, Josemari, hagués pogut dir alguna paraula en català.

La segona etapa, la de la majoria absoluta, va ser totalment diferent. Va governar Aznar de forma totalitària? La meva resposta seria sí. És evident, amb el suport del grup parlamentari del Partit Popular, però va fer coses pròpies d’un govern absolut; algunes d’elles utilitzant el Decret Llei sense tenir que passar pels parlaments espanyols. És Aznar nacionalista? Rotundament sí! Nacionalista espanyol, però nacionalista de totes totes. Llavors a la resposta què si és feixista, seria, a la meva manera d’entendre: sí, ho és. Un altre debat és si aprofitant la cimera Llatino-americana, era el lloc més adient per a que un president com Hugo Chavez digués això d’Aznar. O Carlos Ortega de que si l’empresariat espanyol són uns colpistes.

Sobre l’actuació de Zapatero, penso que va ser correcta, va dir allò que tenia que dir i, sempre em quedarà una pregunta. També Aznar hauria defensat l’actual President espanyol?, evidentment no de la mateixa acusació, però, de qualsevol altra?

dissabte, 10 de novembre del 2007

VALORACIONS DEL DISCURS DE MONTILLA A MADRID

Després d’una aparent indiferència inicial, ara sembla que la classe política espanyola ha començat a fer valoracions de les paraules de Montilla. Mentre, el President de la Generalitat ha enviat una còpia del seu discurs a tots els presidents de les comunitats autònomes espanyoles. Cap d’ells que se’l llegeixi no podrà dir que no sap el que realment sentim els catalans, perquè les paraules de Montilla reflecteixen d’una manera clara el nostre sentiment per tot els que està passant a Catalunya d’un temps cap ençà. Els problemes de la xarxa de rodalies, què no només és aquest darrer mes, sinó que la situació era dolenta des de fa molt temps, la gran apagada de Barcelona d’aquest estiu, etc. Però això només és la goteta que fa vessar el got. Són les situacions més mediàtiques perquè passen al cap i casal de Catalunya i als seus voltants. Però per conèixer millor la situació del territori cal anar cap a tots els indrets del territori. Segur que allí on anirem tenen els seus problemes locals. Més petits, de segur que si, però no per això menys importants que els que passen a Barcelona.

Mentre el President del govern espanyol ha demanat a Montilla pedagogia en lloc de queixes. Crec que les accions del President de la Generalitat estan encaminades a fer, precisament, pedagogia, sinó, perquè ha enviat els seu discurs als altres presidents?

Pujol tenia un altre estil, cal reconeixeu-ho. Un estil més de pidolaire i la veritat sigui dita no li anava del tot malament, però no és el meu estil, ni tampoc, com s’ha vist el de l’actual President. Només el temps dirà si l’actitud de Montilla ha estat encertada o no.

A QUIN SEGLE VIVIM?

Llegeixo al Punt que CC.OO. de Tortosa demana a l’empresa FCC (Fomento de Obras y Contratas) que suspengui les eleccions sindicals mentre no hi hagi una sentència favorable a l’acomiadament d’un treballador d’origen musulmà. Segons el sindicat l’han acomiadat perquè era candidat per l’organització sindical a les eleccions que tenien que fer-se a l’empresa properament.

De ser com diu el sindicat, a quin segle vivim? Si mirem el calendari veurem que al segle XXI, però una actuació així per part de l’empresa és més pròpia del segle passat una vegada recuperada la democràcia i als primers anys del sindicalisme després de la mor del dictador. O sigui, de fa uns trenta anys! Fomento de Construcciones y Contratas és una empresa “controlada” per Esther Koplowitz i les seves les seves filles i el president del consell d’administració és el que va ser ministre en temps de Suárez Marcelino Oreja Aguirre, després “popular”. Precisament el primer govern de Suárez va ser qui va legalitzar el sindicat Comissions Obreres allà pel mes de juny de 1977. Em sembla vergonyosa una actitud així per part de l’empresa, repeteixo, si es confirma la veracitat dels fets. La sanció que li hauria de posar la Conselleria de Treball de la Generalitat hauria de ser exemplar per a que ningú més pogués fer coses d’aquestes que atempten greument contra la llei de llibertat sindical i contra altres conceptes, fins i tot, dels dretes humans!

divendres, 9 de novembre del 2007

LA PROTECCIÓ L'ESPAI NATURAL DE LA COSTA CATALANA

Amb la finalitat de salvar el litoral català, el Ministeri de Medi ambient es planteja tirar per terra algunes edificacions construïdes massa prop del mar. Una d’elles l’hotel de Cap Roig, a l’Ampolla.

Era el 8 d’agost de 2002, però per la climatologia es pareixia més a un dia d’abril. Però la pluja no va impedir que unes 300 persones anessin a donar suport al grup ecologista Greenpece, amb el veler Zorba, que havien preparat un acte per a protestar contra la construcció de l’hotel. En aquella campanya també s’havien implicat força en la lluita a favor de l’Ebre i el seu entorn natural.

L’especulació urbanística i tot el seu món també afecta a la costa catalana. En menys mesura que a València o a les Illes, però també.

Està bé que algú li posi una mica de seny a aquest món cada dia més degradat i si es fa des del govern, molt millor.

IMATGES DEL CANVI CLIMÀTIC

Llevat personatges com Mariano Rajoy, quasi tothom està d’acord en la existència del canvi climàtic i de la manera que ens afectarà. El Delta de l’Ebre serà una de les zones més afectades de la península i es diu que aquest mateix segle pot arribar a desaparèixer, si no se li posa remei. La oenegé Greenpeace ha editat unes imatges virtuals de com és ara i com serà després per l’acció del canvi climàtic. El Periódico publicava avui unes poques imatges. Però a la seva pàgina web se’n hi podent trobar algunes més: www.elperiodico.cat/.

LA REIVINDICACIÓ DE MARROC I LA DE CATALUNYA

És la ressaca de la visita del Reis d’Espanya a Ceuta i Melilla: la reivindicació de Marroc sobre aquestes dues ciutats nord-africanes. De fet aquesta reivindicació ha estat sempre. Mentre Espanya s’aferra a que eren seves molt abans de que el Marroc es constituís com estat independent. Dient que volen obrir converses amb Espanya per a parlar-ne. Molt bona idea! Em sembla genial acabar amb el colonialisme!
Però el cert és que m’importa poc si un dia Ceuta i Melilla acaben donant-se a Marroc encara que s’aprofiti per a fer-li un regal d’aniversari al monarca alauita o a la pujada al poder del fill de Mohamed VI, és indiferent.
El que en realitat m’importa és començar negociacions amb França per a demanar-los els territoris catalans donats a aquell país pel tractat d’Utrecht, a saber, part del Rosselló i la Cerdanya, el Capcir, el Conflent i el Vallespir, després de la derrota catalana a la Guerra de Successió Espanyola.
Evitaré demanar el retorn de Nàpols, Sardenya i els territoris de la neo pàtria (a l’actual Grècia), perquè van ser terra conquerida, encara que van formar part històricament de la Corona d’Aragó.
Però els del sud de França si eren nostres i allí els coneixent com el País Català, perquè doncs no es pot demanar això? Algú ho ha intentat?

dijous, 8 de novembre del 2007

EL TOT PODERÒS PRESIDENT LA DE DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ

Acabo d’escoltar què, el president de la Diputació de Castelló el “popular” Carlos Fabra ha augmentat la plantilla d’assessors personals amb dos més. Ara en té 32! Sabeu què penso? Què si un polític necessita realment tenir tants assessor és que és un inútil!!

O és inútil o és què “col·loca” a tots aquells que li cauen bé: familiars, amics, companys de parit. Després li deuran favors que se’ls cobrarà en forma de vots? Us sona l’argument? I tant què us sona!! Quina pregunta més tonta què us acabo de fer!

BRETOLADA

Potser per insignificant, la noticia us ha pogut passar desapercebuda. Un home de la província de Badajoz va voler demostrar que la amanita fal·loide (bolet) no era tant tòxica com es deia i se la va menjar. Va estar a punt de morir. Una bretolada així fa que la seguretat social (que paguem tots) tingui que pagar innecessàriament les despeses d’hospitalització, farmàcia, etc. Jo crec que se li tindria que fer pagar a ell.

Si no fos què està mal vist, el que caldria és pegar-li una bufetada per burro, però si als 45 anys no n’ha après, ja no ho farà.!

URGÈNCIA DE INFRASTRUCTURES

Wifredo Miró, secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre i bon amic, demana celeritat a l’hora de realitzar les infrastructures necessàries para la demarcació. I de raó no n’hi manca, no!

Vaig tenir l’honor de participar l’any 98 en la confecció del pla estratègic de les Terres de l’Ebre que havia de formar part del programa de Pasqual Maragall com a candidat del PSC a la Generalitat de Catalunya. Recordo que el dèficit d’infrastructures era un dels elements debatuts i es reclamava una millora considerable, sobre tot a la Terra Alta. S’ha millorat, sí, però no el suficient. Pareix que les necessitats de cada moment ens sobrepassen sempre o el que és el mateix: sempre anem endarrerits. L’Eix de l’Ebre, una de les carreteres “estrella” del govern Pujol, només uns anys després està pràcticament desfasat. Ara ja ens cal una autovia. També una cosa a millorar és el tren amb una millor comunicació entre els diferents pobles de les nostres comarques i, si cal, fer alguna estació més (em refereixo a Amposta)

Sense infrastructures les indústries no acaben venint al territori i sense indústria no hi ha progrés.

Veus com les de Miró, home d’esquerres i compromès socialment, han de donar un cop d’atenció als polítics “amics”, a la vegada que encoratjar-los a treballar millor per al territori.

Heu sentit el discurs del President Montilla? Cal emmirallar-se en ell i demanar tot aquell dèficit històric que tant Madrid com Barcelona ens deuen!

MOCIÓ DE CENSURA A BOT

Les llistes “blanques” de Bot (ERC i PSC) han presentat una moció de censura a Bot contra l’actual alcalde de CiU.
Xavier Pallarès, com a màxim responsable de la federació “nacionalista” ha fet unes declaracions carregant de forma despectiva contra els seus rivals polítics i amenaçant amb prendre represàlies. Jo li demanaria al Sr. Pallarès una mica de calma. Al joc democràtic hi entra quasi tot i la moció de censura no deixa de ser un instrument en poder dels grups polítics per canviar allò que no els apareix bé. Que jo sàpigue no hi ha trànsfugues, només dos grups en contra d’un altre. Segueix dient el Sr. Pallarès que tot està dirigit de fora. Mira tu quin descobriment! És què només és patrimoni de CiU dirigir políticament els altres pobles? Jo li podria posar uns quants exemples. Ell també en posa un: Caseres. Que jo recordi la darrera pilota estava al teulat de l’alcalde de Caseres. Si algú ho desconeix tot va començar arran d’una suposada baralla entre joves de Caseres i Batea a Gandesa. Entre els joves s’hi trobaven els fills de tots dos alcaldes. L’Ebre en va parlar durant un temps. Finalment, Paladella, alcalde de Batea va acusar al de Caseres d’un afer immobiliari al seu poble. A partir de llavors, silenci! Esperava entusiasmat la resposta de l’alcalde de Caseres, però aquesta no va aparèixer mai.

Podria seguir estenent-me, ja que el tema el trobo apassionant, però no vull cansar al lector.

dimecres, 7 de novembre del 2007

LES MENTIDES DEL PP SOBRE L'11-M A LA WEB DEL PSOE

A la pàgina oficial del PSOE, aquesta tarda s'ha penjat un vídeo sobre les mentides del PARTIT POPULAR respecte als atemptats de Madrid de l'11-M. Se poden veure intervencions d'Aznar, Acebes, Hernando, etc.
http://www.psoe.es/ambito/actualidad/home.do
El cinisme de l'expresident queda patent amb el que va dir el seu dia i el que ha dit ara una vegada ja hi ha hagut sentència per part de l'Audiència Nacional.

SCOTCH CERVESA

Us faig imaginar una foto: un grup d’homes de cara a un mur. Segurament que us vindrà a la ment un grup de jueus davant del Mur de les Lamentacions de Jerusalem. Incorrecte! Ens anem allunyant a efectes d’obrir el camp visual i veurem que els homes van en texans i no portes res al cap i per terra s’amunteguen les llaunes de cervesa. Són els seguidors del Glasgow Rangers pixant de cara al monument de Francesc Macià que hi ha a la plaça de Catalunya de Barcelona. Vergonyós! Que ens diria la policia escocesa si ho féssim nosaltres? I si a sobre ho féssim davant d’un monument a William Wallace o Robert Bruns o Roy Mc Gregor, tots tres herois nacionals escocesos?
Després ens parlaran d’una Europa del N educada i d’una Europa Mediterrània mig salvatge. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

JOAN CLOS, UN FEDERICO TRILLO D'ANAR PER CASA

A Joan Clos, Ministre d’Indústria i Energia li va passar ahir una cosa similar al que li va passar a Federico Trillo, Ministre de Defensa a l’època del PP. Mentre Federico Trillo va arengar la tropa al crit de “Viva Honduras” i els soldats eren de Guatemala, Clos va parlar de la Ford quan estava a la “casa” de General Motors.
I es veu que Clos és propens a aquest tipus de relliscades. Si ho recordeu, a la seva presa de possessió també ho va fer com a Ministre de Justícia en lloc del càrrec que ocupa!

RETARDAR LA JUBILACIÓ

S’està preparant una reforma de la llei de pensions que preveu, entre altres coses retardar la edat de jubilació a canvi de cobrar una mica més. Aquesta mica és un 3 % més cada anys fins els 70 on suposaria un increment de la pensió del 15 %.

Suposo que els tècnics de la Seguretat Social hauran fet un estudi sobre la incidència què suposaria la mesura. Personalment no crec que l’acabin acceptant massa gent. Els treballadors, al arribar a certa edat, només esperen complir la edat reglamentaria i poder-se jubilar. I si poden abans, millor! El que conec que s’han jubilat als 70 anys són alts càrrecs, ja que la diferència que suposa el seu sou en actiu i la seva pensió és abismal. En canvi n’hi ha d’altres (els funcionaris de les categories més baixes) que la jubilació anticipada els està totalment a compte, ja que cobren més jubilats que treballant i a sobre no tenen perquè matinar, agafar el cotxe, etc. El temps ho dirà...

CLAR I CATALÀ

Bé, potser caldria dir que clar i castellà! Ja que el President de la Generalitat José Montilla la conferència la feia a Madrid, on ha anat a donar el premi Blanquerna a Javier Pérez Royo per la seva defensa de l’Estatut de Catalunya. Pel que he pogut sentir el President no s’ha mossegat la llengua, no! Penso que els ha dit tot allò que la majoria del poble de Catalunya sent en aquests moments: emprenyamenta, sensació d’engany, incomoditat amb l’Estat Espanyol, etc. Potser ho hagués pogut dir més fort, però, penso, no més clar. I això que el President és un “xarnego” nascut a la província de Còrdova, com tothom sap... o al menys els independentistes catalans!