divendres, 12 d’octubre del 2007

MARION JONES

Alguna vegada he deixat una opinió similar a la que vaig a donar avui. Després de tot l’enrenou sobre el tema del dopatge de l’atleta nord-americana, sóc del parer que no se l’hauria de castigar amb multes o presó. El motiu? Perquè crec que amb el càstig “social” ja n’hi ha prou. Una atleta que reconeix davant del món la seva culpabilitat i que fa entrega de les medalles guanyades a Sidney és com haver arribat a tocar el cel i de cop hi volta caure a l’infern.

En quan al dilema del COI sobre tenir que entregar una de les medalles a l’atleta de Grècia que quatre anys després va eludir que li fessin l’anàlisi anti-dopatge, s’acabaria amb la declaració de nul·litat de la guanyadora de la carrera, sense caler donar-li a l’altra atleta que amb tot la evidència, també és una tramposa.