Avui fa trenta anys que el president de la Generalitat, primer a l’exili i després formalment, va arribar a Barcelona i va pronuncia la celebèrrima frase: “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí”. Hauria pogut dir “poble de Catalunya” o “Catalunya” a “seques”. Crec que la paraula “ciutadans tenia clares connotacions de la França de la revolució francesa, allí on havia viscut els quasi quaranta darreres anys.
L’exili va ser molt dur. Sense cap mena de dubte per uns més que pels altres. No obstant, l’arribada de Tarradellas a Barcelona, al Palau de la Generalitat estava plena de simbolisme. Era l’inici d’un autogovern llargament reivindicat. En aquells moments no se’ns podia donar gaire més. Ara, treta anys després, sí. L’autogovern de l’era Tarradellas ja ha quedat desfasat. Ara cal buscar més quotes d’autogovern. Les decisions importants caldria prendre-les aquí. Ningú millor que nosaltres pot gestionar les nostres vides.
Ara caldria cridar: "Ciutadans de Catalunya, el futur és nostre!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada