El proper 13 d’octubre s’han de beatificar
a Tarragona 522 màrtirs de la guerra civil espanyola. Estic segur
que tots van fer costat al cop d’estat que va donar el general Franco
en contra de la II República Espanyola. De totes maneres, no crec que ningú
que l’altre bàndol que morís defensant els seus ideals, volgués ser beatificat.
Diumenge vaig llegir al Periódico una
frase lapidària d’un familiar d’un republicà mort: Ells a l’altar
i els nostres a les cunetes.
Mireu, hem de partir de la base que,
a les guerres, d’atrocitats se’n fan a tots dos bàndols. Dir que els
rojos eren tots bones persones i que els nacionals eren tots uns
criminals, seria dir una bajanada. De bons n’hi havia a tots dos costats
i de dolents, també. Però el règim franquista va convertir en bons a aquells
que el van ajudar i en molt dolents a aquells que van preferir donar suport
al règim legalment constituït.
Però una cosa és el que va fer Franco
durant la seva etapa de dictador i l’altra és que després de quasi 40
anys, pràcticament els mateixos en que Franco va ostentar el poder.
La dreta d’aquest país, tan criticar
que els d’esquerres no vulguin passar pàgina i, en canvi, l’església
oficial (de dreta dretíssima) encara remou el passat volen beatificar (convertir
en quasi sants) a alguns dels seus màrtirs, molts d’ells capellans.
Arribat a aquest punt, algú que no conegui
massa la situació, pot arribar a preguntar-se: I quina és la diferència?
La resposta és molt senzilla. Mentre uns van ser afusellats i abandonats
allí mateix o enterrats en foses comunes, els altres, després de morts
van rebre cristiana sepultura i tots els honors que es mereixien
(o no) Només cal recordar que a la majoria de pobles, juntament amb la
creu i la frase de Caidos por Dios y por España, ¡Presentes! i,
encapçalats per José Antonio Primo de Rivera, hi havia tota la llista
de morts del bàndol franquista. Aquest no va ser el cas de la Galera on
no hi va haver mai la llista de fills del poble morts de l’exèrcit franquista.
Una anècdota sobre la Galera. Poc abans de començar la Batalla de l’Ebre
i quan ja les tropes franquistes s’apropaven al riu, uns soldats nacionals
es desplaçaven a peu per un camí al límit dels termes de la Galera i el
Mas de Barberans. En arribar prop del barranc de la Galera, des de l’altre
costa, una metralladora republicana, estratègicament col·locada, va començar
a disparar donant mort a la majoria a alguns d’ells. No me’n recordo
amb exactitud, però sobre uns 10. Els cossos d’aquells soldats van ser
enterrats al cementiri de la Galera i encara avui són visibles les tombes
només entrar al cementiri. Algunes beates del poble es cuidaven
de mantenir-les netes i florides.
Una mostra de la maldat d’algun d’ells
la prova una altra anècdota que em va explicar un amic. Una família d’Ulldecona
van tenir amagat durant molts mesos el capella del poble. Una vegada els
nacionals es van fer amb el control del poble, el capellà va sortir del
seu amagatall. Va passar el temps i un membre de la família que l’havia
amagat, va ser acusat de subversiu i va ser detingut. La família va recórrer
al capella per a que intercedís per ell, però el capellà es va negar.
Eren millors els que ara volen beatificar
que els qui no van voler ajudar als qui primer els va ajudar a ells? Ho
dubto molt.
Amb aquesta parafernàlia de santificar
i beatificar màrtirs hi ha molta hipocresia i dosis de teatre. Si
aneu a Tarragona diumenge que ve, ho podreu comprovar per vosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada