LA GALERA: ESPAIS DE LA GUERRA CIVIL. LES TRAVESSIES

Destruido el 18-04-1938.

Molts de vosaltres haure estat a la Galera durant els dies de la Fira de la Terrissa. Amb una mica de sort haureu visitat algun indret del poble com la torre, el pont sobre el barranc de la Galera, d’origen romà per on va passar la via Augusta, el Pouet de Sant Vicent o el darrer centre terrisser en actiu que encara hi queda.

Però ja seria una gran casualitat que al visitar el pont us haguéssiu fixat amb les dues inscripcions que hi ha a les baranes.

A la de la dreta, segons vas cap al S, s’hi pot llegir: Destruido el 18-04-1938. I a la de la dreta: Reconstruido el 14-11-1938.

O sigui, el pot va estar inutilitzat durant quasi 4 mesos. Què va passar?

Per les dates i també pel títol de l’entrada, segurament ho heu endevinat fàcil. Durant la retirada, l’exèrcit republicà el va destruir per a dificultar el pas de les tropes franquistes pocs mesos abans de començar la batalla de l’Ebre.

Ara us faré una pregunta a la que segur, la gran majoria de vosaltres no tindreu resposta: I per on va creuar la gent el barranc durant tot aquest temps?

Reconstruido el 14-11-1938. 

Tant a la part de dalt del pont, com a la de baix, es van habilitar dues travessies. La primera estava a més distància de la carretera, potser a uns 400 metres, mentre que la segona devia estar a uns 200. Eren popularment conegudes com la travessia de dalt i la travessia de baix. Així de senzill.   

En l’actualitat encara s’hi poden veure restes, tot i que el barranc i el pas del temps s’han encarregat d’esborrar bona part de les mateixes.

A la foto que he fet aquest matí es pot veure el començament de la travessia de baix pel costat esquerre del barranc. S’entrava a la Galera pel carrer Sant Antoni, el que dóna al mateix costat de la torre.

El pont vist des de l'atalaia de la Torre. 

     

El carrer de Sant Antoni. Al fons la serra de Godall.

Inici de la travessia de baix, pel costat esquerra del barranc. 

Aquí es pot apreciar millor el camí que portava al poble. 

El mateix camí una mica més amunt. 

EXCEL·LENTÍSSIM SR

Alguns dels meus amics de Facebook potser us vareu adonar que fa uns dies vaig posar la llista de càrrecs que ostenten el títol de Excel·lentíssim als Països Catalans. Així d’entrada, recordo l’alcalde de Barcelona, copríncep d’Andorra, els diputats i senadors, etc.  I vaig dir que aviat desvetllaria el motiu pel qual ho vaig posar. Ha arribat el moment.

Arribat a aquest punt, segurament ja t’has fixat en la foto que il·lustra aquesta entrada. Veureu que es tracta de la típica placa que es posa quan s’inaugura alguna cosa. Potser abans només es posaven quan s’inaugurava una infraestructura important. Darrerament sembla que no és així i que qualsevol excusa és bona per deixar constància de la presència dels polítics.

La que veieu (i tal com constata els text), es va posar amb motiu de la inauguració de l’ampliació del Centre d’Educació Especial l’Àngel que va anar a càrrec del Director dels SS.TT. d’Ensenyament a les TT.E. El local s’ubica al carrer Europa, just a la part del darrere de la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre.

Potser a la majoria de vosaltres el detall us hauria passat desapercebut i els que, tal vegada, ho hauríeu apreciat, no li hauríeu donat la més mínima importància.

L’errata (si es pot dir així) és el tractament que rep l’alcalde d’Amposta, el d’Excel·lentíssim.

Tal com us deia al començament, a Catalunya només hi ha un alcalde que té aquest consideració: el de Barcelona. La resta són il·lustríssims.

L’Alcalde d’Amposta, Manel Ferré i Montañés (tal com figura a la placa) tampoc és diputat, ni senador... Per tant, no sé a que ve el tractament d’Excel·lentíssim.

La disjuntiva està en saber, primer si va ser un error i, si ho va ser, de qui va ser. I segon, si no va ser un error i es va posar de forma conscient, seria indicatiu de la megalomania de l’alcalde.  

Hi ha qui pensarà que li tinc mania. Si fos així (ni ho nego ni ho desmenteixo) serà per alguna cosa. L’1 sempre va davant del 2. Per a que hagi una causa, sempre hi ha d’haver algun motiu. Si una persona no donés a parlar, no el criticarien.

I ja per acabar. Quina dèria que tenen els polítics actuals de voler perpetuar-se a base d’inauguracions. Suposo que és una forma de deixar constància de l’acció de govern, com també ho és ser protagonista a la Revista Amposta. Quantes més vegades apareix el seu nom o més fotos hi ha, més constància de que s’està fent alguna cosa per insignificant que aquesta sigui. I sembla ser que això cala entre l’electorat a l’hora de donar-los la confiança en forma de vots.

Per cert, el tractament que rep l’alcalde de qualsevol ciutat o poble de Catalunya (exclosa Barcelona) és el d’Il·lustríssim.      

Per a més informació, clica AQUÍ. 

LES FOTOS DEL DIA 30-11-2014. SELECCIÓ DE FOTOS FETES AQUEST MATÍ

TREBALL DE CAMP. LES BARRANCADES D'AVUI

Aquest matí he sortit de casa a veure si baixava el barranc de la Galera. Al passar per Masdenverge l'he vist baixar ple i amb l'aigua de color marró, degut als sediments que arrossegava.
Però en arribar a la Galera, com dirien els castellans, mi gozo en un pozo, ja que la quantitat d'aigua que baixava era insignificant.
Llavors he pensat que si per Masdenverge hi baixava aigua, aquesta devia de venir del que a la Galera anomenem barranc de Godall, encara que als mapes t'ho trobes amb el nom de rambla de la Galera.
Efectivament, el cabal d'aigua que hi baixava era impressionant, tal i com podeu veure a les fotos.

Per la zona del camí Vell de Godall.

Prop del camí de l'Arboç. 

Al final del camí del Terrer (el que porta al camp de futbol) 

Pel pont de Masdenverge. 

EL BAGATGE DEL PETIT NICOLÁS

Diuen els experts que Francisco (Fran) Nicolás, més conegut com el Petit Nicolás, té un perfil psicològic paregut al de l’Enric Marco, el que fora secretari general de la CNT de Catalunya i president d’Amical Mauthausen: a partir de vivències reals es creen la seva pròpia fantasia i, finalment, sé l’acaben creient.

Però desgraciadament, la història recent d’Espanya està plena de personatges singulars que han fet córrer rius de tinta al voltant de la seva figura. Algun d’ells, com Manuel Prado y Colón de Carvajal va arribar a ser senador per designació reial l’any 1977 abans d’ingressar a la presó.

Altres personatges que també han donat que parlar, com per exemple Francisco Paesa (espia o suposat espia) o Dionisio Rodríguez Martín, alies el Dioni, lladre.

A la llista hi podríem incloure, encara que en un altre nivell, els polítics i persones vinculades que han estat implicats en casos de corrupció i tota mena de tripijocs. Molts d’ells populistes als qui no els han caigut les anells a l’hora d’inaugurar un aeroport on mai ha aterrat cap avió (tret dels de paper) i no content amb això, va fer construir una gran escultura. Evidentment estic parlant de Carlos Fabra, conegut com al País Valencià com a Don Carlo.

Altres, com Camps o el seu antecessor al càrrec Zaplana, van voler convertir València en una referència mundial. No en van tenir prou en construir monumentals infraestructures, sinó que, a sobre, val organitzar esdeveniments de primer ordre per al seu lluïment personal: curses de Fórmula 1, visita del Papa.

La llista és tan llarga que seria impossible no deixar-te’n a cap. Gent sense escrúpols, que han volgut viure per sobre de les seves possibilitats, sovint acusant als ciutadans precisament d’això (de viure per sobre de les seves possibilitats) per a culpar-los de la pèssima situació econòmica del país. Pujol & fills, Rodrigo Rato, Blesa, Macià Alavedra, Manuel Bustos i un llarg etcètera...  

Amb aquests antecedents no es estrany que personatges com el Petit Nicolás, amb una gran fantasia, puguin aspirar a tenir una vida plena de relacions amb gent important per assolir l’objectiu final que no és un altre que viure en l’opulència.    

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DINAR DE FINAL DE TEMPORADA (selecció de fotos)