Secretari general Iceta

JOAN OLLÉ

Director teatral

Vostè deia fa quatre dies: «Veig els polítics que impulsen el full de ruta camí del precipici, no sé si de la presó». I, per assabentar-me de qui era l'oracle d'aquesta profecia, me n'he anat a la Viquipèdia a fi de saber de vostè i de quin peu calça. I ella que va i em xafardeja: «La seva ideologia s'emmarca en la democràcia social i en un catalanisme suau capaç d'entendre's amb el nacionalisme espanyol.Miquel Iceta ha sigut un dels primers polítics espanyols a declarar obertament la seva condició d'homosexual».

Ara que ja sé amb qui tracto, permetim que em presenti: sóc un faranduler cinc anys menys jove que vostè que, al mateix temps queflipa quan llegeix que si el pròxim 27-S el Parlament registra una majoria absoluta de partits a favor de la secessió, el Dia D Hora H català tindrà lloc exactament 18 mesos més tard (el primaveral 27 de març del 17), també s'horroritza que un presumpte amic de les llibertats com vostè s'ompli electoralment la boca amb la paraulapresó.Malgrat la meva provecta maduresa conservo una mica de memòria: la meva, la de Pasqual Maragall, la del seu germàErnest i fins i tot la del seu avi poeta quan -¡ja fa més d'un segle!- es cartejava amb el basc Unamuno a la recerca d'una Espanya feliç. I també recordo Obiols, Tura, Nadal, Castells... I Zaragoza(¿On és l'excap de màquines? ¿Encara amagat sota les estovalles de La Camarga?) Llegeixi bé, secretari general, les enquestes: per més que Andalusia s'obstini flamencament a seguir sent felipe-guerrista, vostè i Pedro Sánchez representen i gestionen de manera altiva i oblidadissa la decepció d'un somni.

No estic, avui dia, per la secessió, ja l'hi he dit. I si em pregunta per què, tornaré a citar les paraules del joier Juan Marsé: «No m'agraden els que em conviden a aquest viatge». Però a mi em disgusten encara més els que impedeixen a les persones ser el que volen ser en nom de mutables lleis humanes.

Vostè ha tingut la sort, i no sap quant ho celebro, de viure una època que li ha permès gaudir plenament de la seva homosexualitat sense cap constitució, llei ni presó que l'hi hagi impedit. Fa quatre dies alguns encara amenaçaven els de la seva condició amb les flames eternes, però, gràcies al sentit comú de la gent comuna i malgrat els intolerants, anem millorant lleugerament. Deia Bertold Brecht:«Perdoneu-nos, homes del futur, per no haver sabut anar més lluny». Vinga, Iceta, tregui's de la boca segons quines paraulotes i arregli demà mateix en grans titulars que si algú va a la presó per les seves idees, vostè, com a socialista, li portarà un entrepà amb una llima dins perquè serri els barrots, com en els tebeos. I potser així recuperarà alguns dels molts, massa, vots perduts.