Mas suma, Mas resta

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Artur Mas és reconegut pels sobiranistes com un líder capaç i fiable. Però si Mas transmet seguretat a l'independentisme, també arrossega un doble llast. Per una banda, la corrupció al voltant de CDC i molt probablement a l'interior. Per l'altra, els seus inicis com a president, quan es presentava en públic com a campió de les retallades i s'abstenia de mostrar sensibilitat social.

En el segon aspecte, s'ha corregit, i de valent, fins al punt de presentar-se en una candidatura encapçalada per Romeva. Però la gent té memòria. Per això l'han convertit en un ninot de pim-pam-pum. Contra Mas es viu millor que amb programes i propostes creïbles i viables. El ninot mig lapidat no es correspon amb l'Artur Mas d'avui, però l'esquelet que l'aguanta és made in Mas, el Masd'abans. Aquest és un llast, i resta, i la dreta l'utilitza, i l'esquerra encara més.

Resta més encara el llast de la corrupció. Potser es quedarà en indicis i sospites. Però el cas Palau segur que no és cap invent. Tampoc la confessió de Pujol i les causes judicials contra els seus fills. Que l'ombra de la corrupció es troba magnificada per les males arts del govern central, la fiscalia, tan obedient, i el corifeu de tota la dreta i part de l'esquerra, no anul·la la convicció, compartida també pels seus votants, que hi ha verí d'aquest a CDC. En conseqüència, no hi haurà altra manera de desprendre's del verí que matant la cuca. El llast serà llast fins que no s'abaixi la persiana del partit dePujol i s'obri un altra factoria política, amb grau zero de connivència amb els corruptes, i on, posats a fer, el pes dels socialdemòcrates sigui determinant, sense menystenir els liberals clàssics, als antípodes dels neoliberals. La proposta de continuïtat de Junts pel Sí va per aquí, i hauria de desembocar en una mena de federació de partits i entitats que inclogui ERC.

Malgrat el doble llast, el lideratge d'Artur Mas és un factor clau, tant de l'arquitectura com de la previsible victòria de Junts pel Sí. No del fet en sí que Junqueras s'avingués finalment a associar-se amb CDC, que es deu a la victòria d'Ada Colau i als molt mals resultats d'ERC a Barcelona. En fi, que Mas suma més del que resta, però és evident que també resta. Si JPS arriba a treure els mateixos vots que la suma de CiU i ERC, haurà superat les previsions més optimistes. Una bona part de l'increment de la CUP, que es preveu espectacular, no fuig de JPS sinó de Mas. Però si no fos per Mas, CDC estaria en situació agònica. Si no fos per Mas, el procés hauria emprès camins maldestres. Si no fos pels plantejaments de Mas, les possibilitats de victòria en escons de l'independentisme el 27-S, serien molt minses. En vots (a candidatures, és a dir els vàlids menys els en blanc), nul·les.