-No en tinc... Ni tampoc puc oferir-te el genèric –em va dir l’empleada-
Altres vegades, quan no tenien un determinat medicament em deien que el tindrien el dia següent. Aquesta vegada ni això.
-Potser és perquè no portava la recepta –vaig pensar-
No obstant, tampoc crec que hi hagués massa problema, ja que el que sol fer la farmàcia en aquests casos és posar-te un segell a la capça i et reintegra el que has pagat de més quan els hi portes la recepta i, si no els hi portes, pitjor per a tu perquè has pagat l’import total.
Al cap d’uns dies vaig acudir al facultatiu a ensenyar-li les característiques de l’autovacuna que em recepta per al refredat i, de passada, per a que em fes receptes de tot el pinso que em prenc normalment, entre elles, la de l’antihistamínic. Li vaig explicar el que m’havia passat feia uns dies a la farmàcia i em va dir:
-Els que passa és que com que les farmàcies no cobren de la Generalitat, no poden pagar proveïdors i aquests prefereixen vendre a l’estranger. Això pot crear un greu problema d’abastament a les farmàcies d’aquí.
De fet no era el primer cop que em passava un cas semblant. Degut a la meva malaltia vaig tenir que fer un tractament al llarg de 10 mesos. Aquest tractament me’l podien fer amb dues substàncies diferents: bacil de Koch i mitomicina. Me’l van fer amb mitomicina, ja que segons la clínica els cultius dels ceps de bacil de Koch no va acabar d’arrelar i això va produir dèficit a nivell mundial. Evidentment m’ho vaig creure. En principi no tenia motius per a no fer-ho.
Fins que un dia vaig parlar amb un metge que conec i em va dir que segurament no era ben bé així.
-Potser sí que n’hi ha menys que d’altres vegades, però el poc que hi ha se’n va tot cap a d’altres països que el paguen millor i per això el mercat nacional queda desabastit.
El que us he explicat podria qualificar-se com a danys col·laterals produïts per la crisi econòmica d’aquests darrers anys. Potser no se’n parla tant, però és una situació real i que, directa o indirectament ens afecta o ens pot afectar en un futur no massa llunyà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada