dimecres, 9 de març del 2016

DE SOPRESA EN SORPRESA I EMBOLICA QUÈ FA FORT

De Joan J. Guillén a Catalunyaplural.cat. 
Després de la frustrada investidura de Pedro Sánchez, tot indica que les negociacions amb la resta dels partits polítics serà molt diferent de com va ser abans de la investidura. El pacte entre el PSOE i C’s condicionarà (i de quina manera!) les negociacions futures amb qualsevol de les formacions que van obtenir representació parlamentària.
De moment el pacte sembla que obliga (sinó de dret si al menys de fet) que el PSOE i C’s vagin de la ma, la qual cosa afegeix més dificultat encara per a arribar una entesa amb Podemos, imprescindible per a investir a Pedro Sánchez.
Ahir també va transcendir que C’s estira els socialistes per a negociar amb el PP, la qual cosa aniria en contra de les afirmacions que van fer després de les eleccions del 20-D de que en cap cas investirien a Rajoy ni a ningú del PP, al menys que les negociacions vagin en sentit contrari, es a dir, que el propòsit sigui arrancar el compromís dels populars de facilitar un govern de les dues formacions que han pactat fins ara. No obstant, el PSOE ha matisat que amb el PP, el pacte que pugui assolir, no anirà més enllà d’un acord per a reformar la Constitució.
Amb aquest panorama, em sembla que el tema va per a llarg (o per a curd, segons com es miri) De moment el Rei ja ha anunciat que no proposarà cap altre candidat mentre no n’hi hagi un que reuneixi el suport suficient per a ser investit.
Segurament tot el sidral que s’ha muntat d’ençà de les eleccions, és normal, el que passa és que aquí no estem acostumats a viure una situació així. Fins ara, el partit que havia guanyat les eleccions (ja fos per majoria absoluta o no), com havia aconseguir una victòria incontestable, ningú posava en dubte que el seu líder havia de ser el president del govern. En canvi ara, la figura de Rajoy està qüestionada per quasi tots, fins i tot per molts del seu propi partit (encara que en públic no ho manifestaran)
Sembla ser sé li ha demanat a Rajoy que faci un pas al costat (o enrere), tal com va passar a Catalunya amb Mas. Però primer s’haurà de convèncer a Rajoy que és el millor que pot passar en aquests moments per a evitar una repetició d’eleccions. De totes maneres, no veig gens clar que el PP, tot i amb la renuncia de Rajoy, accepti donar suport (encara que sigui abstenint-se) al candidat d’una altra formació, es digui Pedro Sánchez o la persona que també el pugui substituir en un futur potser no tant llunyà. Hi ha qui parla de Susana Díaz.
Qui comencen a estar cansat són els ciutadans que encara que canviï la lletra, la música s’està tornant repetitiva i cansina. Un gran percentatge de votants, amb tota seguretat prefereixen un avançament electoral. Tal vegada per a canviar d’opció i castigar al partit que creguin que està posant més traves per a impossibilitar la formació d’un govern i treure’n de tot plegat un benefici partidista.
Un d’aquests sóc jo mateix. El passat desembre vaig votar una determinada opció per a castigar a aquells que com a treballador públic em van retallar i em van congelar el sou durant diversos anys, coincidint amb els anys en que un dels meus fills estava estudiant a Barcelona. Econòmicament van ser anys molt difícils. Ja sé que igual com em va passar a mi ha passat amb moltes més famílies i que, fins i tot, s’ho han passat pitjor que la nostra, però haurien pogut corregir-ho el passat 20-D i la pregunta és: Ja van votar en conseqüència?
Fa dies que dic (i sembla que no sóc l’únic ja que l’exfiscal Jiménez Villarejo va abandonar la formació lila perquè no va facilitar la investidura de Sánchez) que ara mateix, el prioritari és que no governi el PP. Després ja es pactaran altres aspectes que, sense cap mena de dubte, també són importants. Penseu que, per exemple, no aprovar uns pressupostos generals pot se causa de la caiguda del govern.
Hi ha una dita castellana que diu qué no se conquistó Zamora en una hora... Però si que es pot arribar en pocs minuts a un acord de mínims que permeti sortir de l’actual situació. De no trobar la solució adient, les conseqüències poden arribar a ser desastroses.
Anar a eleccions per a tenir un govern del PP? I per què no?