LUIS MAURI
En l'apel·lació tribal del nosaltres-ells dels nacionalismes, la raó es queda pel camí, els ulls encegats pel fum dels cors inflamats
Els nacionalismes desprenen un fum dens que, com en la composició de Jerome Kern, rei de Broadway en els anys 30 i 40, cega els teus ulls. Els teus, els meus i els d’aquell, els de Pedro, María, els de Juan i José, que cantava el gegant uruguaià Daniel Viglietti.
Els nacionalismes apel·len a l’emoció, a aquell sentiment ancestral basat en el binomi excloent nosaltres-ells. En aquesta apel·lació tribal, la raó es queda pel camí, els ulls encegats pel fum dels cors inflamats. Aquest fenomen el coneixen bé els apòstols de les pàtries i patriotismes. El fum distreu amb gran efectivitat les masses de tot allò que no és d’interès per a la causa de la Fe Única i Verdadera o bé discuteix o revela les autèntiques raons dels
Amb els ulls encegats pel fum, no veiem o no posem l’atenció que mereixen molts assumptes peremptoris. Els escàndols de corrupció, saqueig i rapinya que cobreixen fins al coll les dretes catalana i espanyola queden velats rere el flamejar de les banderes.
La bandera com a cortina
En l'apel·lació tribal del nosaltres-ells dels nacionalismes, la raó es queda pel camí, els ulls encegats pel fum dels cors inflamats
Els nacionalismes apel·len a l’emoció, a aquell sentiment ancestral basat en el binomi excloent nosaltres-ells. En aquesta apel·lació tribal, la raó es queda pel camí, els ulls encegats pel fum dels cors inflamats. Aquest fenomen el coneixen bé els apòstols de les pàtries i patriotismes. El fum distreu amb gran efectivitat les masses de tot allò que no és d’interès per a la causa de la Fe Única i Verdadera o bé discuteix o revela les autèntiques raons dels
Amb els ulls encegats pel fum, no veiem o no posem l’atenció que mereixen molts assumptes peremptoris. Els escàndols de corrupció, saqueig i rapinya que cobreixen fins al coll les dretes catalana i espanyola queden velats rere el flamejar de les banderes.
La bandera com a cortina
No hi ha cortina més opaca que una bandera. Rere seu desapareixen o es pretén fer desaparèixer assumptes principals com que l’Estat mai recuperarà 40.000 milions dels més de 50.000 injectats a la banca el 2012, mentre que la guardiola de les pensions tendeix de forma imparable a zero.
O que més de 170.000 persones esperen una intervenció quirúrgica a Catalunya, el 3,4% més que fa un any. ¿Què va ser de l’esbombat pla de xoc amb què el conseller destituït i fugit Antoni Comín volia reduir el 10% les llistes d’espera?
O que Espanya és el segon país de la UE, darrere de Xipre, on més s’ha disparat la desigualtat econòmica des de l’inici de la crisi: els primers executius de les companyies de l’Ibex cobren de mitjana 112 vegades més que els seus empleats.
O que sembla que la crisi ja va passar. No per als assalariats (el 2015, més del 13% dels empleats a Espanya estaven immersos en la pobresa), no diguem ja per als aturats.
Però ens tenen on volen: xiulant la melodia de Kern.
O que més de 170.000 persones esperen una intervenció quirúrgica a Catalunya, el 3,4% més que fa un any. ¿Què va ser de l’esbombat pla de xoc amb què el conseller destituït i fugit Antoni Comín volia reduir el 10% les llistes d’espera?
O que Espanya és el segon país de la UE, darrere de Xipre, on més s’ha disparat la desigualtat econòmica des de l’inici de la crisi: els primers executius de les companyies de l’Ibex cobren de mitjana 112 vegades més que els seus empleats.
O que sembla que la crisi ja va passar. No per als assalariats (el 2015, més del 13% dels empleats a Espanya estaven immersos en la pobresa), no diguem ja per als aturats.
Però ens tenen on volen: xiulant la melodia de Kern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada