LES “ALTRES” ELECCIONS

De tant parlar de les eleccions municipals, principalment centrades en Amposta i la comarca del Montsià, sembla que m’he oblidat de que a bon part de les autonomies de l’Estat també es faran comicis el proper 22.

Una vegada més, PSOE i PP, s’hi juguen molt. Puntualment també d’altres partits, però és evident que els dos grans son els qui més tenen que guanyar o perdre.

Ara per ara tot apunta una àmplia victòria del PP i, con deia l’altre dia un diari, el PSOE només aspira a tenir una “dolça” derrota. Si és que les derrotes poden ser dolces... Però a la fi, les derrotes són derrotes i, sinó, que els hi pregunten als del Madrid.

Aquesta setmana s’han publicat les primeres enquestes. La del CIS, però també d’altres empreses especialitzades. I totes van cap a la mateixa direcció: una derrota sense pal·liatius dels socialistes i una victòria clara del PP a qui no afecta cap de les trames de corrupció en que s’han vist implicats un bon grapat dels seus càrrecs.

I és que a la dreta, a les passades eleccions autonòmiques de Catalunya ja tinguérem la prova amb CiU, no els hi afecta gens ni mica les corrupcions polítiques. Tot al contrari que a l’esquerra que pagaran per una crisi que, a sobre, ha creat la dreta (o és que el capital no és de dretes?)

Cal recordar que en aquestes eleccions no hi participen les comunitats històriques (Catalunya, País Basc, Galícia i Andalusia)

Segons les enquestes esmentades, als feus tradicionalment de la dreta més dreta (o sigui el PP), hi tornaran a guanyar amb un ampli avantatge: València, Madrid, Castella-Lleó, Múrcia, la Rioja... En canvi, a les comunitats on l’esquerra ha governat tradicionalment ( Extremadura i Castella-la Manxa), sé les veuran magres per a retenir el govern. Tot apunta que a Extremadura perdran la majoria absoluta però que poden governar amb suport d’EUA (si no és que passa com a Madrid fa uns anys...) I a Castella-la Manxa, la Maria Dolores de Cospedal, la ma dreta de Rajoy, podria ser-ne la nova presidenta.

Com he dit abans, a Múrcia, Rodríguez Valcarcel també guanyaria amb un avantatge considerable.

Si a tot això li sumem que a la propera primavera els populars poden tornar a governar Espanya, “l’aigua per a tots”, millor dit “el agua para todos”, torna a estar servida.

Avui em deia el meu pare que a principis d’aquest segle (bé diguem-li dècada si voleu) quan els moviment antitransvasament va organitzar manifestacions per diverses ciutats i pobles, ell va anar a la majoria (fins i tot a Barcelona i Madrid), avui, davant el panorama que està veient, on la gent que diuen ser d’esquerres no reaccionen i planten cara a la dreta, des de casa seva (no està per a molt més), aplaudirà quan es torni a plantejar de forma oberta el transvasament de l’Ebre.

Potser no n’hi ha per menys...  

Visiteu aquesta pàgina de l'humorista Leo Bassi.