El passat dissabte, el Consell de Ministres va
aprovar un projecte per a la reforma de les administracions, la qual cosa, a la
pràctica, significa aprimar-les de contingut, es a dir, els hi tocarà fer
règim...
Sóc dels qui penso que per a portar a terme
mesures de tal magnitud, fa falta un ampli consens entre el govern de l’Estat i
la resta de comunitats autònomes, i més encara, si com s’ha filtrat, acaba per
afectar a aquestes darreres més que a la pròpia administració de l’Estat.
Fa anys que s’apuntaven les següents mesures:
-Supressió del Senat.
El Senat, tal i com està concebut ara, a la
pràctica no serveix per a res, ja que si aprova modificar el text d’alguna
llei, posteriorment haurà de passar pel Congrés dels Diputats per a
ratificar-lo o rebutjar-lo, segons sigui la configuració de les majories.
-Supressió del Ministeri de Cultura.
Segons sembla, el Ministeri de Cultura no té
cap competència (zero) Per tant, no és gens lògic que sé segueixi
mantenint tota la infraestructura. Com a molt sabem de la seva existència
perquè ha recuperat una obra d’art d’algun artista espanyol que s’ha
subhastat en alguna galeria especialitzada.
-Supressió de les Diputacions
Provincials.
Tradicionalment, les Diputacions provincials
han estat el gran suport dels ajuntaments i, al mateix temps, han canalitzat
bona part de les ajudes que venen de l’Estat. Però realment fan falta? No
podria fer-se igualment des de la Generalitat?
-Supressió dels Consells Comarcals.
La creació dels Consells Comarcals va
significar la gran menjadora de CiU. Allí es van col·locar familiars i
amics amb l’única condició d’estar afiliats al partit en qüestió.
Però sembla ser que els trets no van
per aquí. Les prioritats del govern de Rajoy són unes altres ben diferents i
quasi totes encaminades a suprimir departaments i oficines de competència
exclusiva de les diferents comunitats autònomes.
De confirmar-se, aquesta mesura xocaria
frontalment amb les aspiracions de la Generalitat. Fa temps que des de els
sector més independentistes es demana tenir estructures d’estat (encara que per
a mi aquestes estructures ja existeixen i el que potser caldria fer és
dotar-les de més competències) Estic parlant de les oficines de representació
que té la Generalitat per diverses capitals del món (conegudes com les
ambaixades catalanes), el Síndic de Greuges (l’equivalent al Defensor del
Poble) o la Sindicatura de Comptes (que supervisa els comptes públics
dels diferents organismes), el Servei Meteorològic de Catalunya (gràcies a les
seves previsions s’elaboren els plans d’mergència) o el Centre d’Estudis
d’Opinió (equival al CIS)
És lògic que des de les autonomies tot això és
vegi com una intromissió en l’autogovern. Fa dècades, l’arribada al poder des
diferents governs de l’Estat solia significar una negociació sobre els
traspassos de competències sovint bloquejades i cada cop, des de els
autonomies, s’assolien quotes més altes d’autogovern.
És lícit i lògic que una autonomia que tingui
una vocació clara de convertir-se en nacionalitat i fins i tot nació, vulgui
disposar de tots aquells mecanismes que li permetin al màxim deixar de dependre
de Madrid.
Si el govern del PP assumís aquest rol i
fos una mica més obert en qüestions autonòmiques, començarien a actuar per tots
aquells departaments ministerials amb nul·les o escasses competències. Una bona
mesura seria reunificar ministeris similars.
Penso que hi ha molta feina a fer i només
espero que s’acabi fent bé, però dubto que el resultat final pugui ser del grat
de tothom.
El titular del Periódico de dissabte, amb una
paraula ho defineix a la perfecció: Recentralització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada