L’AMPOSTA DE WERT

Sembla ser que la espanyolització que el Ministre d’Educació i Ciència José Ignacio Wert vol portar a terme a comunitats autònomes com Catalunya i el País Basc estarà encaminada a que els xiquets en edat escolar puguin aprendre la veritable història i literatura d’Espanya. Així, herois i les heroïnes com D. Pelai, Hernán Cortés, Isabel la Catòlica, Agustina d’Aragó o literats com Becquer, Quevedo, Calderón de la Barca, etc., tornaran a ser els protagonistes principals dels llibres de text escolar. S’explicarà que en temps de Felipe II a Espanya no es ponia mai el sol i que la batalla de Trafalgar va salvar Occident de ser conquerit per les hostes otomanes, la qual cosa va permetre conservar la religió Cristiana.

Encara que sembli impossible, molts d’aquests noms que Wert vol que es tornin a estudiar s’han mantingut inalterables en alguns carrers d’Amposta.

Aviat farà 33 anys de la instauració de la Generalitat de Catalunya que va comportar recuperar d’un cert grau d’autonomia, sobre tot en camps com la cultura i l’ensenyament. Els diferents governs d’Amposta han tingut temps suficient per a poder canviar la nomenclatura d’un bon nombre de carrers de la nostra ciutat i adaptar-los als temps actuals; però no ha estat així i, encara avui, hi ha carrers que conserven unes clares connotacions espanyoles i, fins i tot feixistes.

No els citaré tots, però carrers com Isabel la Catòlica, Carles I, Felipe II (tots ells monarques castellans), Agustina d’Aragó, Juan de Austria, Pelayo, Gran Capità -*- (herois espanyols), Pizarro (conqueridor), Calderón de la Barca, Campoamor, Góngora, Cervantes (escriptors), Murillo, Velázquez (pintors), Dos de Maig, Bailén, las Navas (de Tolosa), Trafalgar (accions bèl·liques), han tingut l’honor de conservar les plaques durant tots aquests anys.

Però encara n’hi ha que, malgrat la democratització de l’estat i l’elaboració de lleis com la de la Memòria Històrica han conservat el topònim feixista. Estic parlant dels carrers Ruiz de Alda (fundador de la Falange) i Garcia Morato (aviador del bàndol nacional) i fins no fa tants d’anys García Valiño (l’actual Innocenci Soriano Montagut)  

Però si donem un sentit ampli a alguns dels noms dels carrers, ens en adonarem que n’hi ha que recorden llocs i fets de la famosa contienda, encara que puguin tenir una segona interpretació. Seria el cas dels carrers Àfrica, Melilla, Larache (llocs relacionat amb Franco i la Legió)), Victòria (en commemoració de la victòria franquista), Burgos (durant molt de temps capital de la zona nacional), Guadalajara (batalla), Navarra (divisió nacional comandada pel general García Valiño), Orient (nom de la plaça on Franco acostumava a fer discursos), Vázquez de Mella (polític tradicionalista)

Igual el Ministre Wert no sabria situar Amposta al mapa, però de ben segur que s’emocionaria si s’assabentés que hem sabut conservar els noms d’una sèrie de carrers tan estretament lligats a la història d’Espanya i a l’antic règim. Fins i tot, no descartaria que ens fes una visita oficial com agraïment d’aquest fet singular. I segur que l’alcalde i els seu equip de govern els rebrien de bon grat. Ser independentistes no treu que puguin ser cortesos.  

Vull acabar amb una reflexió: A la vida hi ha que ser coherent; la manca de coherència resta credibilitat. No pots dir que ets catalanista si has mantingut durant anys carrers amb noms d’enemics de la nostra nació.

-*- El Gran Capità va ser Gonzalo Fernández de Córdoba.