DEPENDENTS DE LES SUBVENCIONS

A la contraportada del darrer número del setmanari l’Ebre hi ha una entrevista a Josep Bayerri, periodista, professor, sindicalista, polític i amic, arran de l’atorgament del premi d’honor de la Comunicació Local.

Josep Bayerri, que va ser el primer president del col·legi de periodistes de Tortosa, s’ha fet mereixedor d’aquest premi i d’altres que potser mai li donaran.

Bayerri va fundar a Tortosa el setmanari Ebre Informes que va comptar amb un grup de bons professionals que es contraposava a la Voz del Bajo Ebro que s’havia creat durant la dictadura i que tenia un caire molt més conservador. Quasi que paral·lelament a Amposta Joan Lluís Ripollés creava el Migjorn, també d’idees progressistes. Al cap d’uns anys aquests diaris es van fusionar i durant un temps van compartir capçalera fins que es va decidir canviar-la per l’Ebre. Amb la fusió amb la Veu del Baix Ebre (finalment s’havia decidit que sortís en català) es va convertir amb la Veu de l’Ebre i fa poc es va tornar a renomenar com l’Ebre.

Quan es pregunta a Bayerri per la pluralitat dels mitjans informatius, afirma de forma categòrica que no hi ha pluralitat ja que són massa dependents de les subvencions públiques o anuncis oficials. Certament penso igual. El fet d’obtenir una subvenció, ja sigui de l’estat, de la comunitat autònoma, de la Diputació o de l’ajuntament del municipi al que es pertany, te condiciona a l’hora relacionar-te amb dits organismes.

I això ho sap bé Bayerri que a part de ser periodista ha estat polític i, a sobre, és gat vell. Diu el periodista a l’entrevista de l’Ebre que la Generalitat de Pujol els hi va retirar les subvencions. I no m’estranya. El setmanari el Triangle també va denunciar que la Generalitat i d’altres administracions convergents, també els hi havia retirat les subvencions per ser crítics a la seva gestió. Per tant, amb les subvencions es callen moltes boques.

La publicitat institucional fa les mateixes funcions que les subvencions i, fins i tot, algunes, majoritàriament els ajuntaments, contracten un espai a la revista on fan propaganda d’aquelles notícies positives que tenen lloc al poble en qüestió.  Recordeu que fa uns mesos Amposta no tenia cap espai diferenciat al setmanari l’Ebre i, en canvi, la Ràpita sí. Des de fa unes setmanes Amposta ha tornat a parèixer al setmanari. Endevineu el motiu?

Segurament, els meus lectors més incondicionals se’n han adonat que, tot i la meva creativitat literària, fa molts d’anys que no publico res al setmanari de referència del nostre territori, es a dir, l’Ebre o la Veu de l’Ebre com es deia fins fa poc. A què es degut? A les males relacions que he tingut històricament amb els caps visibles d’aquesta publicació. Ja fa més d’una dècada, tot i la meva insistència, es van negar a publicar-me una rèplica al llavors alcalde d’Amposta. Més recentment, tampoc em publicaven les cartes al·legant que quan feia un escrit l’enviava a la majoria de diaris i ells em demanaven exclusivitat (?!) Però mai em van oferir una columna on poder expressar-me lliurement.  

En canvi, Emili Fonollosa, el director de la revista digital Vinaròs News (que a diferència de l’Ebre) no té subvencions, em va oferir una columna quinzenal (periodicitat de la revista) només en llegir alguns dels meus escrits. En quasi 6 anys he enviat més de 140 articles. Mai he tingut cap tipus de censura ni advertiment per part del director relacionat amb el contingut dels mateixos.  

I des de fa un any i mig aproximadament també col·labora amb Pulso Digital. Jesús Garcia, un basc casat a Ulldecona i resident a Madrid m’ho va oferir i després de tenir dos períodes on va estar a punt de desaparèixer, darrerament ha augmentat en nombre de col·laboradors i temes. És una revista feta totalment per aficionats i que tampoc rep cap tipus de subvenció, per això tots podem exposar les nostres idees amb les úniques limitacions que t’imposa l’ètica i l’educació.  

 

Per cert, MOLTES FELICITATS a Josep Bayerri pel premi que li han atorgat.