QÜESTIÓ D’OUS

Segurament ho havia escoltat alguna vegada, però no ho recordo amb exactitud. Resulta ser que un dels lleons que hi ha a la porta principal del Congrés dels Diputats, la que només sobre per a les grans ocasions, no te ous. O sigui testicles, collons... M’enteneu?

Explica la història que aquests lleons es van esculpir a partit d’uns canons que va prendre l’exèrcit espanyol al marroquí. El que no sé, és si els hi va faltar un porcí de metall per a completar la seva masculinitat o, simplement, va ser un oblit de l’artista.  

Ara resulta que, per iniciativa del Canal Història, el Festival Iberoamericà de la Comunicació Publicitària, ha donat un premi per a col·locar-los-hi. I es clar, això a mi em genera una sèrie de dubtes. Per a què necessita el lleó els collons si el que té al seu costat també és mascle? O és que ara els hi portaran una lleona per a fecundar? Es pot arribar a fecundar una lleona de metall? O és que té complex d’inferioritat en veure que l’altre té i ensenya els seus atributs a tots els vianants que s’apropen a veure’ls? (em refereixo als lleons, però potser a partir d’ara els ous seran el gran atractiu)

És inert a la condició animal, que els mascles dominants competeixin entre si per una femella o un territori. Sovint, a aquesta lluita de vegades un tant desigual, sé sol resumir de la següent manera: a veure qui la té més grossa o més llarga o qui té més collons... En canvi, la bellesa o lletgesa dels atributs masculins no sol ser important quasi que mai o potser és perquè és molt difícil d'establir quin són bonics i quins lletjos. No? 

Els polítics locals, seguint les tradicions ancestrals, solen rivalitzar entre ells a l’hora d’aconseguir coses que milloren els aspectes de la seva ciutat o poble. Aquestes lluites, de vegades sense gaire sentit, solen causar més mal que bé, però tot sigui per demostrar-li a l’altre que és més home que ell.

Quan veig coses així sento pena per la condició humana i em pregunto el motiu pel qual no hi fiquin més ous a l’hora, per exemple, de treure’ns de la crisi evitant així el patiment de moltes famílies.