Independència? Federalisme? República? Monarquia?
Si féssim un enquesta entre la ciutadania molts es decantarien per alguna de los opcions enumerades al començament i, tal vegada fins i tot dos, ja que hi ha conceptes que no són, ni molt menys incompatibles. Una república independent és possible i fins i tot viable. Una monarquia federal també és possible, però poc provable.  
Només un referèndum ens trauria de dubtes. Però com hauria de ser aquest referèndum? Legal, es a dir d’acord amb les normes de l’estat espanyol? O il·legal? En aquest cas, com es diu vulgarment, ens hauríem de lligar la manta al cap i tirar pel camí del mig, sense escoltar a aquells que ens puguin dir que estem equivocats.
Per a començar, crec que és imprescindible que es faci un referèndum sobre el dret a decidir dels catalans. A Madrid, el PP i el PSOE estan d’acord en que no s’ha de fer. Fins i tot Alfonso Guerra diu que no coneix cap poble que tingui el dret a decidir. El cert és que trobo a faltar acords entre els dos partits majoritaris més enllà de la defensa aferrissada de l’estat centralista, on qualsevol tema que pugui afectar a les autonomies passi, inexorablement, pels centres de decisió de la capital. Per tant, aquí ja tenim el primer entrebanc. Des de Madrid ens posaran tots els pals a les rodes que pugin i més per a que la consulta no es faci.
D’altres partits, segurament més realistes i pragmàtics, com ara el PSC i UDC (l’etern soci de govern de CDC), estan per la fia federal, que seria com un estat de les autonomies revisat i millorat ostensiblement, però que, a la pràctica seguiria depenen de Madrid i del Tribunal Constitucional, àrbitre de tots aquells temes que poden resultar poc convenients (diguem-ho així)
Penso que el tema federal no estaria malament com a mal menor.  Es a dir, com realment penso que la independència no ens la donaran, la via federal seria una bona sortida de moment.  Però molt em temo que ni així. De moment, i com tantes i tantes vegades he dit i s’ha parlat, el PSOE discrepa del PSC també en aquest sentit. Per tant, ni en un hipotètic retorn del PSOE al govern d’Espanya, es donaria un marc ideal per a poder canviar la Constitució i passar de l’estat de les autonomies a una Espanya federal on les diferents nacionalitats que integren l’estat gaudirien d’autogovern. I, en tot cas, cauríem sempre amb el mateix vici: el cafè per a tots. Arribat aquest moment s’hauria de canviar la mentalitat i que només es convertissin en estats federals aquelles nacionalitats (o nacions si voleu) que realment tinguessin vocació de ser-ho. 
La Puta i la Ramoneta nou joc de cartes d'estratègia. 
 
En el cas d’haver de triar entre república i monarquia, ja no tinc tants dubtes. Un estat independent no crec que mai esdevingués monàrquic, per tant, el sistema de govern més lògic seria la república catalana.Compartir monarquia amb Espanya seria una possibilitat, igual com passa amb Canadà i Austràlia que tenen per reina a la d'Anglaterra. Però de bo voldríem un descendent de Felip V al tro de Catalunya? No vull ni pensar-ho! 
Ara bé, en un escenari federal, tot indica que ens hauríem de tragar els Borbons, al menys de moment. Encara que la monarquia pugui estar en les hores més baixes des de la seva instauració l’any 1975, encara són majoria els polítics que la defensen i que veuen en ella el garant de la democràcia com si continuéssim al 1981 amb el cop d’estat de Tejero i Milans del Bosch.
Potser abans que res seria necessari canviar a la majoria de la nostra classe política, com per exemple Alfonso Guerra que porta de diputat des de 1977. I posar un ciri a Santa Rita, patrona dels impossibles...