dilluns, 3 de juny del 2013

LLIGA PASSADA NO MOU RESULTATS

La Lliga 2012-2013, ja és història. El Barça ha estat campió amb 100 punts, igualant el rècord del millor Madrid de Mourinho, els blancs a 15 punts, l’Atlètic de Madrid tercer (quan va anar segon bona part del campionat) i, finalment la Reial Societat ha estat quarta desbancant el València que va perdre al camp del Sevilla i així s’ha guanyat la plaça per a jugar la Champions League.
Un com més aquesta ha estat la lliga de Messi. Si no s’hagués lesionat, quasi segur que hauria superat o al menys igualat el rècord de gols de l’any passat: 50. Aquest any només n’ha fet 46, una veritable animalada...
Dissabte el Barça va acomiadar-se de la lliga amb una victòria sobre el Màlaga per 4 a 1. Van marcar els que quasi mai ho fan: Villa, Cesc, Alexis i Montoya. Valdés no va jugar (i ningú sap perquè no ho va fer) i Pinto va culminar un altre gran partit fent extraordinàries aturades.
I al final del partit, festa agredolça: el comiat d’Abidal (l’Abi com se’l recordarà) Companys, socis i aficionats en general li van brindar un calorós i merescut homenatge amb la presència de la seva dona i les tres filles.
Mentre al Camp Nou tot era festa, al Santiago Bernabeu els aficionats estaven dividits. Mentre uns ploraven la marxa de Mourinho, els altres l’acomiadaven de males formes. I és que l’entrenador portuguès tenia dos encàrrecs que complir: guanyar la décima i acabar amb l’hegemonia del Barça. Però el bagatge dels 3 anys que ha estat al Madrid com a màxim responsable esportiu, el bagatge assolit ha estat molt discret: 1 copa del Rei, una lliga i una supercopa d’Espanya. Si bé és cert que l’anterior temporada va guanyar la lliga acabant així amb un cicle victoriós del Barça, aquest any els blaugranes han tornar ha recuperar el màxim torneig estatal. El preu que ha hagut de pagar l’entitat blanca per aquests tres títols ha estat altíssim: un vestidor dividit i difícil de recuperar.
Però el gran fracàs ha estat, sense dubte, no haver pogut aconseguir la décima. Aquest fracàs ha estat compartit entre Florentino i Mourinho. El primer perquè cada any comença un nou projecte amb el fixatge de grans noms del món del futbol (ho dic així perquè no tots han donat el resultat esperat) i l’altre, perquè pel seu ego, hauria volgut guanyar la seva tercera.
Mourinho va acabar la seva etapa al Madrid de la pitjor manera possible. Mentre una part de l’estadi l’esbroncava, ell només es va acomiadar dels ultrasur (diu mont poc d’ell!) Finalment no hi va haver roda de premsa. Ni el portuguès ni la seva titella Karanka van sortir a valorar el partit i la lliga en general.
El Mallorca, el Saragossa i el Depor van ser finalment els equips que van baixar a segona. Ho sento pel Mallorca sobre tot. La Romareda va ser un clam en contra del seu president a qui li exigien la dimissió. I el Depor (que era l’únic que depenia de si mateix per a salvar-se), va perdre a casa contra la Real Societat. Me’n alegro pels donostiarres. Segur que l’Ernes Lluc estaria molt content d’aquest tempordad amb el Barça campió i la Reial Societat classificada per a la Champions.
Segur que la propera temporada serà molt diferent. Una cosa no canviarà: Florentino tirarà de cartera per als seu enèsim projecte amb entrenador nou i diversos noms dels que sonen com a grans futbolistes. El preu tornarà a ser altíssim.  
I el Barça amb el fitxatge de Neymar i el que diu la dita: abans d’entrar deixin sortir. Abidal ha estat el primer, però segur que no serà l’únic, encara que hagin de sortir a preu de saldo. 
I una darrera pregunta: la temporada 2013-2014 serà la de Messi y Neymar? Tan de bo.  
 
Per cert, el Mou del títol, cadascú que ho interpreti con vulgui...