La Lliga 2012-2013, ja és història. El
Barça ha estat campió amb 100 punts, igualant el rècord del millor Madrid
de Mourinho, els blancs a 15 punts, l’Atlètic de Madrid tercer (quan va
anar segon bona part del campionat) i, finalment la Reial Societat ha estat
quarta desbancant el València que va perdre al camp del Sevilla i així
s’ha guanyat la plaça per a jugar la Champions League.
Un com més aquesta ha estat la lliga
de Messi. Si no s’hagués lesionat, quasi segur que hauria superat o al
menys igualat el rècord de gols de l’any passat: 50. Aquest any només
n’ha fet 46, una veritable animalada...
Dissabte el Barça va acomiadar-se de
la lliga amb una victòria sobre el Màlaga per 4 a 1. Van marcar els que
quasi mai ho fan: Villa, Cesc, Alexis i Montoya. Valdés no va jugar (i
ningú sap perquè no ho va fer) i Pinto va culminar un altre gran partit
fent extraordinàries aturades.
I al final del partit, festa agredolça:
el comiat d’Abidal (l’Abi com se’l recordarà) Companys, socis i aficionats
en general li van brindar un calorós i merescut homenatge amb la presència
de la seva dona i les tres filles.
Mentre al Camp Nou tot era festa, al
Santiago Bernabeu els aficionats estaven dividits. Mentre uns ploraven
la marxa de Mourinho, els altres l’acomiadaven de males formes. I és que
l’entrenador portuguès tenia dos encàrrecs que complir: guanyar la
décima i acabar amb l’hegemonia del Barça. Però el bagatge dels 3
anys que ha estat al Madrid com a màxim responsable esportiu, el bagatge
assolit ha estat molt discret: 1 copa del Rei, una lliga i una supercopa
d’Espanya. Si bé és cert que l’anterior temporada va guanyar la lliga
acabant així amb un cicle victoriós del Barça, aquest any els blaugranes
han tornar ha recuperar el màxim torneig estatal. El preu que ha
hagut de pagar l’entitat blanca per aquests tres títols ha estat altíssim:
un vestidor dividit i difícil de recuperar.
Però el gran fracàs ha estat, sense dubte,
no haver pogut aconseguir la décima. Aquest fracàs ha estat compartit
entre Florentino i Mourinho. El primer perquè cada any comença un nou projecte
amb el fixatge de grans noms del món del futbol (ho dic així perquè
no tots han donat el resultat esperat) i l’altre, perquè pel seu ego,
hauria volgut guanyar la seva tercera.
Mourinho va acabar la seva etapa al Madrid
de la pitjor manera possible. Mentre una part de l’estadi l’esbroncava,
ell només es va acomiadar dels ultrasur (diu mont poc d’ell!) Finalment
no hi va haver roda de premsa. Ni el portuguès ni la seva titella Karanka
van sortir a valorar el partit i la lliga en general.
El Mallorca, el Saragossa i el Depor
van ser finalment els equips que van baixar a segona. Ho sento pel Mallorca
sobre tot. La Romareda va ser un clam en contra del seu president a qui
li exigien la dimissió. I el Depor (que era l’únic que depenia de si mateix
per a salvar-se), va perdre a casa contra la Real Societat. Me’n alegro
pels donostiarres. Segur que l’Ernes Lluc estaria molt content d’aquest
tempordad amb el Barça campió i la Reial Societat classificada per a la
Champions.
Segur que la propera temporada serà molt
diferent. Una cosa no canviarà: Florentino tirarà de cartera per als seu
enèsim projecte amb entrenador nou i diversos noms dels que sonen
com a grans futbolistes. El preu tornarà a ser altíssim.
I el Barça amb el fitxatge de Neymar
i el que diu la dita: abans d’entrar deixin sortir. Abidal ha estat el
primer, però segur que no serà l’únic, encara que hagin de sortir a preu
de saldo.
I una darrera pregunta: la temporada 2013-2014 serà la de Messi y Neymar? Tan de bo.
Per cert, el Mou del títol, cadascú
que ho interpreti con vulgui...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada