La injustícia no és «excel·lència»

Ignacio Escolar

¿Recorden quan Soraya Sáenz de Santamaría ens va explicar que el 2013 augmentava la partida per a beques als Pressupostos de l'Estat? Doncs també en això ens van mentir: no només perquè la lletra menuda deia just el contrari que la vicepresidenta, sinó perquè el ministre José Ignacio Wert està aplicant ara una nova tisorada més. El Govern del PP, amb la seva neollengua habitual, disfressa aquesta segona retallada a les beques com un impuls a «la cultura de l'esforç i l'excel·lència». En la pràctica, aquesta «excel·lència» consisteix a fer que més de 50.000 joves deixin la universitat perquè no la poden pagar.
Les beques no són per premiar els bons estudiants: serveixen per garantir el dret a l'educació, que és la base d'aquella igualtat d'oportunitats de la qual parla la Constitució. Quan el ministre eleva fins al 6,5 la nota mínima per mantenir una beca, està trencant aquella igualtat perquè exigeix als estudiants amb menys recursos un esforç extra que no es demana als altres. La trampa és que tots els estudiants de la universitat pública estan, en certa manera, becats: el preu de la matrícula amb prou feines cobreix el 20% del cost de la carrera. No obstant, només als estudiants de famílies humils se'ls demana «cultura de l'esforç», l'extra d'«excel·lència» per poder estudiar.

Al revés que Robin Hood

Les beques de Wert aprofundeixen en un model educatiu tremendament injust. La inversió en universitat pública sol ser de les despeses més regressives de l'Estat del benestar: les possibilitats que té el fill d'una família de classe mitjana-baixa de cursar estudis superiors són moltíssim menors que les d'una persona nascuda en una família de classe alta o mitjana-alta. Com que tots paguem impostos però no totes les famílies poden enviar els seus fills a la universitat, en la pràctica el model acaba sent com Robin Hood però al revés: pren els diners als pobres per donar-los als rics.
Per descomptat que la solució no passa per privatitzar l'educació superior, sinó per augmentar les beques per garantir l'accés a la universitat pública. Amb la crisi, les barreres d'entrada han crescut i la retallada de Wert és una altra llosa més per a milers de famílies que ja estan aixafades per l'atur i l'enfonsament dels salaris. Segons els càlculs dels rectors, el nombre de becats pot caure a la meitat.
Enfront del tòpic, no és cert que sobrin universitaris a Espanya. El problema més greu d'atur juvenil té a veure amb aquest prop de milió de joves espanyols sense formació que van abandonar els estudis durant el miratge de la bombolla immobiliària. Expulsar més joves de la universitat únicament agreuja aquest problema, no el resol. Per molt que es vesteixi d'excel·lència, és una altra injustícia més.