Toxo i Méndez surten de la Moncloa amb
el seu minut de telediari, el màxim a que aspiren.
Qui la va dir? Jesús Rivasés, director
del setmanari Tiempo.
On la vaig llegar? Al Periódico de Catalunya
del 25 de juny.
Trobo lamentable que es pugui pensar
així dels dos màxims dirigents sindicals d’aquest país. I ja no perquè
hi estigui en desacord (penso que la majoria dels ciutadans ho veuen així),
sinó pel menyspreu que significa als sindicats de classe.
La tasca dels sindicats és donar suport
a la classe treballadora. Tota la resta de serveis que presten són sobrevinguts
i destinats a assolir un millor finançament.
Encara que sobre els sindicats hi ha
opinió per a tots els gustos, hi ha qui creu que formen part del sistema.
Les milionàries subvencions que reben de l’estat comporten que, de vegades,
siguin massa condescendents en lloc d’actuar amb més contundència contra
la classe dominant en uns temps on el denominador comú és la pèrdua progressiva
de drets i llibertats.
Però la culpa no és tota dels sindicats.
El ciutadà d’aquest país és de parlar molt i actuar poc. Sinó se senten
representats pels sindicats majoritaris, hi ha d’altres alternatives,
tan a l’esquerra com a la dreta, per tant, no hi hauria d’haver cap excusa
per a que tots els treballadors estiguessin afiliats a un sindicat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada