Jan Laporta va parlar... Segons
ell va esperar que s’acabés la lliga per a poder donar una roda de premsa
que, segurament, no va deixar indiferent ningú.
Es podria definir a Laporta com tot
un personatge, però jo aniré molt més lluny: es com un Mourinho
en versió blaugrana. L’aspiració d’aquests dos personatges és un
dia poder substituir a Déu. Per tant en algun moment de l’eternitat s’hauran
d’enfrontar per a decidir qui dels dos acabarà per ocupar el seu lloc.
Per a mi Laporta és patètic. No m’agraden
aquests personatges amb un ego per els núvols: megalòmans fins a quotes
infinites. Volen ser protagonistes i si no juguen, prefereixen trencar
la baralla, tal i com va fer Laporta dimarts passat. Com deia la malaguanyada
cantant Cecilia:
Y si no fuera por miedo
Sería la novia en la boda,
El niño en el bautizo,
El muerto en el entierro,
Con tal de dejar sello.
El protagonisme abans que res, però en
els casos que ens ocupen, sense por, són els putos amos, també Laporta.
Està clar que l’expresident té un odi
ancestral a l’actual junta, perquè l’han fet quedar (com es diu vulgarment)
amb el cul a l’aire més d’una vegada. La gestió de Laporta
al front del Barça (resultats a part) no va ser modèlica. Recordeu que
sé li va fer acurçar un mandat electoral i que, posteriorment, un tribunal
va emetre una sentència on obligaven a l’anterior junta a executar tot
l’aval que, estatutàriament, han de presentar tots els seus membres.
És evident que les relacions de Laporta
i Rosell estan deteriorades des de fa temps, segurament des de molt abans
que Rosell abandonés la junta presidida per Laporta. Però a la llarga,
aquestes confrontacions van en detriment del bon funcionament de l’entitat.
Laporta va acusar a Rosell de com havia
portat els temes de Guardiola, Abidal i Valdés; de la seva condescendència
amb els Boixos Nois... No defensaré a Rosell, ja que, segurament, en algun
d’aquests temes fins i tot Laporta pot tenir raó. Però de vegades, per
molt carregat de raó que estiguis, certes actituds poden ser impròpies.
Durant la seva etapa presidencial, Laporta
es va dedicar a fer política. Finalment va haver de formar un partit polític
(Solidaritat Catalana per la Independència)per a poder presentar-se a les
eleccions autonòmiques, ja que, segons sembla, ni CiU ni ERC el van voler
a les seves files. Poc després, abandonaria la seva pròpia formació per
a integrar-se al grup mixt. Tot un portent de coherència!
Jo crec que ho va fer perquè era una
manera de que l’esmentessin. Quan es donaven els resultats d’una votació
deien: Hi van votar a favor CiU, ERC, Solidaritat i el diputat no adscrit
Jan Laporta...
I ara no té cap protagonisme i, per tant,
la de buscar com sigui, encara que sigui a costa de donar rodes de premsa
per a criticar els seus antics companys.
Laporta va dir que no descartava presentar-se
un altre cop a la presidència del Barça. Hores més tard, al programa Divendres
de TV3 algú va dir: Quan algú vol tornar, vol dir que la primera vegada
no ha fet bé les coses... Si se’n assabenta Laporta, segur que
li posarà la marca d’enemic seu.
Per cert, què sap Laporta de l'espionatge a diversos dirigents en la seva època de president? No sap, no contesta....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada