Després de l’acte de Mas al Fòrum vaig comentar que Junqueras havia de donar un cop d’efecte si volia recuperar el terreny perdut. Des del meu punt de vista no el va donar, encara que si que va marcar distàncies amb el President de la Generalitat.
Junqueras no acaba de veure el tema de la llista única. Des d’ERC veuen millor fer llistes separades sota un paraigua (l’anomenen així) comú. Això vol dir que els candidatures que estiguessin a favor de la independència, a part del nom i de les sigles del partit, incorporarien una espècie de lema, com per exemple ara és l’hora: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ARA ÉS L’HORA.
Segons Junqueras amb aquest fórmula s’aconseguiria no perdre cap vot independentista, ja que, intueix, que de presentar-se en una candidatura unitària, hi hauria ciutadans que no la votarien i, al no tenir cap alternativa que els agradés, s’acabarien abstenint.
Junqueras deu de ser conscient de que el seu moment ha passat. Durant uns mesos les enquestes donaven guanyadora a ERC, però en les darreres publicades, CiU va recuperar el desavantatge i es va tornar a col·locar com a favorita en les enquestes.
Els analistes polítics coincideixen que el que pretén Mas és guanyar temps; i quan més temps passi, millor per a ell i la seva formació. L’efecte ERC es desinfla i, de moment, no hi ha ningú que els hi pugui fer ombra i una reedició del Tripartit està més que descartada.
Ara com ara, Mas té la paella pel mànec o dit d’una manera molt més fina: marca els tempos.
Només ell pot dissoldre el Parlament i convocar eleccions i si s’han de prorrogar els pressuposts, se prorroguen i llestos. Cap problema.
Aquesta inèrcia només es pot trencar d’una manera: presentar una moció de censura. Però fins i tot aquí els republicans jugarien en desavantatge. Primerament per manca de suports dels altres partits. Qui pactaria amb ERC per a formar un nou govern encapçalar per Junqueras? Ningú, ni ICV-EUA, ni les CUP, ni molt menys el PSC.
A sobre, els de CiU es farien les víctimes (d’això en saben prou) i acusarien Junqueras de voler apropiar-se del tron del Palau de la Generalitat.
Mentre Mas té tots els triomfs a la ma, Junqueras només te vuits, nous i cartes que no lliguen...
I amb això no es pot aspirar ni a ser president de la Generalitat ni tant sols caminar cap a la independència.
O és que algú es creu que a Mas li interessa la independència de Catalunya? D’interessar-li, es comportaria diferent i donaria una ma estesa als republicans sense tantes condicions com els hi posa ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada