L’ESTAT TRINXAT

El PP s’ha passat els quasi quatre anys del que va de legislatura culpant l’anterior govern de Zapatero d’haver deixat Espanya pràcticament en bancarrota. En el futur, la ciutadania, recordarà el govern de Rajoy com aquell que va deixar trinxat l’Estat espanyol.

Mentre les xifres macroeconòmiques (oficials) estan parlant de recuperació econòmica, el cert és que aquesta recuperació no arriba a la microeconomia, a l’economia domèstica d’una bona part de les famílies: els rics cada vegada són més rics i els pobres cada vegada més pobre. Aquesta és l’única i veritable realitat del país.

Ara que s’apropen les eleccions, el govern del PP ha aprovat que se’n retorni una part de la paga extraordinària que se’ns va treure l’any 2012 i s’està estudiant la possibilitat de recuperar alguns dels moscosos, canosos i dies de vacances que també van suprimir... Però ningú parla de recuperar la baixada de sou que es va produir durant els darrers mesos del govern Zapatero ni de la recuperació del poder adquisitiu perdut.

I aquesta situació que hem patit els treballadors públics es pot extrapolar perfectament a tota la resta de treballadors, aturats, pensionistes i jubilats que també han patit les conseqüències d’aquesta estafa monumental que va provocar el capitalisme.

Aquest matí, a la SER parlaven d’una carta que ha adreçat la comunitat científica espanyola a Rajoy. La carta està signada per prestigiosos investigadors de tots els camps de la ciència. Es queixa aquest col·lectiu de la manca d’inversió que ha patit el sector i, per tant, de la manca de mitjans que tenen a la seva disposició per a poder seguir investigant en projectes que en el futur poden, per exemple, curar les malalties que, a dia d’avui tenen una difícil curació.  

El govern del PP ha destinat mils de milions d’euros a rescatar la banca espanyola, culpable en bona part de la situació posterior. S’han tapa tots els forats que hi van haver, sense que, tal com va dir el govern, s’hagi recuperat, ni de lluny, la inversió feta.

En canvi es va retallar dels pilars de l’estat del benestar: sanitat, ensenyament, serveis socials, cultura, inversió pública, sous i prestacions públiques... I si han faltat diners per a quadrar els pressupostos, cap problema: els agafem de la guardiola de les pensions.

Per tant, en un futur no molt llunyà, degut a l’actual conjuntura laboral (baixa ocupació para mantenir el col·lectiu de jubilats) farà que sigui necessari la creació d’algun impost per a poder mantenir l’actual sistema de pensions... O això o abaixar-les considerablement creant més desigualtats socials.

Ahir vaig escoltar una altra dada preocupant. A partir de 2/4 de 8, a la SER, s’hi va ver un debat des de la seu de Càritas de Barcelona amb la intervenció d’un representant d’aquesta ONG, un de la Creu Roja i un tercer de la mesa del Tercer Sector (serveis socials) que van debatre, evidentment, la pobresa que pateix una part important de les famílies. I ara dono la dada: el 80% dels iaios ajuden als seus fills o nets. O sigui, que una bona part d’aquesta pobresa està amortida precisament per la gent més gran, la gent que després d’anys de treball els hi ha arribat la merescuda jubilació.

Van recordar l’anunci en que un xiquet li preguntava a sa mare que hi havia per sopar i sa mare li responia que un entrepà màgic i que ell s’havia d’imaginar el contingut entre les dues meitats del llonguet.

Però es que encara en passen un altre que també ens hauria de fer despertar la sensibilitat: el del xiquet que li pregunta a sa iaia perquè no s’assenta a taula a sopar i sa iaia, visiblement afectada li respon què no té gana...  

Quants anys tardarem en recuperar tot el que el PP ens ha robat? Quants anys tardaran els futurs governs en recuperar l’Espanya trinxada per Rajoy i els seus? Per cert, entre el seus no us oblideu de Mas.