dimarts, 13 d’octubre del 2015

SALVAR ‘EL GENERAL MAS’

Sembla ser que, ara per ara, és la prioritat nacional és salvar el general Mas. I no només del bloc de Junts pel Sí, sinó, fins i tot, des d’algun partit contrari al procés.
Recordo que un dels crits de guerra de la dreta més rància era: ¡España antes rota que roja! Ara es podria dir una cosa així com:Catalunya abans amb Mas que en mans de les CUP!
Entenc perfectament que una gran majoria de Junts pel Sí (imagino que sempre hi haurà que no hi estarà d’acord) volen, de totes, totes, que el general Mas sigui qui dirigeixi el futur més immediat del nostre país. Per una part les pressions que es poden veure i intuir per tot arreu i per l’altra la campanya mediàtica d’enervament de la figura del president en funcions (per cert, no he llegit en lloc que se’l qualifiqui així) Parlen de valor internacional, de necessari per a que continuï el procés, de líder inqüestionable... En fi, que segons el que llegeixis o Mas o la fi del món!
Sorprèn molt més la postura del PSC que s’ofereix per a donar suport a la investidura de Mas abans de que caigui en mans delsdesobedients. Això sí, sempre que renunciï a continuar amb el procés i que marqui un perfil social a l’hora d’elaborar les principals línies del seu govern.
Tot i que Mas per tal de governar deu d’estar disposat a quasi tot, no crec que prefereixi caure en mans dels socialistes que delscupers. Encara que només sigui de cara la galeria, sembla que, ideològicament parlant, estan més propers al partit que ara lidera l’Antonio Baños, amb qui, finalment, no descarto una entesa, però segurament s’haurà de suar la cansalada per aconseguir-ho.
Em costa molt més entendre la ma estesa d’Iceta. A Catalunya, tradicionalment, els socialistes han estat els enemics històrics dels convergents. Fins i tot vaig llegir temps enrere que el partit dels Pujol, Mas i altres implicats amb el 3% haurien estat al darrere del desmembrament del PSC. Quants socialistes i exsocialistes no hauran votat per JxS en aquestes passades eleccions? Per exemple Marina Geli, present al míting de Barcelona, tal i com vaig poder veure en una foto que em va enviar l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs. Però que alguns exdirigents socialistes donessin suport a JxS, no vol dir que tots els que estem en desacord amb algunes formes que han adoptat recentment el partit que va fundar Joan Raventós haguéssim de fer el mateix. Jo als convergents niembolcallats amb paper de regal i un llacet, què voleu que us digui?
Ara mateix, donar suport a JxS és avalar la corrupció generalitzada a Catalunya. Sí, ja sé que dintre de la gran coalició hi ha molta gent honrada d’ERC, però en tot cas, és el seu problema, no el meu. També es diu que entre els d’Esquerra n’hi ha molts que es penedeixen d’haver anat de la ma de Mas, però en tot cas, si és així, ja han fet tard.
No sé si és simple intuïció meva o simplement deixadesa u oblit. Encara aquest matí es podien veure per Amposta cartells electorals de JxS. Dissabte també em vaig veure per Riumar. I no uns pocs, jo diria que tants com se’n van col·locar. Per aquells que no ho sàpiguen, els cartells electorals s’han de retirar en un termini màxim de quinze dies a partir de la data de la votació. Ara com ara, els únics que encara pengen dels fanals son els que porten les cares de Romeva, Forcadell, Casals, Mas i Junqueras. Intueixo que això és així perquè el resultat electoral no va ser el que tenien previst i, tot i guanyar, la no obtenció de la majoria absoluta els va significar com un poal d’aigua gelada. I a sobre, quedar-se en 62... D’haver-ne aconseguit un més, Mas seria president segur a la segona volta... Ara encara està tot en l’aire. Però evidentment, tal com he dit abans, també pot tractar-se d’una qüestió de deixadesa u oblit.
Ja sabeu que, normalment, els cartells els col·loquen empreses especialitzades contractades directament pels partits a Barcelona. Les mateixes empreses són les que els retien dintre del termini establert. Bé, de tant en tan se’n quedava algun. Quan això passava, personal de l’Ajuntament, en trucaven para advertir-nos de l’anomalia. Per una o dues banderoles que s’havien pogut quedar en tota la ciutat! Trobo que ara no s’ha fet el mateix...