'PSOEland'

CARMEN JUAN

Periodista

¿És Patxi López un espontani? ¿Algú que deixant-se portar per un impuls interior, sense intervenció externa, decideix participar de l’espectacle? ¿És un tapat per desactivar el retorn de Pedro Sánchez? Sembla evident que la seva candidatura perjudica clarament l’exsecretari general, per això s’ha donat pressa a afirmar que no és un traïdor a Sánchez, però les coses moltes vegades no són ni de bon tros el que semblen ¿És López un emboscat contraSusana Díaz, l’única candidata in pectore que mareja la perdiu des del 2014?

Si algú sap la resposta és que és al darrere de l’interessant gir argumental que ha pres la pugna pel lideratge del PSOE. QueAlfredo Pérez Rubalcaba hagi sortit amb rapidesa a desmentir que sigui la mà que fa gronxar el bressol, ho posa encara més interessant. Cau bé López, és com aquell amic que coneixes de tota la vida i que portes a les festes perquè saps que et farà quedar bé. Però de vegades aquests amics et prenen a la parella aprofitant la confiança. Ha de ser difícil portar-se malament amb ell, sembla capaç de defensar una cosa i la contrària si convé.

Bé, és el que va fer: va votar en contra de l’abstenció a Mariano Rajoy al comitè federal del PSOE, però en la votació d’investidura es va abstenir. Va defensar que només s’abstinguessin els diputats necessaris per donar la presidència a Rajoy i no tot el grup parlamentari, però ell no va ser dels díscols. Un tipus disciplinat, de fiar. Diuen que la seva aparició ha sigut una sorpresa. Em pregunto si realment ho ha sigut tant i per a qui ho ha sigut més.

La candidatura de López té les seves virtuts: almenys ja tenim un candidat oficial a disputar en les primàries la secretaria general del PSOE, ergo hi haurà primàries. També ha servit per accelerar un procés que està entrant en un cert esgotament. Sánchez torna a la carretera per al seu retorn al futur, reapareixerà el 28 de gener ¿On? ¡A Sevilla! Dos dies abans s’haurà presentat a Cadis Díazacompanyada de… Rubalcaba. Això es posa interessant.

OPORTUNITATS I TEMPS

¿Quant temps més poden trigar Díaz i Sánchez a comunicar oficialment les seves intencions? Diu Michael Ignatieff, el reconegut intel·lectual que es va convertir en polític de primera línia al Canadà que «la garantia de supervivència del polític se sustenta en la capacitat de veure oportunitats i d’administrar els temps». Aprofito per recomanar les seves memòries polítiques, Fuego y cenizas, però sembla que a Espanya administrar els temps polítics, per obra i gràcia de Rajoy, s’ha convertit en deixar-se fluir i passar l’estona en «la passivitat temerària», com la definia Rubalcaba.

A Díaz el CIS andalús li acaba de donar una baixada. Díaz no és ni tan sols la líder política més ben valorada, és la tercera darrere de Juan Marín, de Ciutadans, i Antonio Maíllo, d’IU. Guillermo Fernández Vara, el seu incondicional, l’aclama: «Susana és un canó, sona a guanyadora». Jo torno a Ignatieff: «La política real no és una ciència, sinó més aviat l’intent incessant d’uns individus espavilats d’adaptar-se als esdeveniments».