Si voleu faré una altra pregunta. Qui
treu benefici del reciclatge? Evidentment no els ciutadans que han
vist com any sí, any també se’ls hi ha apujat el rebut de la brossa.
Qui se’n beneficia són les empreses
que es dediquen a aquesta activitat (per exemple a Amposta Pellícé) Però sense oblidar els grans majoristes: Ecoembes i Ecovidrio que són els que promouen les grans campanyes publicitàries.
De drapaires s’han convertit
en empresaris de gestió i tractament de residus sòlids. Perquè reciclar,
fa molts anys que es recicla. Encara me’n recordo que a ma mare li regalaven
plats de Duralex a canvi de les botelles de llegiu buides. Segur
que a la Galera encara en queden, ja que, sinó es trencaven, tenien una
vida infinita. També me’n recordo que Ceferino Huerta de
Godall comprava botelles de xampany (llavors encara es denominava així,
encara que fos vi gasificat) a 1 pesseta i, posteriorment a 1,50 i fins
i tot a 2 pessetes. D’altres tipus de residus com ara cartrons, diaris,
ferros, etc. te’ls passava a buscar per casa Maria la drapaira
de Santa Bàrbara. Primer amb carro i més tard en un vehicle. Més tard,
José Maria Verge Ferre, també de Godall, va obrir una deixalleria
allà on ara s’ubica l’empresa Dacame. Encara que hi havies d’anar
expressament, fins allí podies portar tot tipus de deixalles, fins a tot
voluminosos com per exemple electrodomèstics i, en contrapartida, et donava
unes monedes. D’aquelles vendes no et feies ric, però al menys
es podria treure algun benefici.
Com que el tema del reciclatge anava
en augment (la generació de residus és progressiva sobre l’augment del
desenvolupament de la humanitat), les administracions, en connivència amb
les empreses del sector, van mirar la manera de treure’n profit.
Al principi va ser el vidre i van dir
que el benefici revertiria al barri (en poblacions d’unes certes dimensions)
o el poble. Després s’hi va anar afegint les llaunes i el paper/cartró
i, més tard, l’orgànica.
Per a portar a terme de manera òptima
tot aquest reciclatge, es van haver de fer contenidors i més contenidors.
I sovint s’havien de canviar perquè es modernitzava la flota de camions
i s’havia d’adaptar als nous sistemes de buidatge.
Finalment s’ha arribat a les actuals
illes de contenidors. Els polítics es van omplir la boca dient que estaven
subvencionades al 100% pel ministeri competent de Madrid, però algú va
subvencionar la nova flota de camions? Evidentment el cost addicional es
va carregar sobre el rebut de la brossa. Certament, per llei, els ciutadans
no poden pagar més que el veritable cost del servei, però si el cost s’incrementa,
els ciutadans ho noten al rebut.
Quan val la planta de recollida de brossa
que hi ha al Mas de Barberans? Quin cost té el seu manteniment? Quantes
persones treballen o cobren (polítics) dels consorcis de gestió de residus?
Totes aquestes preguntes ens haurien
de fer pensar sobre QUI ROBA A QUI? –la pregunta amb la que he titulat
aquest escrit-
1 comentari:
Bonissimes reflexions i preguntes que es fa en veu alta el meu amic Joan !!!.. Veritats com a punys!!!.. De fet aquesta, la activitat del "reciclatge", és la única coneguda que fa avui per avui el Consell Comarcal del Montsià,.. la del reciclatge, a terme del Mas de Barberans i també el haver fet una inverssió millionària en l'edifici de la seva pròpia seu social a Amposta.. Abans, als anys 60, 70,.. a molts pobles de la nsotra comarca vivien vàries families senceres del fet de comprar cartrò, vidre,.. Avui,.. la competència deslleial d'aquesta institució comarcal els ha dut a tancar portes,.. i mentre,.. les tases de recollidad municipals, s'han multiplicat ,... s'han de pagar camions, contenidors colgats,..Vaja negoci que hem fet els ciutadans d'apeu !!!!
Publica un comentari a l'entrada