Mas va qualificar el projecte federalista
que promouen els socialistes com a cant de sirena, ja que, segons
ell, el PP no hi està d’acord i no es podrà canviar la Constitució. Totalment
d’acord!
Però no es també un cant de sirena
el full de ruta promogut per ERC i la pròpia Convergència quan demanen
un estat propi? És que des d’Espanya (socialistes i populars) els
hi donaran la conformitat?
Darrerament veig a ERC molt més llançat
que de costum i, m’imagino que després del congrés d’Hospitalet d’aquest
cap de setmana encara sortiran molt més eufòrics. El que havia de ser una
consulta pel dret a decidir, de sobte, s’està convertint en una
proclama independentista en tota regla. I no és que en el fons hi estigui
en contra, però si en les formes. Fins i tot els seus socis de projecte
s’han quedat una mica descol·locats després d’escoltar-los aquests dies.
Per cert, aquest pel la ràdio la veu de l’Oriol Junqueras semblava més
la d’un capellà fent una homilia que la d’un polític intervenint davant
els seus.
Ara mateix, ERC no descarta unes eleccions
plebiscitàries, és a dir o tot o res o una declaració unilateral de independència
tal i com va fer Kosovo. Pel que sembla ara ja no serveixen els models
de Quebec i Escòcia, ara es pretén anar més lluny i tirar pel recte.
Des del meu punt de vista el model de
Kosovo no servirà per a Catalunya. Kosovo, abans de la proclamació d’independència
formava part de Sèrvia que, a la vegada, va sorgir d’una desmembrada Iugoslàvia
una vegada va acabar la guerra del Balcans. Si bé és cert que la nova nació
ha estat reconeguda per diversos països, també és cert que encara són molts
els qui no l’han reconegut, com per exemple Espanya. És evident que el
govern espanyol del PSOE (i ara del PP), com es diu vulgarment, es curen
en salut i no volen crear un precedent. Si reconeguessin la independència
de Kosovo, quina excusa tindrien per a no reconèixer la de Catalunya? Evidentment,
cap. Per cert, Sèrvia considera Kosovo com una província autònoma.
El cas kosovar no té cap paral·lelisme
amb el català. Espanya, per a bé o per a mal, no és un estat en desintegració.
A part, és un estat membre de la Unió Europea que, des de l’entrada de
Croàcia a partir de l’1 de juliol, està composada per 28 països membres,
la majoria dels europeus. Les pressions d’Espanya sobre la resta de països
seria molt gran. Recolzar Catalunya seria, automàticament, enemistar-se
amb Espanya i, perdoneu-me, que sigui escèptic, però penso que cap país
dels que composen la UE reconeixerà una declaració unilateral de independència.
A l’Odissea, quan l’heroi grec Odisseu
(Ulises) quan va camí a Ítaca, ha de lligar els seus súbdits després de
tapar-los les orelles per a que no escoltin els cants de sirena i portin
a les embarcacions a la deriva.
No crec que faci falta tapar les orelles
de ningú ni menys lligar-los, però si que crec que s’ha de tocar amb els
peus a terra i tenir el cap fred. De vegades il·lusionar-se massa en un
tema pot ser del tot contraproduent, perquè la decepció de no aconseguir-ho
pot arribar a ser massa grossa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada