divendres, 5 de juliol del 2013

FUMAR ÉS UN PLAER (O NO)


Després de molts d’anys des de l’entrada en vigor de la llei antitabac, de vegades tinc la sensació que hi ha fumadors que no saben exactament com funciona o, directament la ignoren.
Són moltes les situacions que veig diàriament i, de vegades em pregunto si les situacions que veig són correctes o són incompliments flagrants de la norma.  
La primera situació la tinc clara. Al bar on vaig a esmorzar, els propietaris fumen. Normalment ho fan dintre de la cuina, allunyats de la majoria de les mirades dels clients, però de vegades surten fora amb la cigarreta a la ma. Als bars i restaurants està prohibit fumar i també està prohibit fer-ho mentre es treballa, al menys que es surti al carrer per a fer-ho.
Això mateix fan els treballadors del centre hospitalari que tinc exactament davant del lloc on treballo. Però fumen a la vorera que hi ha tocar del centre. A part de dificultar el pas per la vorera (de vegades s’hi poden acumular 3 o 4 persones), tiren les burilles al terra, ja que l’empresa no els hi ha col·locat cap cendrer. Quina és la distància mínima a un centre de salut que s’ha de respectar?
Mentre estan treballant, poden fumar, per exemple, un transportista, un policia que està patrullant a una carretera o un inspector de treball abans d’entrar a l’establiment que va a visitar? En els dos darrers supòsits, segurament que la llei ho permet, però no deixa de ser un greuge comparatiu respecte a la resta de treballadors.
I parlant de greuge comparatiu, què opineu sobre que el fumador pugui sortir al carrer a fumar les vegades que plagui i el no fumador no? Els que com jo no hem fumat mai, hem treballat moltes més hores (al llarg de la nostra vida laboral segur que són molts de dies i fins i tot mesos) que els que fumen.
Quan treballava a la fusteria de Vinaròs, es permetia fumar fins que un dia, algú va tirar una burilla pel tub de l’aspiració (que xuclava la serradura que produïen les màquines) i va provocar un petit incendi a la sitja on es recollia. A partir d’aquell dia es va prohibir fumar al centre de treball.
Constantment he vist i viscut actituds insolidàries per part dels fumadors respecte als que no ho som. Discutir amb ells, com ja he dit altres vegades, és del tot inútil, ja que no entenen (i només ho acabaran entenen aquells que deixin el vici) el molest i nociu que potser per a les persones del seu voltant. Potser per ells sigui un plaer, però per a la resta, no.    

Eren altres temps: