Poc a poc la plaça
del Cóc de la Ràpita es va omplint de gent. Al seu interior els castellers de
les dues colles ebrenques, la dels Xics Caleros, la dels Xiqüelos
i Xiqüeles del Delta i alguns dels seus acompanyants. Pels seus voltants el
públic cada vegada més nombrós van agafant posicions per mirar de no perdre’s
ni un detall de l’espectacle que tot just va a començar.
Xiqüelos i
Xiqüeles del Delta, una colla
encara per a batejar, apostava fort. Feia dies que s’anunciava que s’intentaria
per primer cop un 4d6 (quatre de sis), una de les construccions que hauran de
fer el dia 5 d’octubre, la data que s’ha fixat per al bateig. Per als
desconeixedors del fet casteller, cal dir que quan es prepara una construcció
inèdita per a la colla, durant els assajos no s’acaba de completar. L’emoció
està en que surti bé quan es porta a plaça, davant del públic congregat
per l’ocasió.
De bon matí, Agustí
Grau ja havia penjat a les xarxes socials la composició de les pinyes, la
tasca de la qual n’és el màxim responsable, sempre amb la supervisió d’ Albert
Ferré, el cap de colla. No hi ha lloc a la improvisació: tot havia de
sortir tal i com s’ha planificat; per això fa dies que s’està treballant dur
durant els assajos.
Després del ritual de
la col·locació de les faixes i algunes fotos per a començar a immortalitzar el
que havia de ser un dia històric per a la colla, es comencen a preparar les
primeres construccions: dos pd4 (pilars de 4) de benvinguda, un per cada una de
les colles, tal i com marca la tradició castellera.
Posteriorment, i
després de la primera construcció per part dels caleros, arriba el gran
moment per a la colla del Delta. L’emoció els envaeix per moments, però també
els nervis estan presents en cada un dels components de la colla. Abans de
començar a muntar la pinya, el cap de colla es dirigeix al grup per a
motivar-los sobre la importància del fet que va a passar: Esteu a punt de
fer el castell més important dels que heu fet fins ara, però no el veureu
–els hi diu-. I és que els castellers no veuen el castell que estan construint,
com a molt parcialment i, normalment, intueixen que tot va bé en escoltar les
ordres dels responsables de cada una de les part que composen l’estructura
humana, però per a veure’l complet hauran d’esperar els vídeos i les fotos que
els fan d’altres membres de la colla i el públic assistent i que, gràcies a les
noves tecnologies, s’aniran penjat a Internet.
Una vegada formada la
pinya, els primers comencen a pujar. Mirant el rostre d’aquells que s’estan
esperant per a completar el castell o dels responsables de la colla, s’endevina
la transcendència del moment. Poc a poc el castell es va enlairant, ferm,
segur... De sobte, de la dolçaina i el tamboret comencen a sortir les notes del
toc de castells: s’estan carregant els dosos. Ja falta menys per a
completar-lo, per a signar la que serà, sense dubte, la millor jornada de la
història que tot just han començat a escriure Xiqüelos i Xiqüeles del Delta.
L’aleta de l’enxaneta indica que el castell s’ha carregat. És com un
flash, com un microinstant que ni les càmeres poden captar amb la nitidesa
necessària que requereix el moment.
La primera en baixar
es Patricia, l’enxaneta i acte seguit, Raquel, l’acotxadora...
Espontàniament els castellers de la part de fora de la pinya i aquells que no
n’han format part, es van abalançant sobre les dues criatures i les van omplir
de petons, abraçades i felicitacions. Posteriorment es va intercanviant la
mateixa efusivitat entre la resta dels membres de la colla. La tensió continguda
d’uns minuts abans dóna pas a l’alegria desbordant. Com acabarà la resta de la
diada poc importa ja que la fita s’ha assolit de forma brillant.
Ni l’actuació dels Castellers
de Vilafranca amb un històric 9d8 va poder entelar la nostra
actuació; nostra perquè també jo formo part de la colla dels Xiqüelos i
Xiqüeles del Delta i, com a tal, me’n sento orgullós.
Felicitats colla!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada