NO EM SURTEN ELS NÚMEROS

Com tots sabeu (suposo), l’alcalde de Lleida l’Àngel Ros va votar a favor del Pla Nacional de Regadius que va elaborar el Consell Nacional de l’Aigua reunit a la seu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. En total 440.000 noves Ha de regadiu. Per a que us podeu fer una idea gràfica, 1 Ha equival, aproximadament, a un camp de futbol. Per tant, ni ajuntant tots els camps de futbol d’Espanya (inclosos els de les categories inferiors i futbol base, n’hi hauria prou) Potser ni així us podeu imaginar una superfície de tanta magnitud. Jo sóc del tot incapaç, us ho confesso.

A sobre, l’Àngel Ros critica la Generalitat perquè diu que menysprea l’agricultura... (?!) No cal ser un gran coneixedor del tema per endevinar que a Lleida li ha tocat un bon pessic de la grossa. De no ser així no s’entendria que el seu alcalde hi votés a favor. Arribat a aquest punt, us faig una pregunta:

Quants pagesos fan falta per a conrear 440.000 Ha de regadiu (o sigui 440.000 camps de futbol)? A mi no em surten els números. A efectes productius, una Ha de regadiu produeix bastant més que una de secà, posem per cas, oliveres. Evidentment depèn del tipus de conreu, però al menys que sigui cereal que el plantes i a la pràctica no cal fer res fins que el recol·lectes, si hi fas arbres fruiters u horta, sé hi ha d’estar constantment a sobre i, al menys que hi vingui ma d’obra de fora, és impossible trobar tants treballadors que puguin realitzar les tasques pròpies de la pagesia.

Una altra pregunta que em ve al cap és:  Li sortirà rendible al petit agricultor transformar la seva finca de secà a regadiu? I encara una altra: Podrà pagar l’aigua al preu que sé li demanarà?

Recordo que quan es va començar a parlar del PHN l’any 2000, estàvem de vacances a un càmping de Benidorm. A la parcel·la del costat hi havia una familia on el pare era treballador de la CAM i estava tot il·lusionat amb la possibilitat de regar el seu hortet on també hi tenia una caseta per a fer la paella els diumenges. Quin error!

Davant les expectatives de nous regadius, automàticament es revaloritza el preu del sòl. Els petits propietaris, intuint (o no) el que els ve a sobre, volen vendre les seves terres al millor postor (tal com va passar amb el sòl urbà els anys de la bombolla immobiliària) Per tant, seran les grans empreses del sector les que realment en trauran profit.

Per acabar voldria denunciar el doble joc que es fa des de la Generalitat de Catalunya. Dissabte passat em va dir un amic de mon fill: Fa anys que segueixo de prop l’estratègia del govern català i puc afirmar que el que ara rebutgen és el que volen fer ells aquí, o sigui, nous regadius i, sobretot, garantir l’aigua per a Barcelona. No li falta raó. Les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, es a dir, els cadells de CDC, han penjat a les xarxes socials un foto amb el pont penjant d’Amposta amb la següent frase: No al Pla Nacional de Regadius.

Els qui defensem l’Ebre (i per extensió el delta i el territori) estem en contra de qualsevol regadiu i, evidentment a qualsevol tipus de transvasament (fins i tot encara que no afectin al nostre riu) A l’Ebre no li sobre ni una gota d’aigua. Ni una!