L’auditoria interna que va encarregar
la monarquia Borbònica, va arribar a les següents conclusions:
1.- El Rei no té cap compte a Suïssa.
2.- El que tenia els van cancel·lar l’any
1995, després de la mort del seu pare Joan de Borbó.
3.- Que els diners que hi havia dipositats
es van destinar a pagar els deutes del seu progenitor així com d’altres
despeses.
4.- No s’ha trobat cap tipus de justificant
d’aquestes despeses.
5.- Tampoc s’ha trobat cap tipus de
justificant sobre el pagament d’impostos derivats de l’acceptació de
l’herència.
6.- Que estan totalment convençuts (encara
que no ho recorden) que es van acabar pagant.
Des del meu punt de vista, aquests resultats
només fan que atiar més el foc de les sospites que, darrerament, recauen
sobre la Corona Espanyola. Si només fa unes setmanes els dubtes van
recaure sobre la infanta Cristina i l’enrenou que es va formar en torn
de la hipotètica venda de 13 finques al seu nom, ara l’ombra del dubte
plana sobre el cap de l’estat espanyol.
Passi que ara per ara no tinguin comptes
a Suïssa i que el seu pare, amb residencia fora d’Espanya durant una bona
part de la seva vida, volés garantir la seguretat de la seva fortuna i
els acabés dipositat a bancs helvètics, però a partir d’aquí, des de que
desapareix el rastre d’aquests calers, sóc dels que no em crec
la versió oficial dels fets.
Per un moment em vaig a posar a la pell
de Joan Carles I (com que només serà simbòlicament, no crec que faci falta
demanar-li permís ni que s’acabi enfadant) M’imagino que el meu pare
tenia a diversos bancs suïssos una bona fortuna (segurament més diners
els que tenia Luis Bàrcenas) Abans d’acceptar l’herència, de tenir sospites
que els deutes que acumulava eren importants, el primer que hauria fet,
hauria estat acceptar l’herència a benefici d’inventari, és a
dir, només si el saldo entre el que tenia i el que devia era favorable.
Per tant, cal suposar que Joan de Borbó tenia més diners que no devia.
També em crida l’atenció que acumulés tants deutes. L’estan qualificant
de morós?
Imaginem-nos per un instant que el que
s’ha dit anteriorment només fos una estratègia per a justificar la desaparició
dels diners. No obstant, si de la resta (pocs o molts) hagués liquidat
el corresponent impost, segur que me’n recordaria. Al menys que d’aquest
tema se’n hagués encarregat el meu administrador i que m’hagués limitat
a signar les cartes de pagament sense preguntar o mirar que era el que
estava signant. De ser així, que demostraria? Ser un governant irresponsable
amb qui no es podria confiar.
Recordeu que estic parlant de mi en hipòtesi
i en cap moment estic afirmant que el Rei d’Espanya hagués obrat així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada