Ahir (29-07-2013) la SER es va fer ressò del
30è aniversari de la mort del cineasta Luis Buñuel, el calandès més universal.
Però la commemoració va passar desapercebuda per a la majoria dels mitjans de
comunicació. La SER però, aprofitant l’efemèride, va posar el dit a la nafra (llaga)
en el tema de les retallades en cultura.
Amb la crisi, la cultura, amb l’educació i la
sanitat, és un dels sectors que més perjudicat n’ha sortit. A part de la manca
de subvencions de els administracions públiques, l’increment del tipus de l’IVA
als espectacles, ha estat un cop baix que augmenta els mals que ja venia
patint el sector. Serà per que a la dreta, segons quin cultura no els va, però
com no poden legislar només per a la part que ideològicament no els hi és afí,
s’acaba per perjudicar a tots.
Continuant amb el tema de la SER, va posar
èmfasi en les retallades que pateix el Centre Buñuel de Calanda i
que després de 10 anys des de la seva posada en funcionament, ara corre el risc
de tenir que tancar per problemes econòmics. Es va poder escoltar el seu
alcalde (José Ramón Ibáñez Blasco) que va criticar molt durament
a les autoritats aragoneses, tant a les del Govern de l’Aragó com a les de la
Diputació de Terol. Sense conèixer l’afiliació política de l’alcalde,
ràpidament vaig deduir que del PP no seria... Quan ho he buscat a Internet he
vist que era del PSOE d’Aragó. En coses com aquesta te’n adones de les
diferències que hi ha entre populars i socialistes, encara que moltes vegades
no es vulguin veure o acceptar.
De viure, Buñuel no seria una persona afí al
PP, d’això n’estic segur! republicà, anticlerical, excèntric, surrealista, es
podria definir com un personatge políticament incorrecte. El seu cinema
i la seva literatura a més de la seva forma de ser, ho avalen contundentment. A
qui no li ve al cap l’escena de la seva pel·lícula Veridiana que
és una paròdia del Sant Sopar de Crist. Com d’altres obres seves, el film,
premiat internacionalment (Palma d’or al festival de Cannes), va ser censurada
pel règim franquista.
Encara que Buñuel va passar gran part de la
seva vida a Mèxic i França, va tenir un estret lligam amb una població del que
jo considero el nostre territori: Beseit, comarca del Matarranya,
província de Terol.
Allí, a la fonda de la tia María (ara
Antiga Posada Roda) sempre s’ha guardat un gran record de les estades de
Buñuel. Jo hi vaig estar fa un bon grapat d’anys, molt abans de ser restaurada
i a una paret del menjador estaven exposades una gran quantitat de fotografies
amb el cineasta com a protagonista.
Igual com passa amb Picasso a Orta de Sant
Joan, Beseit també ret homenatge a Buñuel dedicant-li un dels carrers del
petit, però encantador poble de la Franja de l’Aragó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada