I què consti que no és perquè Mas no se’n haig
recordat d’ell a l’hora de nomenar el nou govern de la Generalitat... (Que
potser també...) Us explico.
Fa uns dies em va arribar una filtració.
Sembla ser que Manolito està emprenyat amb una emissora de televisió local
(deixo que vosaltres mateixos féssiu les vostres càbales)
El motiu és (ni més ni menys) que no li agrada
el tracte que li dispensa aquesta emissora de televisió. El seu enuig ve donat,
perquè, segons ell, aquet canal de televisió (i en concret un dels programes
que s’emeten) no el tracten com ell voldria ser tractat. Fins i tot diu que no
té el dret de rèplica...
Tan gran és la seva contrarietat que fins i
tot li va remetre una carta al director de l’emissora per a fer-li palesa d’això
que us estic explicant. La carta està registrada i em consta que hi va haver
resposta per part del responsable del canal televisiu.
Però què em conta sinyó ancalde??
Vostè és un demòcrata o només de boca cap a
fora. O això o és que no té dos dits d’enteniment. Personalment em decanto més
per la primera opció ja que si té la carrera de metge (encara que no tingui el
MIR), molt tonto no deu de ser.
¿No se’n adona que el que vostè està demanant (què per
altra banda, i si és veritat, en té tot el dret del món) és el que l’oposició
de l’Ajuntament d’Amposta fa anys i panys que li demana a vostè sense que els
faci cas?
¿O és que la Revista Amposta no és un pamflet propagandístic
del govern municipal que vostè encapçala?
¿O és que quan l’oposició el critica no va corrents a l’emissora
municipal per a que li facin una entrevista per a poder donar la seva versió no
sempre fidel a la veritat?
Quan nega a la Federació de Veïns de la nostra ciutat
tenir veu pròpia al ple, a qui li tem, sinyó
ancalde?
I no em digui ara el mateix que va dir al ple, què, de consentir-ho,
totes les associacions en tindrien el dret. Una federació d’Associacions de Veïns
és molt més que una simple associació i això, sinó és de primària, al menys,
vostè que porta més de 25 anys a l’ajuntament ho hauria de saber. I segur que
ho sap, veritat?
Un alcalde, sense deixar de ser-ho, hauria de
ser més modest i compartir les inquietuds amb els seus ciutadans i no només amb
els CIUtadans, sinó amb tots aquells que no el voten i, qui sap, si amb una
altra actitud el podrien arribar a votar un dia.
Però amb 54 anys ho té molt difícil per a poder
canviar. No el veig jo a vostè canviant un dia i deixant la seva arrogància i
prepotència a casa tancada a un bagul.
En vol un exemple? (No recordo si l’he explicat
mai)
Dia de la inauguració del Carrefour. La diputada
Lluïsa Lizárraga i jo mateix ens dirigíem al centre comercial després d’haver
deixat el cotxe a l’aparcament habilitat per a l’ocasió. En aquell precís
moment arribava l’ancalde amb el
Mazda i va aparcar-lo a un lloc on, casualment, no hi havia cap cotxe aparcat.
Per què? Perquè simplement no es pot aparcar ja que té línia continua groga. El
guàrdia de seguretat del centre comercial (que no el coneixia) es va adreçar a
ell i li va dir. Aquí no es pot aparcar.
I sabeu què li va respondre Manolito? Un escarit: Sóc l’alcalde.
Ell hi podia aparcar i els demés, no? Resumeix perfectament la seva filosofia de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada