Carta a un senyor ministre (per José Corbacho)

Fixeu-vos en la data (5-III-1937)

Recordo la primera vegada que vaig visitar el Ministeri de Cultura. Va ser cap allà l'any 1987 (sí, fa més de 25 anyets). En aquella època jo treballava a la companyia de teatre La Cubana i eren habituals les visites a un lloc tan il·lustre, bé per parlar de gires teatrals, bé per discutir la política de subvencions o simplement per formalitzar alguna paperassa burocràtica.
Aquell dia el Jordi, el director de La Cubana, em va dir la següent frase: “Convé portar-se bé amb les secretàries, perquè els ministres van canviant, però elles continuen”.
Des d'aleshores, com diu la dita, “ha plogut molt”.
Un servidor ha visitat en més ocasions aquest magne ministeri, i, efectivament, tal com em van dir, han anat desfilant bastantes persones per la butaca que ara vostè ocupa.
Però he de reconèixer-li que a cap dels seus predecessors o predecessores en el càrrec de titular de la Cultura li he vist les maneres que observo en vostè, i miri que per aquesta butaca ha passat gent tan docta com Esperanza Aguirre, Ángeles González Sinde o, en el seu moment, el mateix president del Govern, Mariano Rajoy.
Passaré per alt alguns dels seus 'hits' personals, com per exemple, aquelles ganes de retocar diverses entrades del 'Diccionario biográfico español' de la Reial Acadèmia de la Història o altres relliscades, la intenció de les quals encara no acabo d'entendre.
M'agradaria només comentar un parell de les seves "genials idees": la futura reforma educativa i la desmesurada pujada de l'IVA en molts sectors de la nostra indústria cultural.
El primer: aquest projecte de reforma en l'educació que em té esmaperdut. Va començar fort, vostè, amb aquell "tret de sortida" (o més aviat se n'hauria de dir "petardàs de sortida") sobre "espanyolitzar els nens catalans" (sic), però és que ara, sense pensar-s'ho dues vegades, s'arremanga, per relegar la llengua catalana a un paper secundari en l'ensenyament.
Com diria el seu cap, Don Mariano: "Miri vostè, senyor ministre"...  per començar, aquí a Catalunya, no tenim cap problema amb la llengua.
De fet, la llengua no ha de ser mai un problema, sinó més aviat una solució. Una solució i una eina que serveix per comunicar-se, per entendre'ns els uns amb els altres, i que fins i tot a vegades ni fa gaire falta, perquè ja se sap que amb bona predisposició, "amb poques paraules n'hi ha prou".
De fet la llengua (o les llengües) només es converteix en un problema quan polítics com vostè la utilitzen com els ve de gust i els convé. Aquí és quan sí que comencen els problemes. I si, a més, es procedeix a entrar arrasant, que és el seu cas, sembla que l'únic que busqui sigui un afany desmesurat de protagonisme, perquè, si no, de debò que no l'entenc.
Per aquestes latituds estem molt tranquils, senyor ministre. L'hi diu de bona fe el fill d'Estrella, una salmantina de soca-rel i de Fernando, un extremeny nascut a la vora del Guadiana.
I com que estem tranquils, li agrairíem que ens deixés en pau. A nosaltres, als nostres fills, als nostres docents i a tots els que convivim tranquil·lament des de fa anys a la riba del Mediterrani.
I ja de passada, deixi també en pau la Cultura. Que aquesta és l'altra qüestió que no acabo d'entendre.
Deixi de maltractar-la, de trepitjar-la, de menysprear-la... (i no parlaré de no retallar-la, perquè sóc conscient que corren mals temps per a tothom, lírica inclosa i puc arribar a entendre alguna mena d'ajustos). El que vostè hauria de fer, com exigeix el seu càrrec, és cuidar la cultura i protegir-la. Perquè un país sense cultura és una cosa que les generacions que vénen no es mereixen. Encara que no sé per què li dic això, si vostè ja ho sap. El que em preocupa és que, tot i sabent-ho, sa senyoria actuï de la manera com ho fa.
Conec molta gent que es dedica (ens dediquem) a això que en diuen cultura. Així, amb "c" minúscula. Gent del teatre, de la música, del cine, de la pintura, de la literatura... Gent que treballa (i molt) i que se'n va a dormir somiant amb les seves creacions i s'aixeca carregada d'il·lusions, perquè això sí, ningú, i molt menys algú tan gris com vostè, ens robarà ni una mica d'aquestes il·lusions ni d'aquests somnis. Aquesta és la matèria primera amb què nosaltres treballem i que no ens faltarà mai.
Perquè malgrat el seu afany per reescriure l'Educació i la Cultura, per apujar els impostos desmesuradament tot i saber el mal que farà, malgrat les seves ganes de controlar la Història que s'explica a les escoles, de controlar la llengua que es parli... la part bona és que la seva etapa s'acabarà, igual que s'han acabat les de ministres anteriors.

Compreneu? 

Ja ho sap: "els ministres passen, les secretàries segueixen".
I llavors, la seva nefasta gestió només serà un record, un mal record, això sí, però record al capdavall.
Pel que fa a això de comparar-se amb un toro, deixi'm que li digui que la majoria de toros braus que recordem va ser perquè es van carregar algun torero. També és veritat que a algun se'l recorda per ser indultat, però ja li dic que aquest no serà el seu cas.
El que espero és que a vostè no se'l recordi per ser el "ministre toro" que es va carregar l'Educació i la Cultura d'aquest país.
Que passi el següent, però que passi aviat, per favor.

José Corbacho

Podeu llegir-la al Periódico de Catalunya.