El tresor de Gòl·lum

Joan Barril -periodista-

Dimecres, 12 de desembre del 2012
El sociòleg és aquell científic que en lloc de fixar-se en el cos físic de les persones intenta trobar alguna explicació al que li passa a l'anomenat cos social. De tant en tant els pastors de la societat truquen a la porta del sociòleg i li diuen: «Miri el que m'ha fet aquesta vegada. ¿Té remei?» Les societats no són gaire capritxoses. Acostumen a reaccionar davant les agressions i llavors els líders del tinglado s'alarmen, acaparen joies i bitllets dels bancs i se'n van amb vent fresc a algun paradís dels diners a l'espera que el sociòleg més estimat pels governs trobi una solució a la febre turbulenta d'una societat normalment tranquil·la, resignada i pacient.

Facin ministre un sociòleg i comprovaran que tot el que deia que sabia al seu expedient acadèmic ho ha oblidat. Així li ha passat al ministre Wert, sociòleg que algun dia va ser fins que va posar la seva precària ciència al servei de la FAES i ara, en lloc de servir d'analgèsic, ha preferit ser el bruixot malèfic de la tribu, entestat a repartir verins legals i clamar conjurs. Wert ha actuat com aquells periodistes infames que no dubten a provocar un incendi per així ser els primers a informar de les flames.
L'amenaça individual
Cada vegada que el miro em recorda aquell personatge d'El senyor dels anells anomenat Gòl·lum, que es passa tota la pel·lícula remugant: «El meu tresor, el meu tresor». El tresor de Wert consisteix a oferir al seu senyor Aznar allò que els seus coreligionaris no s'haurien vist capaços de demanar-li. Amb un Artur Mas falsament noquejat i davant la perspectiva de reprendre per força els contactes amb el PP de Catalunya, ¿a què respon l'amenaça individual de Wert? Quan els sobiranistes de CiU es curaven les ferides, arriba el sociòleg amb el reconstituent i multiplica les estupefactes legions de la secessió. Es pensava que tenia un tresor d'or massís, però només és de llauna. Senyal que el sociòleg ha fracassat. Igual que aquells que, quan parlen de Catalu-
nya, sempre han preferit la ignorància voluntària abans que l'estudi de les pulsions d'un poble. Dir -com va dir Wert a la seu parlamentària- que l'ús del català era el resultat de l'escola independentista és una bajanada que provoca vergonya in­tel·lectual. Un sociòleg ha de tenir una visió universal del que analitza, perquè per fer d'analista de la seva escala amb un taxista oient de la COPE ja en tenim prou per exclamar «¡aquí, con tanto catalán, no hay quien viva!»
Però Gòl·lum se sent com un toro i en realitat ja comença a formar part de la ramaderia d'un Govern que no sap on va i que demostra una ignorància intel·lectual vergonyosa. Si s'assisteix a un vessament descomunal de cru, se'ns diu que són filets de plastilina. Si les grans autoritats mundials parlen del canvi climàtic, es recorre a un cosí llunyà sense nom que nega l'evidència. Si es promet que no es tocaran les pensions, se les deixa sense l'augment de l'IPC i ja les tenim rebaixades. Gòl·lum és el sociòleg desertor. I el seu tresor -com el dels seus confrares- consisteix a fer de la falsedat l'única veritat possible.