RAJOY HA DE MOURE FITXA

De Faro a Diari de Tarragona. 

El President del Govern en funcions Mariano Rajoy hauria de deixar de lamentar-se de que els altres partits no li donen suport per a ser investit i moure fitxa fent concessions al partit o partits que estiguin disposats a facilitar la investidura, ja sigui amb els seus vots o bé amb la seva abstenció.

Dilluns passat Pepa Bueno a la SER n’apuntava unes quantes: revertir als ciutadans els drets laborals i socials que ens va treure la passada legislatura, apujar el salari mínim interprofessional, garantir el sistema de pensions dotant-lo dels recursos necessaris, reformar la Constitució dintre dels seus límits (els de Rajoy), modificar el sistema de finançament econòmic, etc.  

Han passat tres setmanes des de la celebració de els eleccions i tot sembla estar en el mateix punt mort que el dia següent, que fa mesos... Al menys per part d’aquell que té la responsabilitat de formar govern a la vegada que pensa que la responsabilitat és dels altres i que ho han de fer perquè sí i sense esperar res a canvi.

Rajoy mai ha estat un bon polític. És un funcionari de l’Estat. Ara igual que quan va aprovar les oposicions al cos de Registradors de l’Estat. Ser polític no s’estudia... Es neix o s’aprèn. Ser polític no s’ha de confondre amb la carrera de politòleg (o Ciències Polítiques) que pot ajudar a adquirir molts de coneixements sobre política, però que no per això té pot acabar convertint amb un polític.

Com a president del govern, a part de no assumir responsabilitats ni imposar-se per a que els altres, aquells que l’han feta grossa les assumeixen, va adoptar pràctiques que poc tenen que veure amb la tasca que tenia encomanada, com per exemple fer rodes de premsa amagat al darrere d’una pantalla de plasma i no admetre preguntes dels periodistes.

Si finalment Rajoy és investit president (tothom coincideix que unes terceres eleccions serien un autèntic despropòsit), per molt bé que ho faci (que no ho farà, ja que no té la capacitat suficient per a esmenar errors anteriors), passarà a la història com un president envoltat de corrupció política a la que mai (i reafirmo el de mai) va saber com enfrontar-s’hi, segurament per la seva feblesa davant el nucli dur del partit que van ser els qui van propiciar de que fos així.

A part de guanyar diputats i, per tant, avals per a ser investit novament, l’única cosa positiva per a Rajoy serà l’haver-se desempallegat de Gómez de la Serna, un polític del seu grup que feia negocis poc clars amb un altre personatge com Gustavo de Arístegui com a soci, assessoraven empreses a canvi d’unes bones comissions. Gómez de la Serna, ell tot sol, va plantar cara a Rajoy amb la inoperància de tot el seu partit. Ves a saber si per ineficàcia o bé per estar-hi en consonància.

Pot passar que Rajoy hagi de donar un pas al costat com va fer Mas a Catalunya? Seria una altra concessió, de la que no va parlar Pepa Bueno, però que segur més d’un ha posat sobre la taula per poder-hi pactar.

No és la primera vegada que surt el tema i, per tant, és una situació que es podria donar. Personalment penso que no es produirà i que, finalment, Ciutadans acabarà facilitant la investidura de Rajoy. El que ens queda per saber són les concessions que farà el PP i si les complirà (acostumat com està en governar per majoria absoluta) o durant la legislatura pot acabar havent-hi una moció de censura.