Des de fa un temps, a Amposta hi ha una certa mobilització veïnal per a reivindicar un solar on es vol construir un petit bloc de 4 pisos més àtic per a convertir-lo en un espai públic. Quan per part de l’ajuntament, que és qui el tindria que adquirir, es volen posar excuses se’n poden posar tantes com dies hi ha al anys! Què si el POUM no ho contempla, que si ja se li ha donat el corresponent permís d’obres, que si hi ha un pacte entre la constructora i els antics propietaris, que si en demanen massa (1,5 milions per un solar de 140 m2.) etc., etc.
Però el que no pot fer-se és posar excuses tontes, perquè sonen bé i jugar amb el sentiments de la gent. Al diari més Ebre que ha sortit avui, a la pàgina 23 hi va un petit reportatge sobre el tema que us parlava. Al final de tot hi posa textualment: “Segons ells –els antics propietaris-, els seus pares ja hi van viure i ells hi volen seguir vivint. Una qüestió que, com explica el regidor d’urbanisme d’Amposta, Pere Vidal, va més enllà dels diners...” Dir que els antics propietaris hi volen seguir vivint és una fal•làcia. Una mentida de cap a peus. L’edifici enderrocat deuria de tenir uns 50 anys i al primer pis hi havia dues vivendes. Si em dit que el solar té uns 140 m2. i sempre hi ha que deixar lloc per a les escales (i ara per a l’ascensor), us podeu imaginar “l’espaiosos” que són els pisos. No sé si els seus pares hi van viure... però els seus descendents ni han viscut mai ni (suposo) tenen cap intenció de fer-ho. Ara, per al lector que llegeix la notícia, parlar dels pares i d’anar més enllà dels diners, toca la fibra sensible i reforça l’argument! Sobre tot per aquell qui no coneix bé el tema!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada