LA TECNOLOGIA “PUNTA” DELS JUTJATS

Ja fa molts d’anys, un dia em van dir que als jutjats usaven tecnologia “punta”. De punta de bolígraf, volia dir...
Realment penso que no és un tòpic. La informàtica va arribar a les administracions públiques ja fa unes dècades. Potser a les autonòmiques, fins i tot, abans que a la central, ja que com s’obrien de noves, calia dotar-les amb les noves tecnologies des del primer moment. No obstant, i de forma progressiva, es va anar dotant a les oficines del recursos necessaris per a augmentar l’eficàcia.
Però Justícia sempre ha anat per lliure. Si us faig un exercici d’imaginació i us demano això, que us imaginéssiu les dependències d’un jutjat, segurament us vindrà al cap taules plenes de papers i armaris plens de carpetes, lligalls, etc.
I penseu que hi ha casos que necessiten diversos toms. Recordo un el cas d’una empresa oleícola que, en un moment donat es va declarar secret de sumari. A partir de llavors van tenir que anar fent annexes (al tomo I, al II, etc.) Així fins 2 armaris plens de paperassa. Evidentment no és operatiu. Si s’ha d’anar a buscar la informació quan la necessites d’aquesta manera, es un començar i no acabar. I ja no diguem si es té que subministrar a un altre jutjat o administració. En aquest cas, on també intervenia l’Administració Tributària, es van tenir que anar fotocopiant document per document. I no es podia exterioritzar el servei per allò de la “privacitat de les dades”.
És un mal endèmic que es ve arrossegant des de sempre i caldria veure si els responsables han fet tot el possible per millorar aquestes condicions. I quan parlo de responsables no ho faig precisament dels administratius que hi treballen i que s’han tingut que adaptar a un sistema sovint caducat.
Els responsables caldria anar-los a buscar des de els titulars i responsables dels propis jutjats fins al Consell General del Poder Judicial i fins al alts càrrecs del Ministeri de Justícia començant pels propis ministres de la democràcia.
L’Agència Tributaria, administració que conec prou bé, va començar a incorporar les noves tecnologies així que van sortir les màquines necessàries. Recordo una de les primeres màquines per a gravar dades on anava integrat tot l’equip: pantalla, teclat, etc. Res a veure amb els PC’s actuals. Les gravacions es feien en uns disquets de la mida d’un “single” de música, per aquells que se’n recordin com eren aquests discs. I per als qui no, els diré que tenien unes mides aproximades d’uns 20 centímetres de costat (unes 8 polsades) Molt abans de sortir el discs informàtics de 5 i ¼ i 3 i ½, segurament més a la memòria del lector. Va ser quan estava Josep Borrell de director general (a finals de la dècada dels ’80) quan es va donar l’impuls definitiu a la informatització del Ministeri de Economia i Hisenda. Al cap de poc temps ja es podia recercar informació procedent de més de 30 orígens diferents!
L’exemple clar d’aquesta modernització està a l’abast de tots els ciutadans: la pàgina Internet o hi pots torbar qualsevol tipus d’informació referent a qualsevol tipus d’impost estatal, així com baixar-te programes, impresos i fins i tot trametre tot tipus de declaracions, pagaments, etc., sempre i quan es disposi del corresponent “certificat digital o firma electrònica”.
I un altre exemple d’ineficàcia per part de Justícia. L’AEAT té convenis signats amb la majoria d’administracions, organismes, etc., la qual cosa permet que, prèvia autorització de l’usuari (tornem a la protecció de dades) es puguin consultar per part d’aquest en l’àmbit de l’abast del conveni. Així s’eviten desplaçaments per part dels usuaris i perdre el temps entre unes i altres administracions. Justícia no disposa de conveni. Motiu? Ells ho sabran, però jo pregunto: Realment volen ser més eficients?