La notícia de l’endeutament de 115 milions d’euros per part del Barça ha sorprès propis i estranys. I no ha sorprès perquè no ens ho penséssim (qualsevol club del futbol espanyol està endeutat si vol seguir el ritme de despesa en fitxatge que marquen la resta)
La sorpresa ha estat perquè Laporta mentre marxava parlava de la salut econòmica del Barça.
Li han faltat pocs dies a Rosell, el nou president, i la seva junta per a destapar la veritat.
L’anunci de mesures restrictives ha trigat poc en anunciar-se. Una de les primeres ha estat que només es destinaran 50 milions d’euros per a nous fitxatges i, segons pareix, aquest “ajust de cinturó” es portarà a terme durant el anys següents.
Però tothom tranquil! De vegades, portar jugadors de fora no és garantia d’èxit. En els darrers anys de Laporta, amb Guardiola d’entrenador, han pujat al primer equip dos jugadors que avui en dia son veritables joies i que, si es posessin al mercat, ens pagarien un bon grapat de “calers”. Estic parlant, naturalment, de Sergio Busquets, possiblement el millor mig defensiu del passat mundial, un jugador que Del Bosque el va lloar dient-li que “de tornar a ser jove, ell, voldria apareixes a Sergio” i de Pedrito, que va donar-se a conèixer com a tal, després va passar a dir-se Pedro i per a molts locutors de ràdio i televisió va arribar a ser “Don Pedro”, l’únic jugador del món que va aconseguir, paral•lelament a les copes que va guanyar el Barça el 2009, marcar a les 6 competicions importants que va jugar. Llàstima de no haver marcat a Sud-àfrica. Ja va estar a punt més d’una ocasió, però finalment no va ser possible. Sergio va ser titular indiscutible en els 7 partits que va jugar la selecció espanyola. Pedro va acabar de titular en els darrers dos, els més importants.
Vull dir amb això que tenim una “pedrera” que és tot un luxe i que, de ben segur, si se’ls hi dóna la confiança necessària als nous jugadors que pujaran del planter al primer equip, poden arribar a convertir-se en estrelles mediàtiques del futbol, com altres molts que han pujat en els darrers anys. Us ho recordo? Messi, Valdés. O d’altres com Puyol que ja porten més anys. O casos com el de Piqué que, tot hi passant per altres clubs, el seu origen també està a la Masia.
Al Barça, de seguir en aquest bon ritme de convertir promeses en estrelles, només amb petits ajustos, podem tenir durant força temporades, un planter en garanties per poder-ho guanyar tot. La base està feta i l’entrenador el tenim (encara que només hagi fitxat per una temporada...) És una solució sostenible i efectiva.
No cal mirar a ningú, però hi ha molts de clubs que ens “venen al darrere”. Alguns imiten les nostres estratègies i d’altres dilapiden fortunes per mirar de guanyar alguna cosa.
Ja ho deia l’any passat. Amb la lliga cada any em conformo. Si després arriben altres competicions com la Champions, la copa del Rei, etc., benvingudes siguin, però guanyar la lliga és estar per damunt del Madrid. Què més pot desitjar un barcelonista?
5 comentaris:
estic d'accord en tu, primer es la lliga (sempre que el Madrid no guanyi el Champions!).
M'ha sorpres el tema economic de Laporta/Rossell i no sabria qui te rao; sorpren que un expert com Xavier Sala-Marti no fassi bé els numeros, no?
Si Rosell guanyi tantes copes, i tan bé, i tan catala, com Laporta, per mi endavant pero crec que en un tema ha començat amb mal peu - el de Cruyff. Suposo que hi ha un refons que no conec de qui son amics de qui etc etc, pero publicament el tema ha quedat molt malament.
Dius que "qualsevol club del futbol espanyol està endeutat si vol seguir el ritme de despesa en fitxatge que marquen la resta", home la resta, en aquest cas és el Madrid, lo mateix que per al Madrid és el Barça. No crec que sigui el Betis o l'Osasuna culpables del desgavell i exageracions al mon del futbol, en quan a fitxatges i diners.
Per cert, recordo que el Sr. Sala Marti que, segurament tindria alguna cosa ha dir sobre el deute del Barça, és amb qui ( diuen )confia el Sr. Laporta per al seu nou partit com a savi en temes d'economia.
Brian, el tema de Xavier Sala-Martí, potser es degut a que ell no va ser fins els darrers anys el responsable de l'àrea econòmica. I ja sé sap que els deute no es generen d'un any per a l'altresm sinó que són fruit de una trajectòria de molts d'anys.
Cucafers, no volia nomenar-lo. Evidentment, després del Barça i el principal equip de la capital de l'estat, ningú pot gastar una quantitat de diners semblant.
L'equip que tu menciones, el Betis és un equip que ha jugat a segona i que l'any que ve hi tornarà a jugar.
Fet aquest aclariment, vull dir al meu escrit que tots els clubs estan endeutats en la mesura de les "seves possibilitats". Un deure de 10 milions d'euros per a un equip petit pot significar un llast financer molt més gran que el que té el Barça. Cert?
Potser no m'he explicat prou bé, el que vull dir és que els culpables de la situació no son " la resta ", son el Barça i el Madrid, principalment.
Son "la resta" (la immensa majoria) els que van a remolc dels dos grans que, ho encareixen tot i a sobre s'emporten els millors jugadors dels modestos.
Entenc perfectament que vols dir. La proba la tens d'ahir mateix amb el fitxatge d'Adiano, el tercer jugador del Sevilla en els darrers anys.
Publica un comentari a l'entrada