LES ELECCIONS MUNICIPALS. ELS SOUS DELS ELECTES

Un dels temes més controvertits de la política és el sou que cobren els qui s’hi dediquen.
Diverses vegades m’ha arribat al correu electrònic una presentació (o powerpoint o pps) que parla dels privilegis que gaudim (en primera persona, ja que fins el 22 d‘aquest més jo també ho seguiré sent) els que ocupem càrrecs electes, ja sigui a qualsevol govern, parlament i fins i tot d’aquells que estan a l’oposició a un ajuntament.
No tinc cap problema en declarar que uns mesos per uns altres, els ingressos que he obtingut de l’ajuntament d’Amposta han estat al voltant dels 600 euros nets mensuals. Res a veure amb el sou que cobren els regidors de l’equip de govern que pot arribar a ser d’uns 2.500 euros bruts mensuals, des del meu punt de vista una quantitat força elevada i més si tenim en compte que la majoria (potser cobraran una mica menys) tenen una dedicació parcial, es a dir, es dediquen a una segona activitat.
Res a veure però amb el que cobra el senyor alcalde. “Només” de l’ajuntament passa dels 50.000 euros bruts anuals. A part els consells d’administració on hi és present i l’activitat de metge que no ha deixat d’exercir encara que només sigui unes quantes hores diàries, sobre tot, per a no perdre el contacte amb els seus votants (perdó, volia dir pacients)
A l’Ajuntament de Tortosa, els sous dels seus edils ronden, aproximadament, els mateixos imports, tal vegada són una mica superiors. Aquests sous tan elevats, sobre tot el del seu alcalde, sempre ha estat criticat per l’oposició, sobre tot la socialista, que l’acusa de seguir tenint oberta la seva consulta professional d’economista i expert tributari.
Dit això, vull sortir al “rescat” d’aquells edils municipals de poblacions petites i que com he comentat al principi, alguns els posen “al mateix sac”. Les retribucions que cobren aquests regidors (ja siguin del govern ja de l’oposició) és totalment simbòlica.
I que consti que jo sóc el primer que penso que en política no s’han de perdre diners. Per molt que ens agradi dedicar-nos a “servir l’ interès general”, una cosa és que acabi sent una professió altament remunerada i l’altra que tinguis que posar diners de la butxaca en desplaçaments o compra de roba. Sí, sí, fins i tot en compra de roba. Ja sé que pot recordar a la Lola Flores quan en l’època en que Borrell era secretari d’estat d’Hisenda i va tenir una inspecció i va dir que ella tenia molta despesa en roba... Però amb els 8 anys que he estat a l’ajuntament m’he comprat 4 vestits (trajes), la qual cosa no hauria fet de no haver estat regidor. No recordo els que m’havia comprat al llarg de la meva vida, però no molts més de quatre i això que compto els de les dues vegades que em vaig casar...
Per això, quan vaig rebre a la meva bústia un fullet de propaganda electoral d’ERC on el seu candidat Adam Tomàs, entre altres coses, proposa abaixar-se el sou un 10 %, penso que es queda curt.  
Adam, a part de professor d’ensenyament secundari també és empresari. Només faltaria que el seu sou fos inferior a les retribucions que ara percep del departament d’Ensenyament. Però, el 10 % em sembla poc si pensem que, a part, com té l’alcalde actual, també tindrà d’altres ingressos derivats de les representacions que li permetrà el càrrec i la seva tasca privada.